L'any 1974, i de manera sobtada i inesperada, Climent Picornell, Guillem Frontera i Aldo Spanhi es varen unir per crear el bar Es Pou Bo, un establiment a Gènova que només va estar obert dos anys, però que es va convertir en l'espai de trobada del món cultural, progressista i antifranquista de Mallorca. La seva obertura va ser tan sorprenent i inesperada com el seu tancament; d'un dia per l'altre els socis varen decidir abandonar el projecte i Es Pou Bo, com a refugi dels activistes, artistes marginals, lletraferits i progressistes, va desaparèixer.

Tània Company Tur (Inca, 1991) fa vuit mesos que gestiona el bar Makoki's de Portocristo, un dels mítics pubs que va significar l'explosió del Carreró durant els anys 90. Aquella 'maquinària' que durant més d'una dècada va unificar el ritme dels caps de setmana d'estiu per a milers de joves de la Part Forana. Ara, i després d'una temporada llarga de clots i degradació, tres locals resisteixen amb l'esperança de tornar la música i els beures a la part esquerra del Riuet.

Entre 1992 i 1999, el bar Sa Finestra va escriure una de les pàgines més intenses de la nit palmesana. En només set anys es va convertir en un referent musical, però les denúncies veïnals i les multes en van forçar el tancament: un local i un model que van morir d’èxit.

Tunnel va ser durant dècades l’epicentre de l’escena alternativa de Palma. Va obrir el 14 de maig del 1993 en un soterrani de Gomila, i pels seus altaveus hi sonaven ACDC, Metallica, Guns N' Roses, System of a Down, Prodigy, Nirvana i Red Hot Chili Peppers, entre d'altres. El seu impulsor va ser Ivor Meléndrez, qui juntament amb el seu soci Toni Fuentes van posar en marxa aquest projecte. Fuentes explica el concepte del local: "Mentre altres bars com Fraguel Rock, amb el heavy metal, i Nagual, amb el punk rock, es van radicalitzar un poc més, nosaltres, dins del que és alternatiu, ens vàrem adaptar força". Amb els anys, el Tunnel es va obrir a altres estils com el dubstep i el K-pop, cosa que va atreure noves generacions de joves farts de les radiofórmules.

Era l'any 1964 quan el pare d'Àngel Casellas (també Àngel) va obrir un bar que es convertiria en un dels més autèntics i mítics del centre de Palma. L'establiment va esdevenir tota una institució, i serví cafès, pomades i cerveses ni més ni manco que durant 56 anys. Casellas pare el va inaugurar amb dos cosins més, però poc després quedà al capdavant del negoci. L'auge, començat l'any 1973, s'estendria durant més de dues dècades. Els anys 80 foren la millor època del negoci.

L'Ajuntament de Palma ha adjudicat a l'empresa Cappuccino Borne S.L la concessió del bar del casal Solleric per un lloguer de 300.000 euros a l'any.

Basta fer una passejada pels voltants de la plaça de Pere Garau i entrar a qualsevol bar per tornar dècades enrere: barres metàl·liques, màquines escura butxaques, renou de culleres que giren per dissoldre el sucre del cafè, parroquians que aprofiten els darrers minuts abans de tornar a la feina i senyores grans que venen del mercat amb el carro ple i prenen alguna cosa abans de dur la compra a casa. Ara bé, ja se sap que, perquè tot es mantingui, hi ha coses que han de canviar, i fa uns anys que molts d’aquests establiments són gestionats per propietaris xinesos, que varen trobar una manera ràpida de tenir un negoci per tirar endavant. A Palma ja ronden els 300 i van molt més enllà de la barriada de Pere Garau, on viu bona part de la població xinesa de Ciutat, segons explica el president de l’Associació Xinesa de les Illes Balears, Fang Ji.

El Bar Bosch de Palma, un dels establiments més emblemàtics de Ciutat, continua amb la seva transformació cap a un negoci dirigit a un públic més luxós i turístic. Després de canviar una part del bar on hi havia llonguets, variats i pizzes per una gelera amb ostres i xampany ara les nits dels caps de setmana han muntat una taula al carrer (davant l'establiment) on hi ha un home que talla cuixot salat.

El Bar Bosch, un dels establiments de restauració més famosos de Palma, està vivint una transformació cap al luxe. La seva carta, fins ara caracteritzada pels llonguets (coneguts com a llagostes) i plats tradicionals de la cuina mallorquina com el variat, té una nova incorporació: les ostres amb xampany. Aquest producte xoca una mica amb els trets que han marcat la línia del bar des de la seva creació l'any 1936, però segons expliquen des de l'establiment han decidit afegir-los a la carta per "satisfer la demanda dels clients".

Que treballar per a la família no ha estat mai una bona idea és sabut des que Jesús va deixar la fusteria paterna. El meu pare era ebenista, i dels dos anys que vaig estar amb ell al taller en guardo una forta al·lèrgia als encenalls i a l’olor del vernís. Una història semblant és la que ens explica Carles Armengol en el seu primer llibre, Collado, la maldición de una casa de comidas, la maledicció de pertànyer a un negoci familiar, atrapat en una feina tan esclava i dura com la restauració. Lluny dels panegírics de gurmet i les guies gastronòmiques de moda, en les seves pàgines se’ns explica la rebotiga d’una casa de menjars casolans en un barri situat als límits entre Barcelona i l’Hospitalet, ni carn ni peix, frontera pura i dura. Jo vaig néixer molt a prop d’aquí, i entenc perfectament quan l’amic Carles diu que mai va tenir clar d’on era.

Sona el telèfon. És la meva germana que ens truca per dir-nos que hem de llegir Collado. La maldición de una casa de comidas (Colectivo Bruxista) del senyor Carles Armengol. I penja. La meva lady in waiting creu que la senyoreta Giró ha estat tan expeditiva i directa perquè, com que nosaltres som tan i tan amenes, sospita que tenim el telèfon intervingut a través de Pegasus, i com que ella, no com nosaltres, és tan recelosa de la seva intimitat, no vol embolics. Li dic que aquesta rapidesa comunicativa es deu, més aviat, al fet que té un fill de dos anys acabats de fer que com t’enrotllis més del compte te’l trobes a la teulada fent equilibris. A la meva germana, que el Nen Nou pugi a fer equilibris a la teulada li és exactament igual perquè al xaval l’estan educant a través del mètode Pikler, que es veu que promou el moviment lliure, o alguna cosa així. Ara s’entén per què la resta de la família estem tan encarcarats: no ens van educar segons aquest sistema anarcodinàmic i per això patim de contractures per tot arreu. A la senyoreta Giró tampoc li preocupa el més mínim “el què diran” perquè porta des dels tres anys psicoanalitzant-se (ho va demanar ella d’extraescolar i els papàs hi van accedir) però, en canvi, el que sí que la neguiteja és que algun dels veïns dels edificis del davant, d’aquells que són més papistes que el Papa, la denunciï per deixar que la criatura s’enfili a les antenes parabòliques i vinguin els d’assumptes socials de la Generalitat i li prenguin la custòdia, per salvatge, perquè ara ves tu i explica-li a un mosso d’esquadra que el nano és alumne del mètode Pikler i, molt més difícil encara, que és lliure.

Aquesta és una de les places més concorregudes de Gràcia. Inicialment havia estat dedicada a la reina Isabel II, però després de l’expulsió dels Borbons va passar a dir-se de la Revolució. Llavors hi funcionava el mercat del barri, que a finals del segle XIX es va traslladar a la Travessera de Gràcia i va canviar el nom pel de Mercat de l’Abaceria. La plaça viuria diversos canvis de nomenclatura a partir de la restauració borbònica, i durant la dictadura franquista es va dir de la Unificació, fins que a la Transició va recuperar el nom amb què sempre la van conèixer els veïns.

A principis dels anys noranta, el bar La Bolsa era un establiment de barri per anar a menjar alguna cosa abans de sortir de festa. Llavors, el meu company als Accidents Polipoètics, el Rafael Metlikovez, hi vivia just davant. Com que n’era client habitual, malgrat la filiació barcelonista dels propietaris, quan retransmetien un partit de l’Espanyol (l’equip del meu soci) l’hi deixaven veure en un gran televisor que presidia el menjador. Recordo amb tendresa el Rafa, únic espectador d’aquells partits de futbol, amb el seu entrepà de salsitxes o de llom amb formatge. Poca cosa més hauria sabut del lloc si no fos perquè, fa uns dies, vaig topar per casualitat amb una fotografia que algú va penjar a la xarxa. Es veia el mateix local, a la mateixa cantonada entre els carrers del Consolat i de Canvis Vells, a la dècada de 1930. El Café de la Bolsa Concierto, amb una terrassa a vessar d’homes amb gorra tova o canotier, mirant cofois a la càmera. Llavors vaig caure que es tractava del mateix indret que jo havia conegut, però en una vida anterior.

Són dos quarts de nou del matí d'aquest divendres 30 d'abril i vols retre el teu particular homenatge a l'American Bar. Entres a l'interior de l'emblemàtic establiment i saps que no és un dia normal. Pepe i Xavi Pons han decidit tancar el bar després de 97 anys d'història. Els clients de cada dia són conscients que s'ha acabat un cicle. Silenci, cares tristes, però també de satisfacció per viure un moment històric. Alguns, fins i tot, entren a l'establiment fent un vídeo amb el seu telèfon per immortalitzar la seva darrera consumició. Uns clients que es dirigeixen a Xavi Pons per demanar-li explicacions, els motius, tot i que també per donar-li les gràcies.

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha lamentat aquest divendres la imatge que s'ha donat pel cas Hat Bar, però no ha demanat disculpes. "Lament moltíssim que la imatge que es pugui traslladar no és allò que ha succeït en realitat", ha dit. Davant dels mitjans de comunicació, ha explicat els fets que varen succeir dia 7 d'octubre, quan la varen trobar fora del bar que va rebre una sanció per no complir les restriccions anti-covid-19.

L'Ajuntament d'Alcúdia ha mantingut una reunió informativa amb els veïns del Corral d'en Bennàssar sobre la construcció d'un xibiu que afecta la platja. Equip de govern i oposició han assistit a la reunió per expressar el seu rebuig cap al projecte, així com el compromís amb la defensa i protecció del territori i paisatge d'Alcúdia.

L'esport no s'aturarà a Espanya, però es jugarà sense espectadors. Així ho ha decidit el govern espanyol, mesura que afectarà tant categories professionals com amateurs. La mesura, similar a la d'Alemanya, s'ha fet per prevenir el contagi del coronavirus i serà comunicada aquest dimarts als clubs i federacions. La data prevista per permetre el retorn d'espectadors, en espera de veure com evoluciona la malaltia, seria el 5 d'abril.

Cop policial contra el pirateig dels partits de futbol de la Lliga i la Champions League en més de 100 bars i establiments de Mallorca. Com han confirmat fonts del cos de la Policia Nacional a l'ARA Balears, l'operació va començar a les 21 h a diferents locals de l'illa per cercar connexions il·legals de la televisió de pagament.

Un total de 21,50 euros per un refresc i un suc de taronja. En conseqüència, la sorpresa i indignació de Cira Connell, la clienta d'aquest bar situat a la plaça de la Porta Pintada, que aquest divendres ha compartit la factura amb els preus desorbitats a la pàgina de Facebook de Mil Anuncios Mallorca.

Ernesto Valverde considera que el penal fallat per Leo Messi ha estat clau en la derrota del Barça al camp de l'Espanyol. Sense culpar el davanter argentí, i posant bona nota al joc col·lectiu de l'equip, destaca que aquesta acció ha "reactivat el públic" i ha donat un plus de moral a un equip que, fins aleshores, no havia arribat amb perill a la porteria de Cillessen. "Ells han encertat en aquella jugada i no hi ha gaire més a dir. El futbol és qüestió de marcar".