La plataforma Mallorca per la Pau ha organitzat la segona edició de les Jornades per la Pau, que es duran a terme els dies 24 i 25 d'abril, amb "un programa obert a la ciutadania i centrat en la cultura de la pau, el diàleg i la reflexió col·lectiva", ha informat l'entitat mitjançant un comunicat. "En un context geopolític marcat per la guerra, la militarització i l'escalada de conflictes internacionals –amb figures com Donald Trump i Benjamin Netanyahu com a exemples d'un escenari global cada vegada més polaritzat, marcat per la normalització del conflicte com a eina política–, aquestes jornades volen refermar la necessitat d'apostar de manera clara per la pau, el desarmament i la defensa de la vida", afegeix la nota.

MÉS per Mallorca ha registrat al Parlament una proposició de llei de foment de la pau i la cultura de la no-violència amb l'objectiu d'establir un marc d'actuació pública per promoure la convivència, la resolució pacífica dels conflictes, els drets humans i el desarmament.

Els 3, 4 i 5 de juny es faran les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) a la UIB i, per primera vegada, hi haurà més preguntes de caràcter competencial, d’acord amb els sabers que la LOMLOE fixa per a segon de Batxillerat. Durant els tres dies, 4.860 alumnes es jugaran el futur acadèmic. Una vegada acabats els exàmens, tot quedarà en mans dels correctors, que són professors d’institut que es presenten voluntaris per avaluar els futurs universitaris i que cobren tant per vigilar els exàmens com per revisar-los. “Fa dos anys vaig posar moltíssims de 0, 1, 2 i 3, perquè em varen tocar uns exàmens nefastos. En canvi, l’any passat les proves varen ser fantàstiques i en dos dies vaig tenir els 150 exàmens corregits”, explica Maria Antònia Torrendell, cap del departament de Català a l’IES Sineu. “A mi m’encanta posar deus, i normalment en puc posar, perquè veig que aquella persona ha fet feina, s’ho sap…”, afegeix.

Tant de bo prosperin aquestes converses bilaterals de pau que s'estan anunciant. Una pau entre Ucraïna i Rússia no seria només la fi de tantes desgràcies i morts, seria també el principi d'un nou escenari econòmic.

La plataforma ciutadana Mallorca per la Pau, formada per entitats sindicals, socials i polítiques, ha organitzat una jornada unitària per denunciar "l'augment del militarisme, l'autoritarisme i el negoci de les armes". Un dels membres de la plataforma, Xisca Vanrell, ha advertit del perill d'una "escalada armamentista a nivell global" i que, per això, es fa una crida a la mobilització ciutadana en defensa de la pau.

El front de guerra ucraïnès està, cada vegada, en una situació més precària. La dificultat de reclutar efectius, els problemes de producció d’armament i les esquerdes polítiques entre uns aliats que comencen a notar la fatiga de la guerra i la imprevisibilitat de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca han obligat Volodímir Zelenski a fer un gir estratègic. Amb almenys 200.000 víctimes mortals en tres anys i una economia devastada, la guerra a Ucraïna entra en una nova fase. El món ha comprat el relat del nou inquilí de la Casa Blanca. El president ucraïnès ha assumit que s’acosta l’hora de la negociació. Però, més enllà dels anuncis de Trump i de les seves vagues promeses de solucionar la guerra “en 24 hores” i imposar per la força un ordre de pau, tot està per decidir. Per imaginar. 

Els estudiants han fet vaga, convocats sota el lema "Volem ja el model d'examen de les PAU", o sigui, volen saber com serà la selectivitat. El ministeri va anunciar canvis en el format de l'examen i en els criteris de correcció, però no se n'ha concretat res més. I d'aquí la vaga.

El 19 de juliol, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, va dir que les negociacions sobre un acord per alliberar els ostatges retinguts a Gaza i declarar un cessament del foc s'estaven acostant a la meta final. Aquest acord, que s'hauria d'haver aconseguit fa molt de temps, podria establir les bases per a un acord de pau. Després, la mort del líder palestí Ismail Haniyeh va tornar a inflamar el Pròxim Orient. Ara bé, per construir pau, i no simplement declarar-la, els legisladors han d'involucrar un ventall d'actors ampli, començant per les dones.

Armament. Aquest interregne global és cada cop més bel·ligerant. De la contestació de les normes internacionals a la guerra comercial; del rearmament i la impunitat militar a la feblesa de la diplomàcia. “No havíem vist les armes nuclears exercir un paper tan destacat en les relacions internacionals des de la Guerra Freda”, afirma Wilfred Wan, director del Programa d'Armes de Destrucció Massiva del SIPRI. L’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm acaba de publicar el seu informe anual, i alerta contra la “normalització” de l’amenaça nuclear. La diplomàcia del desarmament passa per hores baixes, mentre l’escalada retòrica de l’amenaça atòmica ha entrat a formar part dels escenaris hipotètics dels conflictes, com a Ucraïna o el Pròxim Orient. Mentrestant, el nombre de caps nuclears continua creixent a escala global, sobretot per l’accelerada ampliació de l’arsenal xinès.

A l’escola FEDAC de Cerdanyola del Vallès parlen sovint dels conflictes armats que hi ha actualment. Primer va ser el d’Ucraïna i ara el de Gaza. A l'assignatura de socials, de vegades, abans d’arrencar la classe repassen les notícies al respecte i el mestre els ajuda a contextualitzar-lo, la qual cosa, en paraules de Laia Garcia, alumna de 3r d'ESO, serveix per adonar-se “de com pot condicionar el país en el qual neixes”. A tercer de primària també han estat debatent força sobre les guerres, les quals, a parer de Mariona Peiró, “són inútils”. A més, subratlla, “en la de Rússia i Ucraïna, països molt propers, hi havia membres d’una mateixa família als dos costats de la frontera i això és molt dur”. Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix, aquesta és la frase que la Mariona i el seu grup van escriure a un puzle gegant que van confeccionar amb motiu del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, que es va celebrar el 30 de gener passat, aniversari de la mort de Gandhi. "Vol dir que si vols canviar l’altra gent o les guerres, primer has de donar exemple tu”, explica la Mariona.

Al llibre An immense world: how animal senses reveal the hidden realms around us [Un món immens: de quina manera els sentits dels animals ens mostren els regnes ocults que ens envolten], guanyador del premi Pulitzer, l’escriptor científic Ed Yong explica que cada mamífer, peix, insecte –totes les formes de vida de la Terra– està “tancat dins de la seva pròpia bombolla sensorial única, i percep només un bocinet d’un món immens”. Aquesta bombolla sensorial és l’umwelt [medi] de la criatura, la “part de l’entorn que un animal sent i experimenta: el seu món perceptiu”. Dues criatures poden “estar situades en el mateix espai físic” i, tanmateix, “tenir uns umwelten completament diferents”.

Com la majoria de nosaltres, no sabia què dir, ni a la meva família, ni als meus companys, ni a mi mateix. Per això, dilluns al matí a primera hora vaig enviar un missatge de text als meus amics Bassam Aramin i Rami Elhanan, sobre els quals havia escrit la novel·la Apeirògon, preguntant-los com estaven després de la terrible agitació que s’havia desencadenat durant el cap de setmana.

El desembre del 2002, a l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola (Anoia), una màquina excavadora va desenterrar una vèrtebra i una costella. Quan els paleontòlegs van començar-hi a treballar van trobar moltes més peces: el crani d'un primat de fa 12 milions d'anys i 84 restes òssies, entre d'altres el maxil·lar i les dents. Era una troballa excepcional, perquè corresponia a un gènere nou que donava noves pistes sobre l'origen dels homínids. Els investigadors el van donar a conèixer al món amb el nom de Pierolapithecus catalaunicus, i popularment se li va dir Pau. Més de vint anys després de la descoberta, ara li podrem posar cara. Un equip internacional encapçalat per personal investigador del Museu Americà d'Història Natural (AMNH, per les sigles en anglès) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha fet un model virtual 3D de la seva cara. La recerca s'ha publicat a Proceedings of de National Academy of Sciences.

El concepte d'«et mato perquè ets meva», aplicat al feminicidi i la violència sexual, té també la seva expressió al camp de la geopolítica bèl·lica amb el cas de la guerra d'Ucraïna. En el pensament i la cultura profunda del president Putin, envair Ucraïna es justifica perquè considera aquest país com una cosa pròpia, una extensió de Rússia, que ha vist amenaçada per forces internes i externes. Totes les guerres són inadmissibles i injustificades, sigui quina sigui la seva naturalesa i gènesi, i la d'Ucraïna no n'és una excepció, per la qual cosa no hi ha cap disculpa respecte al desencadenament d'aquesta guerra. Hi ha tot un argumentari per part del Kremlin per justificar el que va qualificar com a “operació especial”. Es dona la paradoxa que moltes de les arrels del conflicte són certes, i no li falten raons a Putin per estar enutjat amb l'OTAN i amb la política ucraïnesa des de finals del 2013, però la llista de greuges, que són reals majoritàriament, mai no s'hauria d'haver traduït en una guerra d'ocupació, que és la manera més estúpida d'afrontar els problemes al causar-ne un de més intensitat que les mateixes arrels. La resposta brutal desdibuixa la naturalesa del conflicte i els seus fonaments.

El dia abans que esclatés la guerra a Ucraïna –ara fa gairebé un any– Kristian Herbolzheimer, director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), parlava amb els seus alumnes de la Universitat de Barcelona sobre la possibilitat que s'iniciés un conflicte armat entre russos i ucraïnesos. "Els vaig dir: «Crec que no hi haurà guerra, perquè no s'entendria de cap de les maneres». Aquesta guerra només podia sortir malament". Ho creia així perquè "des de la Segona Guerra Mundial hi havia hagut molt pocs conflictes d'agressió d'un estat contra un altre (l'Iraq és el més destacat, potser) i encara menys amb intencions de quedar-se al territori" i perquè l'estat agressor, Rússia, "és membre del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, un òrgan constituït per garantir la pau". Herbolzheimer explicava l'anècdota aquest dimarts a la primera sessió del cicle de Diàlegs de Pedralbes Pensar la pau, pensar la guerra, dirigit per Daniel Gamper i moderat per Antoni Bassas, i organitzat amb l'objectiu de posar llum sobre una sèrie de preguntes al voltant de la idea de pau ara que la guerra ha tornat a Europa. Gamper va resumir el sentir que ha empès el cicle amb paraules de Thomas Hobbs, autor del Leviatan: "El pitjor mal de tots és la mort violenta".