Fa uns dies em va arribar una entrevista publicada al diari Berria protagonitzada pel sociolingüista irlandès Conchúr Ó Giollagáin. El nom pot sonar poc familiar, però l’home no és cap aficionat: nascut a Dublín el 1966, és professor de recerca gaèlica a la Universitat de les Highlands i les Illes d'Escòcia, tot un veterà en estudis sobre llengües minoritzades. Vaja, que sap del que parla.

"Ja no existeix la Gàl·lia irreductible del català", afirma la regidora de Llengua Catalana de l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme, referint-se a una ciutat en què semblava que el català estava fora de perill. "A Girona rai!", ens deien. Davant la preocupació per la deriva de la llengua a tot el país, i amb vista al retard del full de ruta que ha de ser el Pacte Nacional per la Llengua, alguns ajuntaments catalans han decidit desplegar mesures per revertir la davallada del català. El conseller de Política Lingüística, de fet, els animava a fer-ho fa uns dies en la primera trobada municipalista per la llengua. Els demanava lideratge per "rellançar la política lingüística en l’àmbit local" igual com el van tenir els primers consistoris democràtics, que muntaven cursos i actes de dinamització del català. Allò va ser l’embrió del Consorci per a la Normalització Lingüística, “el principal artífex de la política lingüística municipal durant molts anys”, advertia Francesc Xavier Vila. Per al conseller, el problema és que la política municipal s’ha reduït durant anys només a aquests cursos bàsics, potser “per la rapidesa dels canvis que s’han produït”, justificava.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presidit la primera comissió de política lingüística de la història de la Generalitat fent una radiografia dels reptes que té una llengua que es troba en una situació "diversa, complexa i delicada", amb unes pressions que "si no es corregeixen, el futur de la llengua estarà en entredit". "Cal apartar la llengua de lluites partidistes; no es pot lligar a cap ideologia concreta. La defensa del català no ataca cap altra llengua", ha defensat.

Després d’un any com a presidenta de les Balears, Marga Prohens (Campos, 1982) referma la utilitat del pacte amb Vox, partit que no vol ubicar a l’extrema dreta i que li va fer possible governar en minoria. No només s’ha hagut d’enfrontar a les dificultats per legislar a causa de les exigències dels socis, sinó que també ha vist com el descontentament de part de la societat s’ha traduït en manifestacions multitudinàries.

La llengua catalana ha entrat en la precampanya electoral. I no ho ha fet per les diverses crisis que arrossega els últims anys (els mals resultats escolars, la sentència del 25% de castellà, la desfeta en l'ús social, etcètera) sinó per la proposta del president Pere Aragonès de crear una conselleria específica de Llengua la legislatura que ve. És el que han fet alguns ajuntaments després de les municipals, com el de Girona, Vic, Sant Cugat o la Garriga. El govern d'Esquerra ja havia elevat el rang de l'àrea de Política Lingüística, que va passar de direcció general a secretaria, però continua penjant de la conselleria de Cultura. Ara Aragonès proposa dedicar-hi una conselleria específica davant la "preocupació" que considera que el país té per l'ús social de la llengua. El català és el "nervi de la nació", a més d'un factor de "cohesió social", va afirmar dimecres.

El primer ple del Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC) de la legislatura s'ha reunit aquest dijous de manera extraordinària i amb mesos de retard sense que s'hagi pogut tractar la política lingüística del Govern, precisament perquè l'Executiu s'ha negat a incloure aquest punt a l'ordre del dia. El conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauçà, ha estat l'encarregat de presidir la sessió, a la qual no ha assistit la presidenta del Govern, Marga Prohens.

L'Obra Cultural Balear (OCB) donarà al Govern un "ultimàtum" després de les festes de Nadal perquè convoqui "de manera urgent" el Consell Social de la Llengua Catalana. Si no, l'entitat s'acollirà al mecanisme que el mateix reglament del Consell de la Llengua preveu i que permet a un dels sis vicepresidents convocar les sessions ordinàries del ple. L'OCB està legitimada per fer-ho perquè "ha transcorregut l'any natural sense que el president –la cap del Govern, Marga Prohens– l'hagi convocat", segons estableix l'article 17 –es va modificar el desembre de 2020. Per part del Govern, el director de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), Llorenç Perelló, reconeix que "el tema està damunt la taula", però també assenyala que no no hi ha "un moment pactat per convocar-lo". "Estudiam la composició de l'òrgan. No està decidit si es farà en breu o no", afegeix.

El Consell de Govern ha aprovat la modificació dels Estatuts de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) per adscriure'l a la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, i també ha validat Llorenç Perelló com a director de l'organisme. Aquesta modificació, explica el Govern en un comunicat, s'ha fet necessària arran dels canvis en l'estructura de l'Administració, que atribueix a la Direcció General de Cultura competències en matèria de política lingüística, després de suprimir la direcció general homònima amb la qual feia feina el Pacte de Progrés.

La política lingüística desapareix de l'organigrama del nou Govern de Marga Prohens. Així es pot veure en el decret de competències i estructura orgànica bàsica de les deu conselleries, publicat en el Butlletí Oficial de les Balears aquest mateix dilluns. La política lingüística va estar present en l'anterior legislatura a través d'una secretaria autonòmica (Agustina Vilaret primer, i Miquel Àngel Sureda, després) i d'una direcció general (Beatriu Defior).

La Junta Electoral ha desestimat la sol·licitud d'un ciutadà de reimprimir les paperetes o suspendre les eleccions a l'illa per aparèixer el topònim Maó-Mahón.

"Bon dia. Un entrepà de pernil dolç, sisplau". "¿Que te lo parta en dos?" Situacions com aquesta es donen diàriament a casa nostra, sobretot en petits comerços. Quina sortida té el client? Una reclamació o la resignació? El cas de la presumpta discriminació d’una treballadora de Veritas per parlar català al supermercat, que ha arribat a judici, ha tornat a plantejar quins són els drets i deures de clients i empresaris, i com es poden fer complir.

El Consell de Mallorca destina 245.000 euros a fomentar l'ús del català en el sector privat, el que suposa 85.000 euros més que la convocatòria anterior. L'administració insular, a través del Departament de Política Lingüística, ha publicat aquest dilluns la convocatòria d'enguany, que té per objectiu garantir els drets lingüístics també en l'àmbit comercial. A més, també s'obre una segona línia de 100.000 euros per a les entitats sense ànim de lucre. Així, en total, la institució insular destina 345.000 euros a fomentar el català en aquests dos sectors.

El PSIB i Podem han votat en contra d'una esmena de Més per Menorca a la Llei de comerç del 2014 –la va aprovar el Govern de José Ramón Bauzá– per tal de recuperar els drets lingüístics que es varen perdre amb aquesta norma. La iniciativa dels ecosobiranistes proposa incloure-hi una disposició final sobre els drets lingüístics dels consumidors, en què s'assenyala que "tenen dret a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears, i no podran ser discriminats o atesos incorrectament per raó de la llengua oficial que emprin". A més, s'hi assenyala que els consumidors puguin triar en quina llengua volen ser atesos en el cas dels comerços amb una plantilla de més de tres treballadors. Finalment, s'hi apunta que les administracions han de promoure l'ús progressiu de la llengua catalana en les activitats comercials, els rètols i els distintius dels comerços.

Els tres partits del Pacte (PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem) s'han reunit aquest dimarts, en ple debat de pressupostos, per tractar l'exempció del requisit del català en la contractació de metges en el sistema sanitari illenc. La manca generalitzada de professionals sanitaris en distintes àrees provoca una alta presència d'interins, que estan exempts d'acreditar el català, ja que ocupen places de manera temporal. Per això, des dels socis minoritaris, principalment MÉS per Mallorca, varen exigir una reunió per evitar que l'excepció es converteixi en la tònica general.

Ciutadans ha anunciat aquest divendres que ha presentat 113 esmenes parcials al projecte de pressupostos del Govern, que començarà els pròxims dies la tramitació parlamentària. La formació taronja fa especial incís en la política lingüística des de distints vessants. Vol rebaixar el finançament de "publicitat i propaganda" en aquesta àrea, minvar les partides per als estudis de la Direcció General de Política Lingüística, o eliminar tant la Secretaria Autonòmica d'Universitat, Investigació i Política Lingüística –en mans de MÉS per Mallorca–, com la de Sectors Productius i Memòria Democràtica –gestionada per Podem. "Presentam una reducció de càrrecs públics i elegits a dit", sosté el partit.

"Quan es parla del foment del català a les Balears, continuarem reivindicant que es tingui el mateix compromís amb les diversitats lingüístiques de les quatre illes". Així ho ha afirmat aquest dimecres el diputat de Ciutadans, Juanma Gómez, durant la compareixença del conseller de Cultura, Universitat i Fons Europeus, Miquel Company, per explicar les línies pressupostàries de les tres àrees. Gómez ha retornat a les argumentacions de Vox en aquest àmbit, que exigeix el reconeixement "del mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc" en detriment del català.