Agents de la Policia Nacional a Palma han detingut un home per presumptament agredir brutalment la seva parella. Segons ha explicat el cos, en arribar els agents, la dona tenia tantes ferides que gairebé no podia respirar arran de la quantitat de sang que tenia a la boca.

Control de mòbils, enviaments d’ubicació en directe, prohibició que el nòvio tingui amigues (o la nòvia, amics), i supervisió de la roba “per no ser provocatius”. Són dinàmiques que s’han estès entre molts joves i que trenquen amb el progrés de les darreres dècades en la manera d’entendre les relacions amoroses. Les noves generacions són, en molts aspectes, més conservadores que les precedents, un gir cap enrere que els centres educatius intenten abordar i combatre, tot i la potència dels missatges que reben fora de l’aula.

En aquest país pots aparèixer a la televisió pública a dir mentides i que no passi res. Najia Lotfi va ser convidada en tant que dona musulmana al Cafè d’idees de la Gemma Nierga i es va erigir en representant de totes les que pertanyen a aquesta confessió religiosa amagant una dada rellevant: que ella no només és creient, sinó que és militant d’un partit islamista. És a dir, una formació política que té com a objectiu final l’establiment d’un estat islàmic basat en la xaria. No és que sigui simpatitzant o que li puguem atribuir una certa afinitat amb el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD), sinó que en va ser diputada. Amb un estrany do de la ubiqüitat va ser-ho just durant el primer mandat de l’Ada Colau, i mentre a la cambra marroquina formava part de les files que volen que la vida de tots els marroquins estigui basada en l’Alcorà, a Barcelona s’inventava una suposada banca ètica i rebia subvencions del consistori i no li feia cap fàstic a acceptar diners que paguem infidels com vostè i jo.

Òbviament, quan dilluns transcendia que el festival de cinema de Canes havia endurit el seu dress code per a les dones, la resposta més immediata de molta gent va ser completament irada, perquè consideraven les noves indicacions estilístiques masclistes. No és d'estranyar aquesta reacció si tenim en compte el que ha estat passat al món durant els darrers 2.000 anys. Per tant, està més que justificat posar el crit al cel quan algú li diu a una dona com s'ha de vestir. Al mateix temps, però, potser també hauríem de ser una mica més minuciosos en l'observació abans d'emetre el veredicte complet. Sobretot la premsa, de la qual s'espera una anàlisi una mica menys superficial.

Mahoma era feminista perquè va tenir la generositat de reconèixer que les dones tenim ànima i perquè estimava totes les seves esposes per igual tot i que la favorita era Aixa, amb qui es va casar quan ella tenia nou anys. Al·là és clement i misericordiós perquè a l’Alcorà va dir que no era just que els homes es quedessin amb tota l’herència i que a les filles els pertocava la meitat del que pertocava als fills. En la seva infinita consideració cap a nosaltres també va establir que el nostre testimoni valia la meitat que el testimoni d’un home. Noies, què més voleu? Si al llibre sagrat també hi deixa molt clar que devem obediència al pare i al marit segur que ho devia fer pel nostre bé. I quan recomana als mascles que ens lliguin curt si no complim amb els seus dictats ho fa proposant una escala graduada de càstigs, no sigueu bàrbars, senyors: primer retireu-li la paraula, després aparteu-la del vostre llit i si, així i tot, no us obeeix, pegueu-li. Els islamistes fonamentalistes i els publicistes de l’islam a Occident han fet tota mena de giragonses dialèctiques per negar l’estructura patriarcal de la religió, des de culpar els malèfics i malintencionats traductors, probablement islamòfobs encara que hagin dedicat la vida sencera a treballar l’Alcorà, de traslladar malament a les llengües d’aquí el verb daraba, que vol dir pegar per a tots els parlants de l’àrab excepte per als proselitistes que viuen en societats democràtiques i obertes. Alguns arriben a afirmar que l’arrel de la paraula en realitat vol dir “colpegeu-les amb suavitat”. Se centren en interpretar les formes en què s’ha d’exercir la dominació masculina com si el més escandalós no fos precisament la dominació mateixa. 

Una es demana què hi ha dins el cap d’aquell home que sent una dona sospirar fort al mig d’una xerrada i pensa si ha estat “un orgasme silenciós”. “Què ha estat, això? Un orgasme silenciós?” és el que va demanar en veu alta el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, quan va sentir el sospir que la socialista Joana Maria Adrover va fer durant una intervenció al ple de la institució insular. Què hi té, el president, dins el cap? Perquè aquí, si molt convé, el pitjor no és que ho etzibàs al mig del ple, sinó que ho pensi. Dir-ho només –un només ben relatiu– és el reflex d’una manera de pensar i de ser que fa que ens demanem en mans de qui estam, en mans de qui està el govern de Mallorca.

L’aclamada sèrie Adolescència serà emesa als instituts britànics per decisió del primer ministre Starmer, que ja va explicar a la Cambra dels Comuns que l’havia vista casa amb el seu fill de setze anys i la seva filla de catorze.

Ara mateix hi ha dues sèries molt populars que intenten alertar-nos que el vell masclisme està mutant en noves formes. Adolescència, un èxit global de Netflix, explica la història basada en fets reals d'un noi que va apunyalar a una companya d'institut, i Històries de l'escola, que cada dimecres treu un episodi al 3Cat, documenta la realitat de les aules catalanes amb un èmfasi especial en la irrupció de nous discursos intolerants. Totes dues són molt bones i reveladores, però, justament per no caure en el moralisme i el judici fàcil, més que investigar la lògica intrínseca d'aquest nou masclisme i com combatre'l el mostren des d'una fascinació muda que et deixa amb més preguntes que respostes.

La setmana passada vaig coincidir en unes jornades a París amb la sociòloga turca Pinar Selek, exiliada a França perquè Erdogan la persegueix per la seva defensa dels drets de les dones i els kurds. Feminista compromesa, ens va explicar que fora del seu país havia establert complicitats amb altres dones que han fugit de règims misògins com l’iranià o l’afganès. Essent com és la situació de l’islam a França un tema que sempre genera debats d’allò més encesos, vaig gosar preguntar-li quina relació tenien amb les ciutadanes d’origen magrebí i la seva defensa d’un feminisme d’arrel religiosa, l’anomenat feminisme islàmic. Es va pensar la resposta i em va dir que, si bé se solidaritzen amb les dones que pateixen el racisme, no hi ha cap manera de fer compatible la seva lluita per la igualtat amb el que es difon des d’un ordre islàmic. I em vaig adonar de com de bé han actuat els islamistes de tots els signes a Europa, on en teoria el marc democràtic i liberal i la llarga història del feminisme haurien hagut de permetre el sorgiment d’un moviment d’alliberament femení que impugnés del tot el poder teocràtic i la seva moral discriminatòria. Esclar, aquest feminisme de dones nascudes musulmanes que promou la igualtat des de la laïcitat existeix també a Europa, però malauradament és sovint menystingut, considerat “no representatiu” o una excentricitat, una raresa. La mateixa Selek ens va transmetre les queixes de les tunisenques que van encapçalar la lluita per aconseguir la igualtat en l’herència (que encara és la meitat que la dels homes en els països musulmans) i no havien rebut cap suport de les feministes del Vell Continent. “Només ens veuen si portem mocador”, va dir una d’elles amb l’agror de saber-se abandonades per aquelles que s’omplen la boca d’interseccionalitat i diversitat però que no demostren cap solidaritat amb les oprimides a la riba sud del Mediterrani.

Durant l’any 2024, l’IB-Dona va realitzar 616 acompanyaments presencials a dones víctimes de violència masclista, un 14% més que l’any precedent. En el mateix període es varen atendre 4.737 telefonades, un 1,7% més, i una mitjana de 13 diàries. D’aquestes telefonades, el 78,7% foren per casos de violència masclista, el 52,7% les varen fer les mateixes víctimes i el 23%, els professionals de serveis socials, sanitaris o jurídics. En total, es varen comptabilitzar 5.688 comunicacions, fos per via telefònica o per correu electrònic.

L'economia, la inseguretat, el medi ambient, la guerra i la fam al món, així com les agressions sexuals a menors. Aquestes són les grans preocupacions que assenyalen els menors catalans d'entre 11 i 18 anys, segons recull el Baròmetre d'Opinió de la Infància i l'Adolescència publicat per l'Unicef, en què la inquietud pel masclisme i les desigualtats de gènere no apareixen fins al quinzè lloc. En canvi, en la primera edició del 2019 les desigualtats de gènere eren la gran preocupació, coincidint amb les primeres grans mobilitzacions de dones per reclamar igualtat i els efectes de la sentència de la Manada de Pamplona.

L'Associació de feministes, abolicionistes i anticapitalistes de Vigo (Galícia) As Furias i el Lobby de dones han acusat la Universitat de les Illes Balears (UIB) de promocionar i legitimar el proxenetisme per organitzar una jornada sobre prostitució.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

Podem ha decidit apartar del consell d'administració de l'EMT Juanjo Martínez per la seva vinculació amb les denúncies per abusos sexuals publicades a Instagram. La coordinadora del partit a les Balears i regidora a l'Ajuntament de Palma, Lucía Muñoz, ha argumentat la decisió en "una pèrdua de confiança" en el seu representant a l'empresa municipal de transports. La destitució es farà efectiva demà dimecres a la Junta de Govern de Cort, segons ha publicat en exclusiva Última Hora i ha confirmat aquest diari.

Des que la setmana passada es va fer viral, a escala mundial, una escena de La isla de las tentaciones amb Montoya corrent desesperat, han aparegut múltiples arguments absurds per justificar aquest format.

L'Institut Balear de la Dona (IBDona) ha activat un nou número d'atenció telefònica a les víctimes de violència masclista, que serà gratuït i estarà disponible les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. Es tracta del 900 178 989, que ja està disponible de manera paral·lela al que existeix actualment –que és el 971 178 989–, que continuarà operatiu fins que s'aconsegueixi una implantació més gran de la nova línia telefònica.

1. Ràbia. Que, segons el CIS, el 70% dels votants de Vox siguin homes (i un de cada tres de menys de 35 anys) és significatiu d’una certa incapacitat masculina d’assumir el principi elemental d’igualtat de drets, propi de les societats democràtiques, que ha esclatat en forma de revolució. Després d’haver avançat significativament en el reconeixement de la igualtat de gènere en les democràcies liberals, emergeix amb fúria un discurs autoritari, masclista, excloent i imperatiu que ha trobat en la figura de Trump un pregoner que el representa amb tots els seus components: insolència, menysteniment de l’altre, elitisme del poder, apoteosi de la violència com a forma d’autoritat. En resum, una manera d’entendre la humanitat i la vida: tots darrere la voluntat indomable d’un home, rodejat d’un petit grup d’homenots convençuts que tenen tot el poder del món per decidir el destí dels altres i als quals tot els està permès.