El camí és llarg, però la primera passa ja està feta. La iniciativa ciutadana perquè les llotges de la Corona d’Aragó, entre les quals s’inclou la de Palma, obtinguin el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ja ha arribat al Parlament d’Aragó, on ha obtingut el suport unànime de tots els partits, i cerca ara el suport d’altres administracions per fer-la realitat. “La idea és presentar una única candidatura que inclogui les llotges de Saragossa, Palma i Barcelona, que s’afegirien a la de València, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1996. Seria com un únic conjunt arquitectònic, el de les llotges de la Corona d’Aragó”, explica a l’ARA Balears Carmen Gómez Urdáñez, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Saragossa i una de les principals impulsores d’aquesta iniciativa. 

Som dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, i la remor que ve de la plaça Masadas se sent des de bona part del carrer de Coll, que és una de les vies d'arribada a aquest singular espai porxat i lliure de trànsit del barri de la Sagrera de Barcelona. A mesura que s'avança, s'identifiquen ja els riures dels més petits, les rodes d'algun patinet, els crits d'uns quants que juguen a perseguir-se i les converses amuntegades de pares i mares des dels bancs. Una plaça viva. S'hi compten ara 54 infants (que podrien ser algun més o algun menys, no són fàcils de comptar mentre corren amunt i avall i s'amaguen rere columnes i bancs), dues pilotes de les de cuir i una d'escuma. Un grup que juga a saltar amb gomes i un altre que fa el pi aprofitant les columnes. Els nens amb la samarreta que els identifica com a alumnes de l'Escola Mare de Déu dels Àngels, que és la que hi ha més a prop de la plaça, són clara majoria. En dos equips: el groc per als d'infantil i el blanc per als de primària. I els primers guanyen de llarg.

Els projectes de reordenament i soterrament de les vies de ferrocarril de tretze ciutats espanyoles porten un sobrecost acumulat de 7.637 milions d'euros i cap s'ha completat, segons un informe del Tribunal de Comptes elaborat amb dades del 2016.

Els alumnes de l'institut Joan Fuster del barri de la Sagrera de Barcelona havien començat aquest dilluns les classes amb normalitat fins que la tragèdia ha esclatat poc després de les nou del matí, quan un alumne de 13 anys ha mort un professor i ha ferit una altra professora i diversos alumnes amb una ballesta i un ganivet.

Les excavacions a la vil·la romana del Pont del Treball, descoberta gràcies a les obres a l'estació de la Sagrera, han permès descobrir un nou mosaic. El primer mosaic s'hi va detectar l'estiu del 2011, i a mitjans del 2012 es van reprendre els treballs que han donat nous fruits.

El jaciment arqueològic que ha descobert les obres de l'AVE a la Sagrera no deixa de donar sorpreses. La darrera troballa ha estat un cap de marbre del segle II que representa una persona jove, els experts apunten que podria ser el déu Dionís, i que formaria part d'una escultura o bust a escala humana.

Les restes de la vi·la romana trobades a la zona de construcció de la nova estació de l'AVE a la Sagrera de Barcelona podrien ser anteriors al segle IV o V. Inclouen un conjunt arquitectònic amb mosaics que haurien de conservar-se in situ, segons els experts. Es tracta d'una vil·la romana de grans dimensions amb termes i patis, en què uns setanta arqueòlegs treballen durant tot l'estiu en dos torns, inclosos els dissabtes.