De París a Venècia. De Barcelona a Amsterdam. De Brussel·les a Bratislava. Les ciutats europees podrien veure un vendaval de noves connexions ferroviàries els pròxims anys, en tant que governs i inversors privats donen resposta a la preocupació pel clima i a la creixent demanda de trànsit de passatgers transfronterer.

Respecte a l’aeroport, malgrat tot, hem avançat molt els darrers tres anys. Quan a principis del 2021 Aena va presentar la proposta del Dora, els estaments catalans no estaven preparats per opinar. Però la societat civil catalana, fidel a la seva història, ha fet els deures i ara ja té criteri propi sobre les necessitats que ha de satisfer el nou pla de l'aeroport.

El trànsit ferroviari a Espanya s'ha disparat gairebé un 14% durant els primers 10 mesos de l'any gràcies, entre altres factors, a l'entrada de nous operadors i l'augment de l'oferta en línies d'alta velocitat com la que uneix Barcelona i Madrid. La liberalització del sector ha fet que l'operadora pública francesa SNCF i la també pública italiana Trenitalia –en aliança amb l'aerolínia valenciana Air Nostrum– hagin posat en marxa nous trens en competència directa amb Renfe. Paradoxalment, els trens que uneixen Catalunya i França han disminuït. Des de dilluns, Renfe ja no opera la línia d'alta velocitat entre Barcelona i París.

Els projectes de reordenament i soterrament de les vies de ferrocarril de tretze ciutats espanyoles porten un sobrecost acumulat de 7.637 milions d'euros i cap s'ha completat, segons un informe del Tribunal de Comptes elaborat amb dades del 2016.

Ja fa anys que des de Catalunya economistes com Germà Bel i Jordi Maluquer, entre molts altres, denuncien que l'AVE espanyol és un projecte faraònic, ruïnós, insostenible i font de corrupció que hauran de pagar les generacions futures. Com pot ser que un país com Espanya, amb un dels índexs d'atur més elevats de la UE, tingui més quilòmetres d'alta velocitat, 3.300, que França o Alemanya? La Comissió Europa ja ho havia denunciat en informes previs. Però ara el Tribunal de Comptes Europeu acaba de fer públic un informe demolidor en què destaca tant la ineficiència com el poc retorn econòmic dels milers de milions invertits: més de 50.000, 11.000 dels quals provinents de fons europeus.

La inversió en els trens d’alta velocitat (AVE) a Espanya és “ineficaç” i sovint hi han pesat més els criteris polítics que no pas els criteris objectius i les necessitats reals. El Tribunal de Comptes Europeu va fer públic ahir un informe demolidor que denuncia els sobrecostos i retards de les obres de l’AVE, el dèficit de passatgers d’algunes línies i el fet que els trens circulin a una velocitat molt inferior a la prevista en algunes línies a l’Estat.

El jutjat que investiga les causes del descarrilament del tren Alvia el passat 24 de juliol a Santiago, en què van morir vuitanta persones, ha retret a l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que posés en risc la vida dels usuaris de la línia per a "fins lucratius".