El diputat d'ERC-Sobiranistes Joan Josep Nuet haurà de deixar l'escó al Congrés. El Tribunal Suprem l'ha condemnat aquest divendres a vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 12.000 euros per un delicte de desobediència per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió quan era membre de la mesa del Parlament el 2017. La sentència és inferior al que reclamaven tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, però considera provat que, davant la disjuntiva entre "acatar" els advertiments del Tribunal Constitucional o "desobeir", va optar per desoir l'alt tribunal. Es distancia, per tant, de la línia de defensa del republicà, que durant el judici es va desmarcar del Procés insistint que no va pretendre ni assolir la independència ni col·laborar amb el full de ruta sobiranista.

El Suprem està a les portes de tancar un cicle: el del judici contra el Procés –a l'espera de com acaben els fronts oberts contra els exiliats–. Després de la condemna per sedició contra els líders independentistes, quedava encara pendent el judici contra l'únic exmembre de la mesa del Parlament aforat a l'alt tribunal: l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot i ara diputat al Congrés en representació de Sobiranistes, que forma part del grup d'ERC. El tribunal l'ha deixat vist per a sentència després d'un procés ràpid de només dos dies, en què Nuet va defensar dimecres que va intentar conciliar l'independentisme amb la Constitució.

Després que Esquerra hagi tancat les seves llistes al 28-A, on Joan Josep Nuet, fins ara coordinador general d'EUiA, s'incorporarà com a número quatre, els comuns han emès un comunicat en què reclamen als republicans que "deixin de negociar amb trànsfugues". En aquest sentit, la formació lila fa oficial que suspèn cautelarment la militància de Nuet i li obre un expedient sancionador.

Per 50 vots a favor i 30 en contra, la proposta de Joan Josep Nuet de presentar-se amb ERC a les eleccions generals va sortir victoriosa dissabte passat en la reunió del comitè central dels Comunistes. L'acord amb els republicans encara no està tancat, però segons diverses fonts consultades per l'ARA passaria perquè el mateix Nuet s'incorporés a la llista del Congrés en un lloc de sortida –entre els cinc primers per Barcelona–. El seu espai polític també tindria un lloc –semigarantit– al Senat, i fins i tot s'explora l'opció de sumar-ne un altre –no garantit– a les europees.

Els partits ja han començat a definir els caps de llista per a les eleccions generals del 28 d’abril i aviat hauran de tancar els acords de coalició. El termini es tanca d’aquí set dies i hi ha diferents vies obertes: Catalunya en Comú i Podem, el PDECat amb CDC -que encara manté els drets electorals- i ERC negocia la incorporació a la candidatura de l’espai que lideren Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet. De fet, aquest dissabte Nuet se sotmet al primer examen per avaluar el suport intern de la seva proposta d’acostament a ERC. Entre els crítics hi ha veus que amenacen amb forçar una assemblea per substituir-lo.

Elisenda Alamany ja no forma part del grup parlamentari dels comuns. L'exportaveu parlamentària parla d'un partit "fallit", "empetitit" i "que s'ha allunyat dels valors originals" que defensava quan es va engegar el projecte. També el partit, però en roda de premsa des del Parlament ha explicat aquest dimecres que, de moment, manté l'acta de diputada, que la direcció dels comuns ja li ha demanat que abandoni. "No ho descarto", ha explicat, tot apuntant que serà una direcció que prendrà de manera col·lectiva dins la plataforma Sobiranistes que va impulsar el mes d'octubre passat al costat d'un altre dels diputats dels comuns, Joan Josep Nuet.

Joan Josep Nuet ha presentat aquest dilluns una campanya de suport impulsada per la Fundació l'Alternativa davant el seu judici al TSJC com a exmembre de la mesa del Parlament de Catalunya. En la seva compareixença, ha dirigit un "record per a tots els presos" i "totes les persones encausades": "Som en el mateix camí", ha exposat, i ha fet una crida a teixir "noves i àmplies majories en contra de la repressió" i pel "referèndum que Catalunya es mereix". "La campanya del judici és la campanya de la democràcia", la qual "posarà les bases d'una nova estratègia que està naixent", ha assegurat. "El judici s'ha de convertir en una oportunitat", tot i que "ells volen que sigui una manera de castigar", ha sentenciat.

Tot i que la direcció de Catalunya en Comú (CatComú) menysté la força de la plataforma Sobiranistes, encapçalada per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, les reaccions al seu naixement han generat un clima de màxima tensió, en la que és la pitjor crisi des que la confluència es va fundar l’abril del 2017. El naixement havia de servir precisament per evitar les friccions que representava la convivència de diferents sigles sota un mateix paraigua, aleshores a CSQP. Els esforços de Xavier Domènech per donar rellevància a figures independents que rebaixessin la lluita partidista han estat en va, i ara l’espai està immers en un evident enfrontament intern.

Els membres investigats de la mesa del Parlament han rebut aquest dimecres la citació i la querella per anar a declarar demà davant el Tribunal Suprem. Poc després de les 10 del matí, dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra els han fet arribar els documents amb total discreció i secretisme. De fet, algun dels membres de la mesa, com Joan Josep Nuet (CSQP) i l'exvicepresident Lluís Corominas (JxSí), han arribat al Parlament a posteriori. No ha sigut fins les 11.40 que la secretària quarta de la mesa, Ramona Barrufet (JxSí), ha confirmat que tots els membres investigats havien rebut la citació.

Els membres de la mesa del Parlament han mostrat la seva indignació aquest dimarts per les querelles que els ha notificat el Tribunal Superior de Justícia per desobediència i prevaricació. Se'ls acusa d'aquests delictes per haver admès a tràmit les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica la setmana passada, ja suspeses a dia d'avui. Per als membres de Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot, el govern espanyol, a través de la fiscalia i el Tribunal Constitucional, pretenen "coartar" el debat parlamentari i impedir que es tramiti qualsevol cosa que tingui a veure amb el referèndum. El TSJC ha acceptat una querella per desobediència i prevaricació per no acatar les resolucions del Tribunal Constitucional.

El president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras han encapçalat aquest dilluns la comitiva de comuns i independentistes que han acompanyat el secretari tercer de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver permès la votació sobre la resolució del referèndum al debat de política general.

Unanimitat entre els partits espanyols –excepte IU– a l'hora de rebutjar el dret a decidir de Catalunya aquest dimarts al vespre al Congrés. Ho han fet arran d'una moció defensada per la líder d'UPyD, Rosa Díez, en què reclamava precisament rebutjar "la fal·làcia del denominat 'dret a decidir'", tancar la porta que "una part de la ciutadania pugui decidir sobre l'organització territorial de l'Estat", i proclamar que "ningú no està per sobre de la llei i no pot permetre's trossejar el cos de la ciutadania ni redefinir el subjecte de la sobirania nacional". "Quan una institució autonòmica planteja vulnerar la Constitució, vulnera els drets dels ciutadans i és antidemocràtica", ha afirmat Díez.