El mite olímpic de Barcelona ja té una altra fita. Aquesta vegada a compte d'un Freddie Mercury gairebé ressuscitat. Però la ciutat no se'n beneficiarà, perquè l'Ajuntament no ha pogut comprar un dels lots que s'han subhastat a Sotheby's aquest dijous, i que contenia la partitura i altres materials originals relacionats amb l'àlbum Barcelona, que Freddie Mercury i Montserrat Caballé van publicar el 1988, un any després que es coneguessin, i amb què van celebrar la seva amistat i els llavors imminents Jocs Olímpics del 1992. El límit pressupostari del consistori era de 30.000 euros, però el comprador que s'ha endut aquest primer lot, el 260, ha pagat 57.150 lliures (66.600 euros). Posteriorment se n'han venut cinc més. En total, la xifra que ha recaptat la famosa casa de New Bond Street dels objectes relacionats amb Barcelona ha sigut de 211.560 euros.

La revista Billboard ha volgut homenatjar el rock publicant la llista dels 50 millors cantants de la història del rock, els intèrprets que "van dur les seves bandes a cims estratosfèrics i que van inspirar diverses generacions de vocalistes a seguir el camí que van obrir". La primera posició és per a Mick Jagger, de The Rolling Stones, la segona per a Stevie Nicks (Fleetwood Mac) i la tercera per a Freddie Mercury (Queen). El concepte banda és fonamental per entendre'n algunes absències. Segons la publicació nord-americana, la llista se centra en els cantants de grups, i n'exclou cantants líders de projectes que porten el seu nom com ara "Bruce Springsteen, Prince o Joan Jett". Tampoc no hi inclouen solistes com Elvis Presley, Buddy Holly o Johnny Cash, però sí Janis Joplin, perquè la consideren en tant que integrant de Big Brother and the Holding Company, i Lou Reed, de qui tenen present la seva etapa al grup The Velvet Underground.

Aquest setembre la casa de subhastes Sotheby's posarà a la venda en diverses jornades l'extensa col·lecció personal del cantant de Queen, Freddie Mercury, mort el 1991. Entre els més de 1.500 lots que hi haurà disponibles hi ha obres d'art japonès, manuscrits de cançons, cartes autografiades, pintures, vestits, joies i altres objectes personals que sortiran a la venda en sis subhastes temàtiques al llarg del setembre, segons ha anunciat la companyia en un comunicat. Després de passar per Nova York, Los Angeles i Hong Kong, la seu de Sotheby's a Londres acollirà, del 4 d'agost al 5 de setembre, una exposició cronològica oberta al públic que repassarà el llegat de Mercury amb peces provinents de la seva casa de Garden Lodge, a l'acomodat barri de Kensington, a la capital britànica.

El Festival Castell de Peralada inaugurava divendres la 35a edició en un ambient de retrobament, després que l'any passat, en plena pandèmia, el certamen s’hagués celebrat online. Ara, encara en pandèmia, la direcció del festival s’ha curat en salut i ha reduït dràsticament l’aforament. D'acord amb l'Hospital Clínic, han creat un protocol que inclou distància i mascaretes, a més d’optar per reduir l’aforament habitual de 1.700 localitats a 700. Així, han reconvertit la graderia en una platea de mil places de les quals només s'han posat a la venda un 70%. Dels dotze espectacles programats, nou ja tenen les entrades exhaurides. S’han perdut mil places, però el festival compleix amb escreix les mesures de seguretat que demana el Procicat.

La música té poca sort als Oscars. No és una temàtica que sovintegi entre les pel·lícules premiades per Hollywood. Tampoc el gènere musical és avui el favorit de l’Acadèmia. Fa dos anys semblava que La la land seria la gran triomfadora, el primer musical reconegut com a millor pel·lícula després de Chicago (2002). Però l’estatueta va ser per a Moonlight. I per trobar un film sobre un músic amb l’Oscar gros cal anar fins Amadeus (1984), la pel·lícula de Milos Forman sobre Mozart (i Salieri) que adaptava l’obra teatral de Peter Shaffer. Aquest any, però, la sort podria canviar. Entre les vuit nominades a la millor pel·lícula n’hi ha tres en què la música és el motor de l’acció o l’eix al voltant del qual es desenvolupa la trama, i en els tres casos els personatges principals són músics.

La mort de la cantant d'òpera Montserrat Caballé dissabte ha omplert titulars de la premsa d'arreu del món. Els mitjans internacionals li han dedicat articles que la reconeixen com una de les sopranos més importants de la seva època.

La rellevància de Montserrat Caballé, morta aquest dissabte als 85 anys a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, es pot mesurar a través de l’onada de reaccions que el seu traspàs va aixecar des de primera hora del matí -destacant-ne la singularitat de la veu i la vigorosa presència escènica-, però també a partir de l’inacabable anecdotari que acompanyava la soprano des de feia dècades i que l’havia convertit en una icona d’una popularitat que transcendia, de llarg, el món de l’òpera. Caballé era la diva que embadalia els espectadors interpretant la Norma de Bellini i tantes altres 'prime donne', però també una cantant que va marcar la memòria dels barcelonins amb Barcelona, al costat de Freddie Mercury, i algú incapaç de reprimir les llàgrimes després de l’incendi del Liceu el 1994 -“Aquest teatre va ser sempre el meu talismà, i veure’l cremat era desolador”, va dir- i havia sigut aquella nena, filla d’una família modesta del barri barceloní de Gràcia, que a finals del 1943, amb 10 anys, quan els pares li havien demanat que cantés una nadala havia preferit entonar una ària de 'Madama Butterfly', de Puccini, perquè li agradava tant que se la sabia de memòria.

Farrokh Bulsara, més conegut pel nom artístic de Freddie Mercury, va néixer a Zanzíbar el 5 de setembre del 1946. El 2016, l'any que n'hauria complert 70, en fa 25 -just avui- que va morir a causa de la sida, el 24 de novembre del 1991. Tenia 45 anys. Aprofitem l'efemèride per repassar 10 curiositats de la vida d'aquesta estrella del rock, líder de la banda britànica Queen:

2016: Freddie Mercury hauria fet setanta anys (5 de setembre del 1946) i en fa vint-i-cinc que va morir (24 de novembre del 1991) prematurament a causa de la sida. El recordem a través del testimoni d’alguns catalans que el van conèixer o d’altres que rememoren la seva figura, el seu llegat i la seva música.

En cert moment de l’adolescència connectar amb els pares i ells amb tu és transcendental. En el meu cas l’oportunitat es va donar gràcies a 'Bohemian Rhapsody', que m’encantava. Primer, per la magnífica entrada de piano i, després, per l’impressionant fragment operístic que la segueix i que va aconseguir l’aprovació de la meva mare, gran amant del 'bel canto'. Però resulta que en aquell moment ella estava estudiant anglès i es va fixar molt en la lletra, que deia entre altres coses: