"Ploure sobre mullat" és una típica expressió catalana molt poc apropiada per als moments que estem vivint, amb focs, manca d’aigua i sequeres. Ja ens agradaria que els nostres camps i els nostres boscos rebessin pluges i que, encara que ja estiguessin molls, en rebessin més per tal de poder fer reserva per als propers mesos, que segur que la necessitarem... Però, malgrat el títol, aquest article no fa referència a la situació meteorològica, sinó a un altre problema que ens envolta, tant o més important, de caràcter econòmic i social. Ja sabeu que l'expressió s’utilitza, de manera simbòlica, per descriure problemes difícils o complexos que volem resoldre però que, quan hi apliquem mesures o correccions, en comptes de millorar-los encara els empitjoren. Crec que això és el que està passant aquests darrers anys en molts llocs d’Europa, però molt concretament a Espanya, amb el tema de la desigualtat de rendes i de la desigualtat d’oportunitats entre persones.

"Si no arribes a l'objectiu que t'has marcat, és perquè no t'has esforçat prou". Si bé aquest missatge sobrevola constantment la societat, en particular el col·lectiu de joves, el cert és que darrere s'hi amaga una realitat més crua: la de la falta d'igualtat d'oportunitats. En concret, a Espanya és 24 cops més fàcil acabar entre el top 1% –és a dir, entre l'1% de població que té més renda– si es prové d'una família del percentil més alt que si es prové del llindar més baix, és a dir, d'una família amb pocs ingressos.

Valldemossa és el poble de totes les Balears al que els seus habitants tenen un millor sou. Així ho ha revelat un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística, que ha observat la renta mitjana bruta per persona i per família dels illencs. Valldemossa és el poble que té una major renta bruta mitjana per persona, amb 25.686 euros.

El PSOE no governava a Espanya des de feia set anys, quan José Luis Rodríguez Zapatero va cedir l’executiu -en plena crisi econòmica- al PP de Mariano Rajoy. Era el 2011. L’arribada de Pedro Sánchez al poder ha provocat canvis cada cop més evidents en la manera de gestionar l’Estat i els seus recursos. L’executiu, amb una ministra d’Hisenda, María José Montero, amb experiència i les coses molt clares, ha intentat marcar perfil i distanciar-se del PP en matèria de política fiscal. L’exemple més evident són les mesures que ha impulsat amb un marcat caràcter social i, sobretot, pensades perquè les rendes altes i les grans empreses paguin més. “Montero és una ministra d’esquerres. Podem està encantat amb ella, el partit hi té molt bona relació”, asseguren fonts de l’entorn de la titular d’Hisenda.

Primer acostament entre patronals i sindicats per una pujada dels sous. El president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Joan Rosell, va plantejar ahir una pujada dels salaris desigual, amb increments que podrien superar el 2,5% per a les rendes més baixes. “De cara a un acord amb els sindicats, ha arribat el moment de fer diversos plantejaments per als salaris molt baixos i els no tan baixos i acceptar increments importants”, va dir ahir Rosell en declaracions a la Cadena SER. El president de la CEOE també va reconèixer que “és impossible viure amb 800 euros al mes”.