<![CDATA[Ara Balears - color groc]]> 10 <![CDATA[Serenitat i cromofòbia (al groc)]]> Vet aquí que dilluns parlàvem en aquesta columna de com és necessari mantenir la serenitat en moments difícils i l'endemà mateix surt tot un fiscal de l'Audiència Nacional a donar-nos la raó. No mereixem tanta consideració (de fet, no mereixem res). Pedro Rubira, que exerceix l'acusació pública en el denominat “cas Trapero” (un cas en què ha calgut retòrcer el Codi Penal fins a límits insospitats per poder dur a judici per rebel·lió i/o sedició el major Trapero, la intendent Teresa Laplana, el secretari d'Interior Cèsar Puig i el director dels Mossos Pere Soler) va preguntar a la sala: “Pot haver-hi imparcialitat, serenitat, si s'envia la sedició i la rebel·lió a Catalunya?”. La mateixa Fiscalia de l'Audiència Nacional va sortir de seguida a rectificar Rubira, però per dir el que va dir, s'ho podia haver estalviat: cita la querella intitulada “Más dura será la caída”, del traspassat fiscal general Maza, per recordar que ja allà es remarcava la necessitat d'investigar segons quins casos a Madrid per la “necessitat d'assegurar un clima de serenitat com a condició d'imparcialitat”. L'Audiència també fa avinent la seva “confiança en la independència dels tribunals de Catalunya”, en un excés de benvolença.

]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘L’Espanya real requisa la roba de color groc i ‘El Jueves’’]]> Fer un vídeo titulat 'Aquesta és l’Espanya real' és un mal negoci. Primer, perquè 'dime de qué gallardeas y te diré de qué careces', o sigui que anar pel món recordant que ets una democràcia plena ja explica el complex que arrossegues. Però també és un mal negoci perquè el vídeo estava pagat pel govern espanyol amb la intenció de reforçar la moral hispana davant el judici dels presos polítics. I bé, només han hagut de passar un parell de dies i l’Espanya real ha aparegut en la seva millor tradició de l’“España de charanga i pandereta”, com va escriure Machado. A la sortida de la presó de Soto del Real el president del Parlament va explicar que, durant l’ingrés a la presó de Soto del Real, als presos polítics els van requisar roba de color groc, fotos familiars en què apareixien llaços grocs i algun exemplar de la revista ‘El Jueves’. Això, en el terreny simbòlic. En el terreny real, als presos no els van donar fins ahir els ordinadors on tenen tota la causa. I l’advocat de Sànchez, Turull i Rull va demanar una llibertat alternativa a la presó mentre duri el judici per evitar el trasllat, cada dia, de la presó al tribunal, en vehicles policials, després del trasllat de Brians a Soto del Real, que considera “humiliant i degradant”. I cita des del vídeo de mofa del guàrdia civil fins a l’espai reduït on van haver de seure, “més propi de reclusos d’alta perillositat que no pas de parlamentaris pacífics que sempre han comparegut a les citacions”. En el seu article d’avui, Salvador Cardús recorda que el trasllat dels presos no complia ni la normativa europea de transport del bestiar. I, si volen una cirereta per al pastís, resulta que a Soto del Real no posen la calefacció i hi fa molt de fred. Hi ha un gen a la política espanyola que demana humiliar l’adversari.

]]> <![CDATA[La Moncloa justifica la retirada de peces grogues durant la Copa Libertadores pel "risc dels assistents"]]>

Les bufandes, samarretes i peces de roba de color groc que portaven els aficionats durant la final de la Copa Libertadores a Madrid podien comportar un "risc evident per a la seguretat i integritat dels assistents". És l'argument que el Senat ha donat per justificar el decomís de nombroses peces grogues als seguidors del Boca Juniors durant la Libertadores a Madrid, el mes de desembre passat.

]]> <![CDATA[L’atac amb pintura groga i els jutges conservadors]]> Arran va llançar pintura al portal de casa del jutge Llarena a Sant Cugat i va fer mal fet. L’acte té aquella agressivitat del "Sabem on vius" que no fa cap bé a la societat, ni a la causa dels presos polítics. Abusa del groc com a color lligat a un testimoni honorable, perquè fins ara aquest color ha representat la protesta que de manera persistent, silenciosa, centenars de milers de persones han defensat a les solapes i als carrers, a vegades davant de la violència de l’extrema dreta de cara tapada. Dit això, es tracta d’un fet aïllat i, per descomptat, no té res a veure amb la Nit dels Vidres Trencats, com ha afirmat l’associació de jutges conservadors a la qual pertany Llarena, amb una falta de proporció històrica que la desqualifica. Sembla ben bé un comunicat de Vox, de Ciutadans o del PP. Sobre violència feixista, la dreta espanyola no està en condicions de donar cap lliçó a ningú. Mirem, tots plegats, de no continuar per aquí.

]]> <![CDATA[No jugaran a tenis]]> Quan es despertin veuran la llum del sol, però no podran embadalir-se contemplant com banya la taula de la cuina. Es faran un suc de fruites i hi posaran taronges i maduixes, però no hi afegiran el suc de mitja llimona, que hi dona aquell punt àcid imprescindible. Sortiran de casa i es mouran per la ciutat renunciant als taxis i tampoc no agafaran mai la línia 4 del metro, encara que els vagi bé per arribar al seu destí.

]]> <![CDATA[Abans de l'aurora de la República]]> Creus, llaços, pintades grogues. Uns els col·loquen a les platges, a les baranes, a les carreteres. D'altres les treuen, els tallen o les esborren. Els primers senten que és un atac a la seva llibertat d’expressió i que tenen el seu dret a protestar pels polítics empresonats. Els segons es consideren ofesos perquè es vulnera el seu dret a sortir al carrer sense necessitat de viure en groc. No pas tots, però uns formen part de Comitès de Defensa de la República, els altres de Grups de Defensa i Resistència.

]]> <![CDATA[Yellow Day, el dia més feliç de l'any... "si encara no està prohibit"]]>

Bon temps, més hores de llum, proximitat de les vacances... Aquests són alguns dels ingredients del còctel perfecte que fa que els experts considerin el dia 20 de juny el dia més feliç de l'any. Un grup de meteoròlegs i psicòlegs han ideat una fórmula que combina les variables que influeixen positivament i fan que avui se celebri el que s'ha anomenat Yellow Day. Per fer-ho, els experts sumen l'increment de les temperatures amb la perspectiva de tenir a prop dies lliures i la paga extra –en alguns casos–, ho divideixen entre les hores del dia treballades i, finalment, ho multipliquen per l'augment de les hores de llum. El resultat? Més motivació i satisfacció personal i, al cap i a la fi, més felicitat.

]]> <![CDATA[Llista per al Barça-Madrid de diumenge]]> Llista de coses a fer diumenge: guanyar el Madrid. I sí, esclar, si és possible, que els blancs ni ensumin el partit de la mateixa manera que no han ensumat ni la Lliga ni la Copa. Quan un partit el veuen més de 600 milions de persones en 180 països estaria bé que quedés clar que juguen el primer contra el tercer. Tantes càbales que vam fer sobre com podria ser de decisiu aquest clàssic perquè es jugava a quatre jornades per al final de la competició i resulta que el Barça ja és campió de Lliga. Més coses a fer diumenge: salvada la victòria (o, si no s'aconseguís, la imbatibilitat), omplir el camp de blaugrana i de groc perquè tota aquesta audiència sàpiga que a Espanya hi ha presos polítics catalans i el Camp Nou se’n fa ressò mundial perquè la societat catalana no es deixa silenciar ni intimidar.

]]> <![CDATA[20/12: Anar de groc]]> PENSAVA anar a votar amb la bufanda groga que porto cada dia. Certament, crec que el dia de les eleccions no s’ha de dur al col·legi propaganda electoral. Però és que crec que el llaç groc (o la bufanda, o qualsevol cosa groga) no és propaganda electoral. Duia la bufanda groga abans que fossin ni tan sols convocades aquestes eleccions, quan van empresonar els Jordis. I probablement la duré l’endemà, siguin quins siguin els resultats, fins que els presos polítics surtin en llibertat. No és una qüestió electoral. És veritat que, per a mi, el vot en aquestes eleccions és una de les formes d’aconseguir l’objectiu de l’alliberament dels presos (encara que no depengui formalment del resultat electoral). I és veritat també que hi ha candidatures que comparteixen aquest objectiu i altres candidatures que voldrien mantenir-los indefinidament a la presó. Però el món és ple de símbols de coses sobre les quals les candidatures tenen actituds diverses, a favor o en contra, des de la bandera espanyola fins als lemes a favor de la pau o la salvaguarda del medi ambient o contra l’energia nuclear, per dir-ne unes quantes a l’atzar. I, sobretot, em semblaria ridícul prohibir un color. (¿Es pot anar a votar amb una bufanda taronja o blava o morada?)

]]> <![CDATA[Carta al color groc: 'Robar el groc als nens']]>

No fa riure que et prohibeixin, color groc. És absurd, és ridícul i és grotesc, però no és només això. És un símptoma d’aquesta espiral d’autoritarisme desbocat en què vivim des de l’1-O. Els colors, igual que les idees que no són la seva idea, es poden tenir, però no es poden exhibir. T’acusaran, color groc, de despertar les camises blaves i fer-les sortir de l’armari.

]]> <![CDATA[Un dia, nets meus, us ho explicaré i no em creureu]]> Els Mossos han retirat llaços grocs d’un arbre de Nadal de la conselleria de Medi Ambient. Esclar que, ara, veure l’arbre que tenia llaços grocs sense llaços grocs et recorda poderosament els llaços grocs. És com quan en alguna fotografia per a adults t’ensenyen tot el pitram d’una dona excepte els mugrons, que tapen amb una pastilla negra. La raó per la qual justament tapen els mugrons però no el volum dels pits se m’escapa. El cas és que aquella pastilla negra només aconsegueix que la part tapada sigui la més desitjable i present.

]]> <![CDATA[Col·legis electorals amb votants de groc]]> ENVIAR MOSSOS a despenjar llacets grocs de l’arbre de Nadal d’una conselleria és una mostra més de la fallida moral de l’estat espanyol. Se suposa que no poden permetre que res agreugi la seva ja castigada mala consciència. Fan com els nens petits: tanques els ulls i el perill desapareix. Fora el groc i ens oblidem que hi ha presos polítics. Si la tendència repressora de l’Estat continua en aquests nivells de misèria democràtica, auguro una gran temporada als fabricants de tota mena de roba i complements amb el color groc. I ja estic avisant tots els meus col·legues estrangers perquè preparin les càmeres per a un acolorit reportatge el 21-D: milers de persones presentant-se als col·legis electorals a votar portant algun detall de color groc. No serà la batalla més important d’aquell dia però tindrà tota la força simbòlica de la dignitat.

]]> <![CDATA[Blancaneu i el príncep groc]]>

“Mirallet, mirallet, qui és la més d’esquerres d’aquest regne?”, preguntava la madrastra. I ell sempre li contestava: “D’aquestes valls i més enllà d’aquelles serres, sou vós, senyora, la més d’esquerres”. Fins que un dia, el mirallet li va donar la resposta que tothom coneix: “Des dels cops de porra al cap de cada votant, la Blancaneu és més d’esquerres, vós només equidistant”. I va ser quan la madrastra va cridar el patge suprem i li va dir que la dugués al bosc i li arrenqués el cor separatista. Però el patge suprem va ajuntar les causes en una i va dir-li que si no tornava pel palau la deixaria viure. I així va ser com la Blancaneu va trobar-se amb set homenets als quals els havien aplicat el 155. I es va dedicar a fer com la dona de l’Albiol: a rentar-los la roba.

]]>