Els tres dies de debat parlamentari per aprovar els pressupostos generals de les Illes Balears ha començat i el Partit Popular ha mostrat disconformitat des del primer moment. A part de les esmenes parcials i també a la totalitat que ja s'havien presentat, Núria Riera, portaveu adjunta del PP, ha criticat la proposta pressupostària dient que, per tenir majoria i tenir més doblers que mai, no tenien dret a "malbaratar" així com els semblàs.

Els plans de Pedro Sánchez de resistir a la Moncloa fins al 2020 gràcies a uns pressupostos pactats amb els independentistes i Podem van quedar ahir definitivament truncats amb l’aprovació de les esmenes a la totalitat presentades per ERC, el PDECat i l’oposició de dretes. La majoria de la moció de censura va passar a la història després d’una setmana d’infart amb intercanvi de mirades entre el Palau de la Generalitat, la Moncloa, les presons, Waterloo i el Suprem. La implosió del diàleg entre governs per la polèmica del relator ha acabat tenint un impacte decisiu en la governabilitat espanyola. De nou, com ja li va passar a Mariano Rajoy, la qüestió catalana acaba prematurament amb el mandat d’un president espanyol. I ara és el torn de Sánchez, que reunirà demà el consell de ministres per traslladar la seva decisió sobre la data de les eleccions, que tot apunta que seran el 28 d’abril.

El rebuig del Congrés a tramitar els pressupostos de l'Estat aquest dimecres liquida el govern de Pedro Sánchez i dona el tret de sortida per a la campanya per a les eleccions generals. Amb tota probabilitat, el president del govern espanyol convocarà els comicis en les pròximes hores. El PP i Ciutadans, que es veuen més a prop de la Moncloa, han reclamat a Sánchez que convoqui els comicis com més aviat millor. Les dues formacions han retret al líder del PSOE les seves aliances amb el PDECat i ERC i la seva aposta pel diàleg amb els partits catalans.

El debat de les esmenes a la totalitat als pressupostos generals de l’Estat ha arrencat aquest dimarts al Congrés, marcat pel judici als presos polítics, que s’havia engegat dues hores abans al Suprem, i amb un marcat to polític. Tot i que l’encarregada de defensar els comptes ha sigut la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, el to de la seva compareixença ha sigut més el d’un debat de política general que no un de pressupostari. La ministra ha repartit tant contra els partits independentistes, que han anunciat les seves esmenes a la totalitat, com contra les dretes de Cs i el PP, que també bloquejaran la tramitació d’uns pressupostos que, previsiblement, quedaran en paper mullat demà dimecres.

“El gener serà un mes de molta tensió al PDECat”. La frase és d’un alt responsable del partit i resumeix la sensació entre els dirigents d’una formació que, les setmanes vinents, ha d’afrontar dos debats que poden portar al límit les seves costures: la integració amb la Crida i què fer amb els pressupostos que va presentar ahir el govern espanyol. Tot i que el debat més crític serà el primer, fa setmanes que el segon marca l’agenda de la direcció del PDECat, que ja durant les festes de Nadal va mostrar públicament les discrepàncies internes sobre si calia facilitar la tramitació dels comptes de Pedro Sánchez -donant així uns mesos de marge al president espanyol- o si, per contra, calia tombar-los d’entrada, com va defensar expeditivament la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha llançat aquest matí una pregunta al president Pedro Sánchez: "Aquesta és l'única alternativa, apel·lar al discurs de la por? Dir que, si no aprovem els pressupostos, vindrà una situació pitjor?" Sobre el suport dels republicans als comptes estatals, Torrent ha recordat que "no és cert que no votar uns pressupostos faci caure un govern", i ha posat com a exemple el cas de Catalunya, que avui funciona amb els comptes prorrogats del 2017.

El govern espanyol aprovarà el 21 de desembre l'augment fins als 900 euros mensuals del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2019, segons ha anunciat avui el president, Pedro Sánchez. El govern central aprovarà el decret llei en la reunió del consell de ministres que tindrà lloc a Barcelona.

El Govern tot just acaba de tancar internament el projecte de pressupostos del 2019 i, abans de començar a negociar amb l’oposició, ja sap quin és el preu que els comuns posen als seus vuit vots al Parlament:1.700 milions d’euros més en despesa social. La xifra dobla la prevista per l’executiu, ja que gran part de les propostes se sumarien als 1.600 milions amb què el Govern ha xifrat l’increment de la despesa respecte als pressupostos del 2017. Catalunya en Comú - Podem pretén que els comptes incloguin la paga extra del 2013 pendent dels treballadors públics -la del 2014 s’hauria de pagar el 2020-, a més que pràcticament es dobli la dotació de la renda garantida de ciutadania (de 288 a 488 milions); incloguin 240 milions més a l’escola inclusiva; dotin amb 45 milions d’euros l’educació entre 0 i 3 anys, i es contractin 850 metges, 250 bombers i 750 mossos d’esquadra. Una part d’aquesta despesa es cobriria, segons els comuns, amb una reforma fiscal de 700 milions d’euros -bàsicament amb els impostos de successions i l’IRPF- que el PDECat ja ha avisat que combatrà.