Dijous 4 de gener torna al Liceu un dels clàssics de l'òpera, Carmen, de Georges Bizet. A Barcelona, l'obra es va estrenar al desaparegut Teatre Líric, al carrer de Mallorca cantonada amb Pau Claris, el 2 d’agost de 1881. Llavors ja quedava lluny el fracàs de l'estrena absoluta de l'obra, el 1875, a l’Opéra-Comique de París. Bé per l'ensurt o pel disgust, Bizet moriria tres mesos després de la nefasta primera representació i sense sentir els elogis de compositors com Johannes Brahms o filòsofs com Friedrich Nietzsche. Van ser molts els qui van lloar la riquesa de l’òpera bizetiana, per l’originalitat i l'entramat dramàtic. A partir d’aleshores, l’òpera representada arreu es traduiria a diverses llengües i s'adaptaria al cinema en diverses ocasions.

“Més trist que un voyeur de piscina pública en temps de pandèmia” podria ser una frase feta per descriure una situació efectivament trista i desolada. Però, perquè sigui entesa en tota la seva tristor, s’ha de tenir un cert coneixement del món de les piscines públiques, concretament dels seus vestuaris masculins. En aquests habitacles, s’hi acostumen a reunir una certa quantitat d’homes adults despullats, encara que sigui per poca estona. Es canvien de roba, és a dir: es posen o es treuen el banyador, abans d’entrar a la piscina per nedar-hi, o bé quan en surten, per tornar a vestir-se de carrer. La roba que es pot dur a una piscina pública és escassa i sòbria: tant per a homes com per a dones, el conjunt consisteix en un banyador, unes xancles per caminar dins el recinte de la piscina, una gorra i unes ulleres de bany. Res més, com no siguin complements propis de la natació: unes ulleres de bussejar (amb tub o sense), uns braçalets o unes aletes de natació (allò que, en les castellanades de referència, molts anomenen “manguitos” i “patos”) i poca cosa més. No coneixem casos d’usuaris que hi vagin amb carabasses per surar, però no s’ha de descartar res.

Cada any el blog de moda UFO No More publica un informe en què es fa una estimació dels costos anuals en vestuari de les principals dones membres de la reialesa. Unes dades que no solen transcendir més enllà de la mateixa curiositat. Però ara el focus mediàtic s'ha fixat en un detall: la reina Rània de Jordània, que precisament l’any anterior va encapçalar la llista amb unes despeses que superaven els 260.000 euros, ha desaparegut del rànquing. Una absència que les mateixes autores del blog, Sarah Williams i Heaven LeeMiller, han anunciat en un comunicat especial, en què especifiquen que ha sigut perquè els ho han demanat les autoritats jordanes.