Per 50 vots a favor i 30 en contra, la proposta de Joan Josep Nuet de presentar-se amb ERC a les eleccions generals va sortir victoriosa dissabte passat en la reunió del comitè central dels Comunistes. L'acord amb els republicans encara no està tancat, però segons diverses fonts consultades per l'ARA passaria perquè el mateix Nuet s'incorporés a la llista del Congrés en un lloc de sortida –entre els cinc primers per Barcelona–. El seu espai polític també tindria un lloc –semigarantit– al Senat, i fins i tot s'explora l'opció de sumar-ne un altre –no garantit– a les europees.

La coalició d'esquerres de Podem, ICV, EUiA i, previsiblement, Barcelona en Comú ja té decidit, a falta de tancar els darrers serrells, qui ha de ser el seu candidat per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre: l'historiador Xavier Domènech. Després de setmanes buscant contra rellotge el cap de llista idoni per ajudar a catapultar el líder de Podem, Pablo Iglesias, a la Moncloa, les quatre formacions –la plataforma que encapçala Ada Colau farà públic, si res canvia, que se suma a la confluència d'esquerres aquest diumenge– ja han consensuat la persona darrere la qual faran pinya.

La candidatura que ultimen ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent ja té un nom amb què presentar-se: Catalunya Sí que es Pot. Així, finalment no es repetiran fórmules com les de Barcelona en Comú, ja que Catalunya en Comú era una de les possibilitats amb les quals s'havia especulat. En canvi, els actors de la confluència s'han estimat més recollir un crit característic del moviment indignat i de les mobilitzacions alternatives, el "sí que es pot", segons apunten fonts coneixedores de la negociació.

El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que ha presentat aquest divendres el director de l'ens, Jordi Argelaguet, dibuixa un panorama curiós. Per una banda, el nombre de partidaris de la independència cau i es veu superat pel de detractors, i, per l'altra, CiU, ERC i la CUP podrien reeditar els 74 diputats que sumen actualment o, en la pitjor de les seves expectatives, caure fins a 71, encara tres escons per sobre de la majoria absoluta (encara que amb uns equilibris diferents, amb la federació nacionalista amb menys pes i amb l'esquerra independentista imprescindible per sumar). A què respon això? En definitiva, això significa que l'independentisme cau o no?

Les negociacions entre les formacions que aspiren a confluir en Guanyem es troben en una setmana culminant i, de fet, haurien d'estar a punt de resoldre's, segons ha avançat Catalunya Plural. L'oferta que hauria posat sobre la taula la formació impulsada per Ada Colau passaria per situar l'exportaveu de la PAH de cap de llista i, com número dos, el jurista i activista Gerardo Pisarello –membre de Procés Constituent que havia d'anar a les llistes d'EUiA a les europees, tot i que hi va renunciar–. El número tres seria per a ICV, el quatre l'ocuparia l'advocat Jaume Asens –membre de Guanyem, Procés Constituent i de la cúpula estatal de Podem–, i els cinc llocs següents se'ls repartirien un membre d'ICV, un d'EUiA, un de Podem i dos independents de Guanyem.

Mentre els dirigents de les forces sobiranistes buscaven alguna fórmula per seguir desplegant la consulta malgrat la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC), alguns dels membres de la Comissió de Control de la llei de consultes ja han instat el Govern a convocar-los per començar a treballar. De fet, aquest mateix divendres, el 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' ja ha publicat el nomenament dels set integrants d'aquest organisme per part d'Artur Mas, tot i que amb una reserva. I és que, segons el text del decret, el nomenament es fa "als efectes de la vigència corresponent". Queda en l'aire, per tant, si el nomenament és ja efectiu o depèn de l'aixecament de la suspensió de la llei. La tasca de la comissió és clau, ja que és l'equivalent a la Junta Electoral Central en el cas de les eleccions, i ha de controlar i vetllar pel bon funcionament dels preparatius i el desenvolupament de la consulta.

La suspensió del Tribunal Constitucional (TC) i les amenaces del PP de portar a la fiscalia els diputats que participessin a la votació no han evitat que el Parlament hagi elegit aquest dimecres els set integrants de la Comissió de Control de la llei de consultes. Era un dels passos per desenvolupar una norma que està pendent de sentència definitiva per part de l'alt tribunal i que, a diferència dels aspectes que depenen estrictament del Govern, sí que ha tirat endavant. L'elecció, a més, s'ha aprovat amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP i l'abstenció de PSC, PP i C's, contraris a desacatar el TC i mantenir aquest punt a l'ordre del dia. En el moment de la votació, de fet, els populars i Ciutadans han abandonat el ple.

La manifestació que tindrà lloc aquest 30 de març a favor de la consulta ja gaudeix del suport de CDC, ERC, ICV-EUiA i la CUP, així com de SI i NECat, segons ha comunicat aquest divendres l'entitat organitzadora, International Commission of European Citizens (ICEC). Nombroses entitats, escriptors com Enric Vila, músics com Gerard Quintana, La Carrau o Titot i actors com Toni Alba o Quim Masferrer ja s'havien adherit a la mobilització.

El suport a la consulta ha assolit el suport de més de dos terços dels diputats del Parlament aquest dijous. Això ha estat possible gràcies a què 9 dels 17 electes del PP presents a la cambra s'han sumat per error al vot afirmatiu que han emès CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Els altres 8 diputats populars s'hi han oposat, com els de C's. Al seu torn, el PSC s'hi ha abstingut.

Unanimitat entre els partits espanyols –excepte IU– a l'hora de rebutjar el dret a decidir de Catalunya aquest dimarts al vespre al Congrés. Ho han fet arran d'una moció defensada per la líder d'UPyD, Rosa Díez, en què reclamava precisament rebutjar "la fal·làcia del denominat 'dret a decidir'", tancar la porta que "una part de la ciutadania pugui decidir sobre l'organització territorial de l'Estat", i proclamar que "ningú no està per sobre de la llei i no pot permetre's trossejar el cos de la ciutadania ni redefinir el subjecte de la sobirania nacional". "Quan una institució autonòmica planteja vulnerar la Constitució, vulnera els drets dels ciutadans i és antidemocràtica", ha afirmat Díez.