“Tot i fer-ho en un context general de crisi econòmica aguda i en una particular situació de debilitat de la caixa, no presenten caràcter delictiu”. Així es referia la sentència de l’Audiència de Barcelona feta pública el 12 de febrer passat a la pujada de sous que es va decidir en benefici d’Adolf Todó i del seu segon, Jaume Masana, entre el 2008 i el 2010, quan Caixa Catalunya, primer, i CatalunyaCaixa, després, ja estaven tocades de mort. L’escrit absolutori afirmava que aquests augments de sou eren “difícilment digeribles per a la població en el context en què estava” però recordava que no era la feina del tribunal “fer una valoració moral” dels fets. Així, els 41 encausats, amb Narcís Serra, expresident de l’entitat, i el mateix Todó al capdavant, quedaven absolts.

La fiscalia ha rebaixat de quatre a tres anys la petició de presó per a l'expresident de CaixaCatalunya Narcís Serra i per a qui era el seu director general, Adolf Todó. Els dos dirigents estan acusats d'haver-se apujat el sou de manera "desproporcionada" quan dirigien l'entitat l'any 2010, en un moment en què l'empresa estava en una "situació real d'insolvència", segons apuntava el fiscal Fernando Maldonado.

Aquest dijous comença a l'Audiència de Barcelona el judici contra l'excúpula directiva de Catalunya Caixa pels augments de sou dels seus exdirectius, els quals l'acusació considera desproporcionats. A més, la pujada va tenir lloc en un context en què la situació econòmica era molt delicada. No obstant això, l'expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra, creu que la pujada de salaris estava justificada: "no me'n penedeixo perquè el que vaig fer és el que havia de fer", ha afirmat aquest matí abans d'entrar al tribunal.

"Hi ha caixes que tenien una immobiliària, però nosaltres érem una immobiliària que tenia una caixa”. Aquesta és potser una de les frases més cèlebres de Narcís Serra, expresident de Caixa Catalunya, per explicar com l’entitat es va embarcar en el boomdel totxo abans d’entrar en la crisi que va derivar en la fusió, intervenció, venda i desaparició de la que havia sigut la segona gran caixa d’estalvis catalana.