La distància que ens separa és la història d’amor de dues persones que el destí s’esforça a mantenir allunyades, però també un relat sobre vides paral·leles, els secrets i el domini absolut de la família i el pes del passat. Maggie O'Farrell, que va néixer a Irlanda del Nord i va créixer a Gal·les i Escòcia, evoca molt bé les vides de persones mestisses i culturalment desplaçades en una novel·la publicada en anglès el 2004, fins ara inèdita en català.

"Soc el teu marit i també, sí, el teu protector", diu Alfons d'Este, duc de Ferrara, a la seva esposa, la joveníssima Lucrècia de Mèdici, a El retrat de matrimoni, de la nord-irlandesa Maggie O'Farrell (Coleraine, 1972). ¿Què passa quan aquelles mateixes mans del marit, que poden abraçar, acaronar i protegir l'estimada, es converteixen també en mans amenaçadores, capaces d'acabar amb la vida de la noia? És una de les preguntes que es va fer l'autora de Hamnet a l'hora d'escollir com a protagonistes de la seva nova novel·la Lucrècia i Alfons, que van viure a la Itàlia fragmentada i convulsa del segle XVI. Publicada per L'Altra en català –molt ben traduïda per Marc Rubió Rodon– i en castellà a Libros del Asteroide, El retrat de matrimoni podria convertir-se en un dels fenòmens literaris de la temporada. A més de trobar-se ja entre els cinc llibres més venuts de les últimes setmanes, la visita de l'autora a Barcelona ha estat tot un esdeveniment. Les últimes entrades que es van posar a la venda per a la conversa d'aquest dimarts amb Anna Guitart al CCCB es van exhaurir en menys de cinc minuts.

Després de la petita pausa de les festes nadalenques, la maquinària del sector editorial torna a posar-se en marxa, i no deixarà de fabricar llibres fins poc abans de Sant Jordi. El primer trimestre és un dels més intensos de l'any, i aquest 2023 no serà cap excepció. Fem una tria de 50 dels títols més esperats de la temporada –n'hi podria haver molts més, però per qüestions d'espai cal acotar la tria– i els endrecem en funció dels temes que exploren.

El 2021 ha sigut el millor any de la dècada per al sector del llibre, que ha crescut un 15%. Les bones xifres no haurien sigut possibles sense una collita literària extraordinària, en la qual despunten, segons l'equip de crítics i opinadors del diari ARA, la novel·lista Maggie O'Farrell —que s'ha consolidat internacionalment amb Hamnet—, la periodista i historiadora Anne Aplebaum, autora d'El ocaso de la democracia, i el llibre de memòries de Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal?. En poesia, el cim l'ocupa la Poesia completa de T.S. Eliot, que Josep M. Jaumà ha versionat en català.

Hamnet, de Maggie O'Farrell, i Sira, de María Dueñas, lideren la ficció en català i en castellà, respectivament. Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà, escala a la tercera posició de ficció en català, i El arte de engañar al karma, d'Elísabet Benavent, reapareix a la ficció en castellà ocupant la quarta posició. També en castellà, destaca la incorporació a la llista de Después, de Stephen King.

Entre els incomptables oblits i omissions de la història hi ha el de la vida de Hamnet, un dels tres fills de William Shakespeare. Va morir el 1596, quan només tenia 11 anys. "Si parlava de Hamnet a amics i coneguts dubtaven de mi i m'arribaven a dir que me l'havia inventat", recorda Maggie O'Farrell des de casa seva, a Edimburg. Molts anys després d'aquella descoberta -quan el seu fill gran ja havia superat l'edat en què va emmalaltir el fill de Shakespeare- es va proposar dedicar-li una novel·la sencera, Hamnet (L'Altra / Libros del Asteroide). "Volia restituir la seva figura i, de passada, també la de la seva mare, l'Agnes, que ha estat titllada d'ignorant i d'analfabeta i que fins i tot algun historiador ha descrit com una dona lletja, basant-se en l'únic dibuix que suposadament la retrata", explica.