En Jordi és un dels 300 propietaris que, segons els càlculs de la Policia Nacional, s’han vist afectats a Ciutadella per la macroestafa continuada en la instal·lació de comptadors de llum irregulars a hortals i finques rústiques del municipi. Un electricista que treballava per a una comercialitzadora del sector energètic els hauria cobrat de manera fraudulenta entre 5.000 i 20.000 euros per cap. En total, el presumpte autor, ara detingut per la Policia, s’hauria enduit uns 900.000 euros.

Més d'un mes després de l'apagada elèctrica massiva que va afectar la península Ibèrica, la incògnita de quin va ser l'origen de la incidència no és l'única derivada. Al fet de resoldre el trencaclosques de la causa de l'apagada s'hi ha afegit una batalla per la transparència, però també el dubte sobre qui assumirà les reclamacions milionàries que es preveuen per la falta de subministrament elèctric que van patir empreses i famílies durant més de vuit hores. Es tracta de dos fronts que aquests últims dies no han fet res més que escalar.

Una doble avaria en un cable subterrani ha deixat sense llum 1.436 ciutadellencs durant el matí d’aquest dissabte. Segons ha informat Endesa, a les 5.36 h s’ha detectat una doble avaria en un cable subterrani a Ciutadella, i inicialment s’han vist afectats uns 1.700 clients.

L'apagada històrica d'aquest dilluns va trencar de forma sobtada la rutina dels ciutadans i les empreses, i també va provocar pèrdues milionàries. En el cas dels particulars, les assegurances de la llar tenen algunes cobertures útils per fer front als danys ocasionats per aquesta mena de disfuncions. Una de les més importants és la de protecció davant de danys elèctrics ocasionats per la manca de subministrament, una cobertura que inclou els aliments i medicaments emmagatzemats en neveres. A diferència de la DANA, en aquest cas no entra en joc el Consorci de Compensació d'Assegurances –que substitueix les asseguradores–, perquè només s'activaria en cas que l'apagada hagués estat fruit d'un fenomen atmosfèric, una qüestió que no s'ha confirmat ara com ara. Un element essencial és conèixer l'origen de l'apagada, la qual cosa serveix per determinar a qui reclamar, expliquen fonts d'Endesa.

"Em van agafar desprevinguda i quan vaig rebre les factures vaig veure que m'havien fet el canvi de companyia". La Mercè, una veïna de Rubí, resumeix d'aquesta manera com d'un dia per l'altre els rebuts de la llum i el gas que li arribaven a casa ja no estaven vinculats a la comercialitzadora de sempre. Tot va començar amb una trucada el 23 d'abril d'aquest any que, de moment, s'ha saldat amb una factura de 627 euros i un litigi obert a l'oficina del consumidor de la ciutat vallesana.

Ni l'impost extraordinari a la banca ni l'impost a les energètiques es mantindran tal com els coneixem. De fet, l'acord de govern de coalició entre PSOE i Sumar ja incloïa la "revisió" de tots dos impostos per "readaptar-los i mantenir-los" més enllà del 31 de desembre del 2024, però el decret on es recullen també obre la porta a fer-los permanents. El moll de l'os de la qüestió serà cap a quina direcció s'acaben revisant.

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha iniciat una investigació sobre les distribuïdores d'algunes grans elèctriques espanyoles amb inspeccions a les seves seus. Dues d'aquestes empreses, Naturgy i Endesa, han confirmat que membres de Competència s'han presentat en oficines de les seves distribuïdores per demanar documentació.

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha detectat un augment dels canvis de companyia elèctrica sense el consentiment del client a causa d'errors en el codi de subministrament (CUPS) –una mena de DNI de cada instal·lació– en els nous contractes. Per això, l'organisme de competència ha fet un toc d'atenció a les companyies Iberdrola, Endesa, Naturgy i Holaluz, amb una sèrie d'obligacions jurídicament vinculants per evitar aquests errors.

Mentre la inflació no cessa i els tipus d’interès s’enfilen, un casino, un aeroport i una carretera tanquen els pressupostos catalans. Ludopatia en temps de crisi, contaminació en temps d’emergència climàtica i mobilitat asfàltica en l’era antropocènica de la fi dels combustibles fòssils. Com a síntesi –o com a droga de síntesi–. Mentrestant, paral·lelament i sense gaire soroll, la premsa econòmica informa, aquesta mateixa setmana, de la previsió de repartiment del dividend dels beneficis de l’Íbex-35 relatius al 2022. Em limitaré a la freda estadística, tan dual i gèlida com la realitat, tan tafurera com alguns balanços fiscals i tan dràstica com l’evidència matemàtica. 26.000 milions repartiran enguany, la xifra més alta de les cotitzades espanyoles des de la data prepandèmica del 2019. Un 26,4% més que l’any passat. Crisis, what crisis? L’1 de desembre, lacònicament, el Banc d’Espanya informava oficialment que els beneficis de les empreses havien crescut set cops més que els salaris durant el 2022. 7 a 1 és golejada. Però no ens deixen veure el VAR. No fos cas que saltem a la gespa, aturem el partit i destituïm l’àrbitre.

L'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'aprovar un impost temporal a les energètiques i un altre a la gran banca ha deixat més preguntes que respostes. Més enllà del titular, dues figures fiscals amb les quals s'espera recaptar fins a 7.000 milions d'euros en dos anys, segons les estimacions del govern, queda per conèixer tota la lletra petita i, per tant, l'abast real de les mesures.

La proposta del soci minoritari al govern espanyol, Unides Podem, d'aplicar un impost específic sobre les elèctriques ha quedat en no res. La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera (PSOE), ha negat que aquesta mesura s'hagi traslladat a les grans companyies. "No s'ha parlat d'un impost específic a les grans elèctriques", ha dit Ribera, després que l'executiu s'hagi reunit aquest dimarts amb els alts directius d'Iberdrola, Endesa, EDP, Naturgy, Repsol i Acciona.

Els preus de l'electricitat es van disparar l’any passat, com sap qualsevol persona que pagui mensualment el rebut de la llum. Això es va traduir en un fort augment dels beneficis d’aquestes companyies, que van triplicar-se, tal com explicava aquesta setmana l’ARA. El que no és tan conegut és que durant aquell exercici sis directius, els principals executius de les grans empreses d’energia espanyoles, van cobrar més de 27 milions d’euros. Dit d’una altra manera, els líders d’aquestes empreses van cobrar un 5,2% més mentre que, de mitjana, els sous dels seus treballadors van augmentar menys d’una tercera part, un 1,5%.

Fa una dècada, quan portava poc més d'un lustre al capdavant d'Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán (Villavieja de Yeltes, Salamanca, 1950) va parlar de "la gorra d'Iberdrola" per definir què era allò que havien de tenir en comú els empleats de l'elèctrica al marge de la seva nacionalitat. El sentiment de pertinença servia l'objectiu irrenunciable de millorar el compte de resultats.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat "les mesures complementàries al decret llei per rebaixar la factura de la llum que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja va avançar fa alguns dies. El paquet de canvis aprovat a través d'un reial decret llei, i anticipat aquest diumenge per Pedro Sánchez, arriba després d'un pols entre les grans elèctriques i el govern espanyol per les mesures aprovades al final de setembre i, en concret, per la retallada dels guanys extraordinaris de les energètiques fruit del funcionament del mercat majorista.

Les grans elèctriques espanyoles segueixen en guerra contra el govern espanyol per les mesures que volen limitar els seus "beneficis caiguts del cel". Segons ha avançat El Periódico de la Energía, i ha pogut confirmar l'ARA, alguns dels principals grups de l'Estat, com Iberdrola, Endesa o EDP Espanya, i diverses patronals espanyoles i europees del sector han enviat una carta conjunta al vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans; la vicepresidenta de Competència, Margrethe Vestgarer, i la comissària d'Energia, Kadri Simson, per protestar contra el reial decret llei (encara l'ha de convalidar el Congrés) que busca retallar els guanys extraordinaris del sector.

La pujada rècord del preu de la llum al mercat majorista pot comportar la fallida de petites companyies elèctriques, tal com ja ha passat en altres països, com el Regne Unit, segons ha advertit aquest dimarts la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), Cani Fernández, en una trobada amb periodistes a Barcelona. “Temem que hi hagi comercialitzadores que puguin fer fallida”, ha explicat la responsable de Competència, que ha indicat que l’organisme seguia de prop la situació.

Amb pancartes on es podien llegir els lemes d'"Expropiació ja!", "El llum no és un luxe, és una necessitat" i "No són retallades, són destralades", s'han concentrat una trentena de persones davant la Delegació del govern de l'Estat per protestar contra el preu de l'electricitat. La manifestació ha estat convocada per l'Associació de Consumidors i Usuaris de les Illes Balears (Consubal), que s'ha queixat enèrgicament de l'actitud de les elèctriques i de la poca eficiència de les mesures que vol aplicar el govern estatal.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que retallarà els "beneficis caiguts del cel" de les elèctriques per limitar el preu del gas i rebaixar la factura de la llum, segons ha fet públic en una entrevista aquest dilluns a la nit a TVE. En concret, la mesura que vol tirar endavant l'executiu espanyol busca confiscar els beneficis extraordinaris o "caiguts del cel" de les empreses energètiques i redirigir-los als consumidors amb l'objectiu de "topar" (és a dir, limitar), en paraules de Pedro Sánchez, el rebut del gas i reduir així la factura de la llum.

La factura que els ciutadans que viuen a Espanya paguen per endollar qualsevol electrodomèstic o encendre un llum de casa ja s’ha convertit en un assumpte polític que corre el risc de desenfocar el problema de fons: Espanya és, des de fa temps, un dels països de la Unió Europea on la factura de la llum és més cara. Aquest estiu els preus han escalat a tot el continent i es preveu que continuïn fent-ho, però a l’Estat s’han combinat un conjunt de factors que perjudiquen encara més la butxaca dels seus ciutadans cada vegada que premen un interruptor connectat a la xarxa elèctrica. Ni hi ha una sola causa que ho expliqui, ni hi ha una solució simple i única que ho resolgui. 

El preu de l'electricitat continua assolint nivells de rècord a l'Estat cada dia. Fa uns dies es va tornar a batre un altre registre del preu de la llum. De fet, el mes passat es va constatar un tensionament molt important i s'arribà a una mitjana de 93,46 euros/MWh, el cost més alt de la història i un 169,8% per damunt del mateix mes de l'any passat. Yllanes ho ha dit clar, per a ell és un escàndol, i creu que l'Estat hauria d'intervenir sobre el mercat de l'electricitat.