Les bases d'Esquerra Unida (IU) han donat suport, amb un 61,5% dels vots a favor i el 34,7% de la militància en contra, a reeditar la coalició amb Podem, Equo i la resta de confluències per a les eleccions generals del 28 d'abril, segons els resultats de la consulta celebrada al llarg de la setmana passada.

Esquerra Unida (IU) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE) han presentat una querella al Tribunal Suprem contra Joan Carles I. L'acusen de fins a 13 delictes, entre els quals suborn, frau, tràfic d'influències i constitució de grup criminal. Hi sumen també l'amiga del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein i el director del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, així com el comissari jubilat José Manuel Villarejo i els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Juan Villalonga.

La indignació per la marxa enrere judicial sobre l'impost de les hipoteques només ha omplert aquest dissabte la meitat de la plaça del Suprem, una extensió semblant a la de la plaça Sant Jaume. El decret exprés del govern de Pedro Sánchez per revertir la polèmica decisió del tribunal ha desmobilitzat, en bona part, la manifestació que Podem i Esquerra Unida (IU) van convocar dimarts al vespre després de saber-se la sentència de la sala tercera del Suprem. Ho admetien bona part dels concentrats, la majoria pensionistes i afectats per desnonaments. També el líder del partit lila, Pablo Iglesias, que s'ha penjat la medalla d'haver aconseguit que la Moncloa fes el pas per revertir la decisió judicial i que siguin finalment els bancs els que paguin l'impost d'actes jurídics documentats (AJD).

L'eurodiputada del País Valencià Marina Albiol va presentar ahir la seva dimissió com a portaveu d'Esquerra Unida al Parlament Europeu pel que considera "inacció" de la direcció del partit a l'hora de fer front a diversos casos d'assetjament laboral d'altres diputats contra treballadors de la formació.

El portaveu d'IU, Alberto Garzón, ha reconegut aquest dimarts que ell és comunista, però ha negat que ho sigui la coalició Units Podem que ha conformat amb el partit liderat per Pablo Iglesias. "No és una coalició de comunistes, jo sí que sóc comunista i hi ha més gent que és comunista, però la immensa majoria són gent que es defineix d'una altra manera i amb la qual podem treballar conjuntament per millorar la vida de les persones", ha remarcat.

Units Podem. Aquesta serà la marca electoral amb què es presentarà a les eleccions del 26 de juny la coalició entre Podem i IU –i altres formacions com Equo–. Així hi han anunciat aquest divendres tant el líder del partit lila, Pablo Iglesias, com el d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, des dels seus comptes de Twitter.

El PP i el PSOE estan gairebé estancats en els resultats que van obtenir en les passades eleccions espanyoles del 20 de desembre, segons una enquesta realitzada per Advice Strategic Consultants amb 2.500 entrevistes, però, en cas de repetir-se els comicis el 26 de juny, el partit de Mariano Rajoy ampliaria l'avantatge sobre el PSOE a 7,4 punts, ja que es produiria una lleugera pujada dels conservadors i una lleu baixada dels socialistes.

Cinc hores de "reunió cordial" de les quatre forces progressistes disposades a implicar-se en la governabilitat (PSOE, Compromís, Podem i IU) i cinquanta torns de paraula. "L'objectiu comú és desallotjar el PP, hem parlat de programa només", ha explicat el líder d'IU, Alberto Garzón. "Això no s'esgota avui i seguirem reunint-nos. "Dimarts a les vuit de la tarda nova reunió", ha explicat. Malgrat el que volien Podem, Compromís i IU, no s'ha vetat el diàleg paral·lel del PSOE amb Ciutadans. "Estem millor ara que fa dos dies, que no significa res perquè depèn de moltes variables", ha afegit Garzón. Hi ha coincidit també el número dos de Podem, Iñigo Errejón, i el portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, que s'han declarat optimistes davant la via de negociació multilateral de les esquerres oberta aquest dilluns. Pel PSOE, però, res a fer sense C's.

El PSOE i Podem mantenen una dura batalla pel relat. Ningú vol aparéixer com aquell que frustra un govern d'esquerres i el període negociador obert, per ara infructuós, entre el PSOE i Podem té una data límit: el 2 de març. "Si algú no vol el govern d'esquerres, que ho digui! Que deixin de jugar al gat i a la rata", clamava aquest dijous al migdia el líder d'IU-UP Alberto Garzón. En un intent de buscar un desllorgidor a la situació, el dirigent comunista ha proposat formalment aquest matí una reunió entre el PSOE, Podem, Compromís i IU-UP per parlar de programa de govern i de com ha de ser l'executiu. Pablo Iglesias, que s'ha entrevistat amb ell aquest matí al Congrés, ha acceptat ràpidament la proposta mentre que, des de Brussel·les, Pedro Sánchez, ha evitat adquirir compromisos que deixin C's en fora de joc i ha remès a les negociacions bilaterals.

El rei ha premut l'accelerador i la segona ronda de contactes per intentar formar govern avança amb reunions que duren gairebé la meitat respecte les de la setmana passada. Aquest divendres ha estat el torn d'UPN, Esquerra Unida-Unitat Popular (IU-UP) i a la tarda li toca al PNB. Mentre que UPN, aliada del PP, ha traslladat la seva voluntat que governi Mariano Rajoy, Alberto Garzón ha defensat davant del "ciutadà Felip de Borbó" que "creuen que hi ha opcions d'un govern d'esquerres". Per això ha fet una crida tant al PSOE com a Podem i la resta de grups territorials al Congrés, per seure's "de forma immediata a negociar i explorar totes les possibilitats" perquè la situació "no s'eternitzi".

Barcelona ha recuperat l'esperit de l''Aturem la Guerra' del 2003 i que es va mobilitzar contra la intervenció militar a l'Iraq. Aquest ha estat la sensació de la manifestació que s'ha organitzat aquest dissabte a la tarda i que duia per lema 'Mai Més'. "Ni terrorisme, ni guerra, ni feixisme, ni retallada de llibertats. Per la pau, la justícia social i els drets humans aquí i arreu" és el que han clamat unes 3.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana, pels carrers del centre de la capital catalana per rebutjar respostes bel·licistes contra atacs com els atemptats a París.

El candidat d'IU el 20-D, Alberto Garzón, ha assenyalat aquest diumenge el bipartidisme PP-PSOE com a "part del problema i no de la solució" per a Espanya, partits que compten amb C's com a "suport perquè no canviï res" i que és "la punta de llança de més neoliberalisme". Garzón ha presentat la seva candidatura a les primàries d'Ara en Comú Madrid en un acte on ha insistit que el partit d'Albert Rivera és un "suport perquè no canviï res" encara que ells "es disfressin de canvi". "Nosaltres no ens disfressarem per guanyar més vots, sinó que convencerem perquè es votin polítiques d'esquerres", ha afegit.

Dimarts es va acabar un dels culebrons més sonats de l'esquerra espanyola dels últims mesos: l'estira i arronsa entre Podem i IU per sumar forces de cara a les generals. Passaven pocs minuts de les sis de la tarda quan el partit de Pablo Iglesias va enviar un comunicat titulat "Podem lamenta el 'no' definitiu d'Alberto Garzón". "Estem preparant un comunicat. Us l'enviem al més ràpid possible", responia al cap de pocs minuts el responsable de premsa de Garzón. El comunicat, però, no va arribar fins a les vuit del vespre, i exposava una versió totalment diferent de la de Podem. Es titulava: "Esquerra Unida lamenta que Podem tanqui la porta a la unitat popular".

L'oposició ha carregat durament contra la justificació del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per haver-se reunit amb l'imputat Rato. Creu que ha estat "vergonyosa, ofensiva i patètica" per voler responsabilitzar-los de posar en "risc" l'exvicepresident espanyol. A més, denuncien que expliqui la "veritat a mitges". Repassem les declaracions dels portaveus a la comissió d'Interior

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha obert la capsa de Pandora: el govern del PP especula amb un retoc limitat de la Constitució. Fins ara el president espanyol, Mariano Rajoy, s'havia mostrat reticent a fer el pas i el seu partit també. Però a només un mes i mig del 27-S els populars plantegen ara redefinir les competències de l'Estat per "blindar-les millor". Són els últims a reclamar la reforma de la carta magna, que només s'ha retocat dues vegades en 37 anys i sempre per imposició de la UE: el 1992 per una decisió del Tractat de Maastricht i el 2011 per incloure l'article que consagra l'austeritat a Espanya.

El PP guanyaria amb claredat les eleccions espanyoles, segons una enquesta feta pública aquest dimarts per Telecinco. Segons el sondeig, realitzat per Sigma Dos amb enquestes entre el 21 i el 23 de juliol, un 28,8% dels espanyols votaria els populars, un percentatge superior al 27% de l'enquesta del mateix mitjà del mes de juny. En canvi, el PSOE cauria del 26,1% al 24,2%, mentre que Podem se situaria en tercera posició amb el 20,3%, una xifra molt similar a la dels mesos anteriors. Al seu torn, C's es quedaria amb l'11,1% dels vots –malgrat que Albert Rivera és el candidat que rep més aprovats–, IU amb el 4,2%, i ERC i CiU –que encara apareix com a federació– empatarien amb 2,1%.

En menys de 12 hores ja havien recollit més de 10.000 signatures. El manifest d'Ara en Comú s'ha fet viral en els àmbits de l'esquerra alternativa. I el clam per a una confluència d'esquerres a l'Estat, una candidatura d'unitat popular per a les generals a imatge d'Ahora Madrid i Barcelona en Comú, ha tirat endavant sense haver-hi una cara visible al darrere. "Qui ha impulsat la iniciativa? Amb qui hem de parlar?", ens preguntàvem els mitjans al Congrés. El candidat d'IU a la Moncloa, Alberto Garzón, ha negat tenir res a viure i diu estar sorprès per a proposta, però aquest dijous a la cambra baixa era evident el seu entusiasme. No en va, la subscriu el seu germà, l'economista Eduardo Garzón i també membre d'IU; l'excandidat d'IU a l'Ajuntament de Madrid, Mauricio Valiente; i l'eurodiputat d'IU Javier Couso.