Hi havia una vegada Caixa Catalunya. Convé recordar-ho quan es compleixen deu anys des que la tercera caixa d’estalvis d’Espanya, agrupada amb les de Tarragona i Manresa, va necessitar un rescat de diner públic de 12.500 milions d’euros, dels quals només se’n van recuperar 782. La caixa, fundada el 1926 i que acabaria diluint-se en el BBVA, es va perdre per sempre, com es va perdre la seva obra social. L’ARA ha volgut reconstruir com l’entitat va arribar a aquell abisme, més enllà del que acabaria sent una ruïnosa aposta pel sector immobiliari. Com en tota història que acaba malament, hi ha un moment decisiu en què tot es comença a torçar. Aquest moment va arribar als anys 80. Aleshores el present era pròsper. Però als fonaments de l’entitat ja hi havia el ferment perquè s’acabés desencadenant una desgràcia econòmica. 

La fiscalia ha rebaixat de quatre a tres anys la petició de presó per a l'expresident de CaixaCatalunya Narcís Serra i per a qui era el seu director general, Adolf Todó. Els dos dirigents estan acusats d'haver-se apujat el sou de manera "desproporcionada" quan dirigien l'entitat l'any 2010, en un moment en què l'empresa estava en una "situació real d'insolvència", segons apuntava el fiscal Fernando Maldonado.