Vinícius ja té un dels premis que volia, el The Best. Veient com va reaccionar fa unes setmanes quan no va guanyar la Pilota d'Or, és fàcil entendre quin dels dos premis li feia més il·lusió. No es pot queixar, però. Ha guanyat el The Best. És un bon premi on vota gent del món del futbol. Però com que és un jugador tot ambició, ben segur li queda l'espineta de la Pilota d'Or.

Fa uns dies Botafogo aixecava la seva primera Libertadores en 120 anys d'història. Durant els últims sis anys, sis equips brasilers han sortit campions de la competició de clubs més prestigiosa del continent sud-americà (Flamengo, 2019; Palmeiras, 2020 i 2021; Flamengo, 2022; Fluminense, 2023 i Botafogo, 2024). La gran hegemonia dels clubs brasilers en els últims anys ha permès que el Brasil estigui a només una Libertadores d'igualar l'Argentina, el país amb més trofeus (25). Aquesta bona ratxa es deu al fet que cada cop més equips es converteixen en SAD (Societats Anònimes Esportives), cosa que beneficia l'arribada de nous inversors. Això permet als clubs fer-se més rics i fitxar els millors jugadors de Sud-amèrica que no marxen a Europa. El contrari del que passa a l'Argentina, que com indica el periodista Maximo Cossetti, "cada cop té menys inversors per la mala economia del país". En conseqüència, el talent marxa, entre altres llocs, al Brasileirao.

El president del Reial Madrid, don Florentino Pérez, va dedicar vuit minuts i mig del seu discurs de l’assemblea a queixar-se perquè Vinícius no havia guanyat la Pilota d’Or. No content amb la rebequeria i la descortesia de no aparèixer per la gala de París (havien guanyat els premis a millor equip i a millor entrenador de l’any), el president madridista va continuar fent el ploricó amb aquestes paraules:

Quan a alguna persona del carrer li parlen d'un futbolista exitós, a pocs els ve al cap algú com Rodri, l'últim guanyador de la Pilota d'Or, lliurada aquesta setmana a París. Al pensar en un futbolista, la majoria dels mortals pensem en homes tatuats, que porten looks extravagants i molt cars, que quan obren la boca solen evidenciar un recorregut expressiu més aviat curt, que no tenen estudis superiors, que estan casats amb una model, que porten una vida opulenta que ostenten contínuament, que tenen molts fills des de molt joves i, sobretot, que tenen molt poca intimitat perquè s'encarreguen de publicitar-la d'una manera o d'una altra.

Lamine Yamal i Raphinha van patir insults racistes al Santiago Bernabéu. Diversos vídeos pujats a les xarxes no deixen lloc al dubte. Crits de "puto negre", "puto mena", "ves al semàfor a vendre mocadors" i "moro de merda" són inequívocament racistes i xenòfobs. El Reial Madrid els ha condemnat i ha iniciat una investigació per identificar els agressors i la Lliga denunciarà els fets davant la policia i també n'informarà el fiscal de sala coordinador de la Unitat de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l'Estat.

A qui li agradi el futbol ja sap que no hi ha millor pla per a la sobretaula d’avui que el Girona-Barça. Els de Míchel van marcar ni més ni menys que vuit gols als culers la temporada passada i, especialment a Montilivi, van exhibir una superioritat total. Al tècnic madrileny li ha marxat mitja plantilla titular a l’estiu i està a tres dies d’una cita històrica davant del París Saint-Germain a la Lliga de Campions, però el pla i l’ambició continuen intactes, segons va afirmar a la prèvia: vol la pilota i no l’espanta la sensacional arrencada del Barça, amb ple de victòries.

El futbol es manté com a territori d’excepció moral. Fins i tot en un moment com l’actual, en el qual els populismes reaccionaris i xenòfobs estan atacant els fonaments de la democràcia i la convivència, el futbol i el seu entorn segueix impertorbable en la defensa o en la comprensió de manifestacions clarament xenòfobes o masclistes.

Després d'haver patit atacs racistes a diferents estadis i xarxes socials, Vinícius ha insinuat que Espanya potser no hauria de poder organitzar el Mundial del 2030. És un cas complex, ja que parlem d'una víctima de racisme que no és exemplar quan juga. O potser el cas no és complex, ja que tothom veu de quin peu calça. Té un talent increïble, però el taca amb exageracions, mentides i provocacions. Fingeix agressions, intenta enganyar els àrbitres i provoca rivals. No és un esportista exemplar. Per tant, si davant d'algú que comet tantes errades el primer que et passa pel cap és el color de la seva pell, el diagnòstic és clar: ets racista.

Florentino Pérez té un pla (i un pressupost per quadrar). Tot i que el Reial Madrid exhibeix de portes en fora una salut econòmica de ferro i té, amb diferència, el límit salarial més alt de la Lliga (727 milions d'euros, que contrasten amb els 270 milions del Barça), el president blanc haurà de vendre a final de temporada. Així ho estipulen els pressupostos auditats de l'entitat madridista: preveuen 70 milions en sortides esportives. Amb Kylian Mbappé alliberat del PSG a final de curs i amb el fitxatge ja segellat de la prometedora estrella brasilera Endrick Felipe, són faves comptades: abans d'entrar deixin sortir. I la portada de sortida apunta cap a Vinícius Júnior.

“Un plorós Vinícius diu que els atacs racistes li han pres l’alegria de jugar”, “És difícil deixar en silenci 100 persones de cop, però això és el que va passar quan Vinícius va entrar a la sala. Durant 40 minuts, va transmetre un missatge tan potent contra el racisme que li van saltar les llàgrimes”. 

En la prèvia de l'Espanya-Brasil amistós d'aquest dimarts (20.45 h, RTVE), que es jugarà al Santiago Bernabéu i que s'ha organitzat com un partit per visualitzar la lluita en el futbol contra el racisme, Vinícius Júnior ha sigut un dels jugadors que han atès la premsa. El madridista, que s'ha autoproclamat com un dels abanderats en la lluita contra el racisme en aquest esport, s'ha emocionat durant la seva compareixença.

Amb el convincent triomf a casa de l'Atlètic de Madrid (0-3), el Barça tanca una gran setmana. El conjunt de Xavi Hernández marxa endollat a l'aturada de seleccions després d'haver eliminat dimarts el Nàpols i d'haver recuperat la segona posició de la Lliga.

Tothom esperava que el partit entre el València i el Madrid seria calent, ja que suposava el retorn de Vinícius Júnior a Mestalla, on fa un any va patir insults racistes. I va ser un duel calent, en què el brasiler va marcar dos gols i es va encarar amb els aficionats locals. Ara, el que poca gent esperava és el final, en què el col·legiat Gil Manzano va afegir 7 minuts més de temps al partit i va xiular el final just quan el madridista Brahim feia una centrada al cor de l'àrea local. Bellingham va marcar de cap el que semblava el gol del triomf blanc. No va ser així, ja que la jugada ja no valia. L'anglès va ser expulsat per encarar-se amb el col·legiat dient-li que "It's a fucking goal", una frase que li va costar la vermella.

Un dia Vinícius devia sentir que deien que els futbolistes han de parlar al camp i des d’aleshores que s’ho ha pres literalment. Per a mi que el problema és aquest. El seu “soc molt bo” de l’altre dia és molt interessant. Bastant més interessant que el gest de Ferran Torres de posar-se la mà l’orella després de marcar-li un gol a un equip de Tercera Divisió. Quina angúnia que va fer. Però anem al tema. 

La policia espanyola diu que és molt complicat identificar els autors dels crits racistes contra un jugador de l’equip de bàsquet del Barça quan baixava de l’autocar per jugar un partit contra el Madrid. En canvi, aquesta mateixa policia espanyola no ha tingut cap problema per identificar l’independentisme català i basc com a violents i informar-ne l’Europol. No sé si entenen al que em vinc a referir. Miraré d’explicar-ho.

Als jugadors del Barça de bàsquet els van dir de tot a l’entrada del pavelló madrileny on dimarts van guanyar la Lliga, inclosos insults racistes. I tot i l’alegria pel campionat, l’entrenador Jasikevicius no es va estar de denunciar-ho: “He sentit a parlar molt sobre Vinicius i ara hem de parlar nosaltres sobre el que passa aquí. Això no va amb el que dieu dels valors del Madrid i els seus seguidors. Volem parar això i volem que se’n parli. M’és igual que sigui un jugador del Madrid o del Barça”.

Primer el racisme, ara l'homofòbia. En aquest cas, contra els jugadors del Betis Borja Iglesias i Aitor Ruibal. Aquest cap de setmana la manada d’energúmens ancorats al mesolític va saltar en tromba per criticar la vestimenta dels futbolistes bètics i el fet que duguessin bossa de mà en una cerimònia. "Unga, unga". La intolerància supina expressada a través del futbol, un univers ideal perquè fanàtics execrables –però també gent aparentment normal– vomitin les seves frustracions i pulsions més animals. Ja ho vam veure fa unes setmanes, quan una bona part del Bernabéu va atacar amb càntics homofòbics Pep Guardiola. I ningú va dir ni fer res, òbviament. Guardiola no és Vinícius, només faltaria.

La vida laboral de Xavier Estrada ha canviat radicalment els últims dies. Ha passat d'exercir de VAR a la lliga espanyola, on ha sigut apartat després de l'afer Vinícius, a formar part de la Paeria de Lleida dins del grup municipal d'ERC. Tot i la nova responsabilitat, la seva croada contra els dirigents arbitrals segueix en marxa.

L'atzar, o potser el diable, ha fet coincidir en poc temps dues notícies sobre humor censurat: a casa, la jutge de Sant Feliu de Llobregat que havia admès a tràmit la querella de l'entitat Abogados Cristianos, que amb el nom ja paga, ha citat a declarar Toni Soler, Jair Domínguez i Judit Martín pel gag sobre la Verge del Rocío del programa Està passant de TV3. Al Regne Unit, la versió teatral del film La vida de Brian –una obra major de la sàtira religiosa i política– ha hagut de suprimir una escena: aquella en què un activista del Front Popular de Judea (o potser el Front Judaic Popular), Stan, anuncia que vol canviar de sexe i que, d'aquell moment endavant, vol que li diguin Loretta, cosa que li comporta la incomprensió i les befes dels seus companys.

Els València - Reial Madrid a Mestalla solen ser enfrontaments tensos. Així ho diu la història, sobretot des que Pedja Mijatovic, ídol xe dels 90, va fitxar pel club madrileny i va trencar el cor de tota una generació de valencianistes. Però diumenge passat alguns aficionats locals van traspassar límits que no són justificables amb Vinícius, a qui van proferir insults racistes primer en l'arribada dels equips a l'estadi i, després, amb la pilota en joc. El brasiler, que es va encarar amb els jugadors i aficionats rivals, va acabar expulsat per agredir Hugo Duro. Hores més tard, a través dels seus canals oficials, va titllar Espanya i la Lliga de "racistes" –fet que va encendre el president de la patronal, Javier Tebas– i el seu entorn va deixar entreveure un possible canvi d'aires per aquest motiu. Per part del Madrid, només el seu entrenador, Carlo Ancelotti, i algun company van sortir a defensar-lo en les entrevistes posteriors al partit, que els blancs van perdre per 1 a 0.