El maig del 2018 es va anunciar que l’antic recinte fabril de Can Batlló es convertiria en una gran àgora on la ciutadania trobaria el seu espai i a la vegada es conservaria l'immens patrimoni documental de la ciutat de Barcelona. La nau número 8 de l'antiga fàbrica tèxtil, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, havia d’acollir 50 quilòmetres de documentació, 4 milions de fotografies i milers de documents gràfics i cartogràfics. Però el projecte està parat i no hi ha cap previsió que torni al calendari en un futur immediat.

El maig del 2018 es va anunciar que l’antic recinte fabril de Can Batlló es convertiria en una gran àgora on la ciutadania trobaria el seu espai i a la vegada es conservaria l'immens patrimoni documental de la ciutat. La nau número 8 de l'antiga fàbrica tèxtil, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, havia d’acollir 50 quilòmetres de documentació, 4 milions de fotografies i milers de documents gràfics i cartogràfics. Però el projecte està parat. Avui Junts i ERC han defensat a la comissió de presidència una proposició perquè es reprengui la rehabilitació de la fàbrica i es trobi una seu per als arxius municipals, que s'estan quedant sense espai. Tota l'oposició ha votat a favor d'aquesta proposició però el el govern s'hi ha abstingut, alhora que ha respost que el projecte no s'ha de reiniciar “perquè mai s'ha deixat aparcat, però el pressupost, de 72 milions d’euros, és massa elevat”.

Els arxius històrics de Barcelona sempre s’han enorgullit de guardar la memòria de la ciutat: hi ha documents que abracen dotze segles d’història, des del segle IX fins al XXI. A dins de cada carpeta hi ha milions d’històries: pugnes de poder, revolucions urbanístiques, registres de bombardejos, reglamentacions municipals sobre prostitució, magnicidis o reivindicacions veïnals. Però difícilment podran recollir nous episodis de la història, perquè ja no tenen espai. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la Casa Ardiaca, i l’Arxiu Contemporani de Barcelona, amb la seu central al carrer Bisbe Caçador, estan al 95% de la seva capacitat.

He sentit a parlar d’un indret, al Pirineu lleidatà, concretament a la Vall Fosca, on fa cosa d’un segle van construir un edifici de cartró que havia de ser efímer i diuen que continua dret. Hi aniré d’aquí uns dies, i us en parlaré. Hi penso quan em dirigeixo a Can Batlló, al carrer Urgell, una de les fàbriques més grans que va arribar a tenir la Barcelona del segle XIX. Va ser construïda en un temps rècord, dos anys, i inaugurada el 1870. Va tancar el 1889: només va funcionar a ple rendiment durant 19 anys!

Molta claror, espais molt diàfans (amb dos patis interiors per on entrarà la llum vertical) i molts accessos des del carrer. Can Batlló vol ser una gran àgora on la ciutadania trobi el seu espai i a la vegada es pugui conservar l'immens patrimoni documental de la ciutat. La nau número 8 de l'antiga fàbrica tèxtil, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, acollirà 50 quilòmetres de documentació, 4 milions de fotografies i milers de documents gràfics i cartogràfics. Hi haurà documentació que abraçarà dotze segles d'història, des del segle IX fins al XXI, i que actualment es troba dispersa pels 21 centres d'arxiu i dependències municipals. El pressupost és de 47 milions d'euros (9,1 milions per a l'Arxiu i 37,7 per rehabilitar la nau) i a finals del 2019 s'haurien d'iniciar les obres. La previsió és que s'enllesteixin en uns 30 mesos. Però serà el pròxim govern municipal qui s'haurà d'encarregar d'executar-les.