El Consell de Mallorca ha presentat aquest dilluns un paquet econòmic i social de 23 mesures que mobilitzen 44 milions d'euros a l'illa. L'objectiu d'aquestes ajudes és reduir l'impacte econòmic i social provocat per la invasió d'Ucraïna. Així ho ha explicat la presidenta del Consell, Catalina Cladera, en una roda de premsa.

Les comunitats autònomes de l'Estat finançaran l'acollida dels refugiats ucraïnesos amb fons europeus. Així ho ha assegurat el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, a una entrevista a La Vanguardia. A més, ha xifrat el nombre de persones que han arribat a l'Estat des del país d'Europa de l'Est amb fins a 80.000.

La delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, ha demanat aquest dimecres "responsabilitat" a aquelles persones i entitats que per compte propi decideixin desplaçar refugiats de la guerra a Ucraïna a Mallorca. Calvo ha advertit a les persones i entitats que no es puguin responsabilitzar dels refugiats que desplacen fins a les Illes que demanin cita als centres de recepció de la Península. "Les ONG que tinguin intenció de dur refugiats a les Balears han de saber que no tenim places perquè som un territori fràgil", ha manifestat.

Com cada dimecres, la UE Sant Andreu ha obert les portes del Narcís Sala, el seu estadi, per acollir un partit per a les persones refugiades a Barcelona. Aquest dimecres, després de l'acord que ha arribat l'entitat andreuenca amb el projecte Banc de Roba de la Fundació de l'Associació Educativa Meritxell Adán (AEMA), s'ha fet entrega de 20 lots de roba als refugiats que s'acullen a aquesta iniciativa. Cada lot estava format per una dessuadora, dues samarretes, uns pantalons i unes vambes. AEMA és una cooperativa d'iniciativa social, sense ànim de lucre, implicada en tasques d'educació no formal amb un interès comú pel món educatiu i els serveis socials des d'una perspectiva crítica, constructiva i basada en el progrés humà. No es descarta que, amb aquest acord, hi hagi noves entregues de roba segons les necessitats dels refugiats.

El Mohamed i l’Aixa van fugir de la ciutat siriana de Homs el 2013, en una operació d’evacuació de ferits i civils. Amb dos nanos petits a coll -un de 4 anys i l’altre acabat de néixer-, fugien del setge de les tropes del règim de Baixar al-Assad. “No hi havia ni llum ni aigua, i havíem de menjar-nos els gats i l’herba”, relata ell, que va ser ferit al peu pel tret d’un franctirador. Eren veïns del barri d’Al-Khaldia, un dels feus dels rebels a la ciutat, considerada la capital de la revolució siriana, i el que més durament va patir els atacs de l’exèrcit sirià. Ella, que va veure morir dos germans a la guerra, s’estima més no recordar. Deixaven enrere una casa convertida en runa i el seu taller de lampista i es disposaven a tornar a començar, de zero. “Vam fugir a Europa per donar un futur als nostres fills: portar-los a un lloc segur, on tinguessin un sostre i poguessin estudiar”, explica la mare.