Abans d’argumentar el títol d’aquest article, que pretén explicar les raons per les quals el BBVA hauria d’avortar l’opa sobre el Banc Sabadell, vull subratllar dues premisses que no són de cap manera menors: la primera és que el banc d’origen basc té tot el dret a intentar comprar un altre banc. Aquest dret no només deriva d’un marc legal que ho fa possible, sinó que descansa en la lògica de mercat; qualsevol pot pretendre adquirir un competidor, si aquest accepta ser comprat. La segona premissa consisteix a afirmar que són els propietaris del Banc Sabadell, i només ells, els que tenen la potestat de vendre o de rebutjar l’operació.

Aquest article el signen conjuntament Pere Aragonès, Artur Mas, Ximo Puig, Antoni Castells, Jaume Giró, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Natàlia Mas Guix i Vicent Soler

L'Associació Agrària de Joves Agricultors de les Balears (Asaja) estima que la collita de farratges i cereals arribarà a les 137.924 tones, una xifra que suposa un augment del 17% respecte d'un any normal, en el qual se situa entorn de les 118.000. El president de l'entitat, Joan Company, ha atribuït l'increment de la producció a les plogudes d'enguany que, a parer seu "han anat bé" especialment en farratges, on s'ha registrat un creixement del 17%, mentre que els cereals han experimentat un increment del 13%.

Luis de Guindos, avui vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser el primer ministre d'Economia que amb la llei de defensa de la competència de l'any 2007 a la mà va decidir el 2012 elevar una opa al Consell de Ministres ii va al·legar raons d'interès general. Es tractava de l'operació de compra de La Sexta per part d'Antena 3. Era l'únic ministre del rang que podia penjar-se aquesta medalla, fins aquest dimarts a la tarda, quan l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidia fer el mateix en el cas de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell.

La importància econòmica del Banc de Sabadell a Espanya és menor que a Catalunya. A Catalunya, dues de cada tres pimes són clientes del Banc de Sabadell; a Espanya, una de cada dues.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha dit la seva sobre l'opa del BBVA al Banc Sabadell. Ara som en un moment més polític: la fase en què el govern central –com estableix la normativa– s’ha de pronunciar sobre les condicions addicionals que imposi al BBVA per raons d’interès general. A partir d’aquí, si el BBVA manté l'opa, la paraula la tindran els accionistes.

"Probablement és l’error econòmic més greu des de la perspectiva legislativa, comès pel govern de Pedro Sánchez, a instàncies de la vicepresidenta Yolanda Díaz, en aquests 46 anys de democràcia". Així ha qualificat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la imposició per llei de la reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals durant el seu discurs en el marc de l'assemblea general de la patronal catalana.

Intento entendre aquest curiós concepte que es diu “opa hostil” (em meravella el desacomplexat “hostil”) sobre el Banc Sabadell. M’expliquen que les “fusions bancàries” a Espanya “han suposat, en alguns casos, retallades de fins al 50% en les estructures de gestió”. No parlem, només, de tancar oficines i acomiadar persones. Tinc la hipoteca en un banc, petit i basc, que és el que em va fer el millor tracte. Per a mi, una treballadora, un dos per cent o un dos i mig per cent suposa mitja vida. En aquest banc, sí, valoro que em coneguin pel nom. Molt poques vegades a la vida en tinc, de tracte personal. Al súper em fan passar per la caixa ràpida, a Twitter em contesta un robot.

L’oferta pública d’adquisició (OPA) que el BBVA ha llançat sobre el Banc Sabadell no és només una operació financera més: pot tenir un impacte rellevant en la configuració del sistema bancari a Catalunya i a Espanya. El president del govern espanyol ha anunciat l’obertura d’una consulta pública inèdita per recollir l’opinió de ciutadans, entitats i organitzacions sobre si aquesta operació respon a l’interès general. És una oportunitat perquè una decisió d’aquesta transcendència es prengui amb una visió estratègica, tenint en compte el seu impacte econòmic i territorial.

Deixo per als que en saben, els banquers i els economistes, les discussions tècniques sobre l’assalt del BBVA al Sabadell, que sovint emmascara el que, en part, no deixa de ser una operació de poder. Per molt que es vulgui disfressar com si fos una gràcia caiguda del cel, per a Catalunya i per als accionistes del Banc de Sabadell, la realitat és que està plena de contradiccions i porta una ineludible càrrega de dimensió política. ¿O no ho és la pretensió de diluir un banc català en el marc d’un dels principals bancs d’Espanya?

Cal tapar-se molt fort les orelles per no sentir el clam: l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell ha rebut el rebuig de la majoria de partits catalans, de l’empresariat i dels sindicats (també els espanyols), i aquest dijous s’hi va afegir una veu no menor, donades les circumstàncies: la de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que amb la poca afició pels matisos que la caracteritza va dir a TVE que l’executiu del qual ella forma part ha de “posar-se al costat del bé comú”.

El BBVA ha arrencat l'any tornant a anotar un rècord de beneficis. L'entitat bilbaïna ha obtingut un benefici net de 2.698 milions d'euros els tres primers mesos d'aquest 2025 (entre gener i març), la qual cosa suposa un increment del 22,7% respecte al mateix període del 2024, tal com ha informat aquest dimarts el banc a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Apassionant duel de màrqueting al sector financer espanyol. El BBVA va llançar aquell anunci carregat de bones intencions que venia a dir “tant se val d’on venim, si de Madrid o de Bilbao, l’important d’un banc és que caci ratolins”, fent protagonistes dos clients assenyats que haurien pogut acabar quedant per sopar. Era la manera de convertir el cop de puny d’una opa en una cançó de La Marató i d’explicar-ho a la catalana, és a dir, suggerint diàleg i apel·lant al sentit concret de les coses que se’ns atribueix. Una forma interessant de baixar una operació de poder econòmic i polític a peu de carrer, despullada de les parts lletges, i de convidar a imaginar-se com a servei a la societat els fantàstics avantatges d’un banc de mida europea, encara que la lletra petita comporti el dany col·lateral de la desaparició d’un banc català.

Aquest començament de setmana a la seu corporativa del Banc Sabadell a Sant Cugat s'hi ha celebrat, amb calculadora a la mà, una nova fita en la duríssima batalla contra l'opa presentada pel BBVA. El cas és que l'evolució borsària del banc català amb seu a Alacant ha remuntat des de finals de l'abril passat, quan es va conèixer l'interès del BBVA, en un 21%, i obria aquest dilluns a un preu de 2,12 euros el títol. Per contra, les accions del banc d'origen biscaí han caigut des d'aleshores un 6% i obrien aquest dimarts a 10,24.

Fa uns mesos vàrem conèixer les intencions d’un gran banc espanyol, el BBVA, per comprar un banc de matriu catalana, el Sabadell. Aquest últim va qualificar l’operació d’hostil, és a dir, feta de forma poc amigable, sense acord previ ni consens. L’operació està en marxa, i té un final incert.

La duríssima batalla econòmica que ha esclatat entre BBVA i Banc Sabadell arran de l'opa presentada pels primers sobre l'entitat catalana ha entrat en les últimes hores en el terreny dels dividends, és a dir, la retribució que reben els accionistes pels seus títols. Fins ara, l'entitat catalana portava un clar avantatge en aquest camp perquè havia detallat els diners que pensava destinar als accionistes per aquest concepte durant el 2024 i el 2025: uns 2.900 milions, que fins i tot podrien ser més. Fins aquest dijous, el BBVA havia estat més prudent en aquest camp.

El Banc Central Europeu ha defensat sempre que ha tingut ocasió al llarg de l'última dècada la necessitat de tenir entitats més grans en l'àmbit europeu. Per tant, la gran entitat que resultaria en cas de triomfar l'opa del BBVA sobre el Sabadell seria, vista des d'aquest prisma, una bona notícia per a Europa: "De fusions n'hi ha que van bé i altres que no tant. Si funciona bé, tens una empresa més gran i al continent europeu ja li va bé", explica Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra i president de l'observatori de la pime de la patronal Pimec, que va elaborar un informe sobre el possible impacte de l'adquisició del Sabadell per part del BBVA.

“El que determina si una opa [oferta pública d’adquisició] té èxit o no són els accionistes”. La frase es va sentir en unes jornades que va organitzar l’escola de negocis Iese el passat mes de maig a Madrid, poc després que el BBVA llancés l’opa hostil sobre el Banc Sabadell. El cert és que després de la benedicció del Banc Central Europeu (BCE) –era l’únic organisme amb capacitat per vetar l'operació–, la clau perquè l'opa acabi prosperant o no la té ara l'accionariat del Banc Sabadell, que afrontarà una votació inèdita.

El Banc Central Europeu aixeca el polze. El BBVA ha sabut aquest dijous que el regulador bancari no posarà objeccions a una eventual compra del Banc Sabadell per part de l'entitat d'origen basc. La decisió era esperada després que es fes públic que el Banc d'Espanya havia recomanat al supervisor europeu que es pronunciés en aquest sentit, i el BCE tenia fins a finals de mes per fer públic el seu vistiplau.

L'oferta pública d'adquisició (opa) de l'hongaresa Magyar Vagon sobre el fabricant de trens espanyol Talgo ha arribat, de moment, al punt final. El govern espanyol n'ha vetat la compra aquest dimarts per "protegir els interessos estratègics i la seguretat nacional d'Espanya", tal com ha explicat en un comunicat de premsa.