El Festival de Màlaga continua sent propici per al cinema català, que enguany torna a dominar el palmarès de manera aclaparadora. Les produccions catalanes Sorda, Los Tortuga, La furia i Molt lluny acaparen bona part dels guardons de la secció oficial, i el film Esmorza amb mi, del dramaturg Ivan Morales, ha arrasat en la secció Zonacine. La Bisnaga d'Or a la millor pel·lícula ha sigut per a Sorda, dirigida per Eva Libertad, que també s'ha endut el premi del públic; a més a més, els dos protagonistes del film, la murciana Miriam Garlo i el barceloní Álvaro Cervantes, han guanyat els premis a millor actriu i millor actor, respectivament. En cas de Garlo, el guardó l'ha compartit amb Ángela Cervantes, per La furia. Festa grossa a can Cervantes, doncs. La categoria masculina també ha sigut ex aequo, perquè a més del paper d'Álvaro Cervantes a Sorda ha reconegut el de Mario Casas a Molt lluny, la seva primera pel·lícula en català.

"No tenia sentit fer una pel·lícula oficial, perquè ells no són un grup oficialista. Volíem fer-ho amb la mateixa llibertat que ells han fet els seus discos i ells ho van acceptar amb molta generositat. És la pel·lícula d'una banda treballant en equip per fer realitat els seus somnis. Ens hi sentíem reflectits. És una pel·lícula sobre com lluites quan tens somnis", va explicar el cineasta català Isaki Lacuesta quan es va presentar la pel·lícula libèrrima que ha fet sobre Los Planetas i que porta com a títol una de les seves cançons, Segundo premio. El film que Lacuesta ha codirigit amb Pol Rodríguez s'ha endut la Biznaga de Oro al millor llargmetratge de la 27a edició del Festival de Màlaga. El film també ha estat reconegut pel jurat amb el premi a la millor direcció i al millor muntatge que és obra de Javier Frutos.

En una de les primeres escenes de Matria, el marit de la Ramona explica a un conegut que, a casa, ella és "la que mana". Veient-la desplaçar-se amb bicicleta o amb cotxe, de la fàbrica conservera on treballa a la musclera on fa unes hores extres i, de tornada, a casa a preparar el sopar, la sensació és que aquesta frase oculta una perversa dinàmica d'explotació per la qual encarregar-se de tot es converteix en (atenció als usos patriarcals del llenguatge) ser "la que mana".

La nova pel·lícula d'Elena Trapé, que es presenta aquest diumenge al Festival de Màlaga, comença allà on acaben la majoria d'històries sobre separacions o divorcis: quan les coses ja estan clares entre la parella, la reconciliació ni es planteja i només queda començar una nova vida –cadascú pel seu compte– i gestionar les restes del naufragi el millor possible. Per a la protagonista d'Els encantats, la Irene, això vol dir instal·lar-se al seu nou pis i passar uns dies sense la seva filla, que ha marxat amb el pare. Però l'absència de la nena li resulta insuportable i la casa li cau a sobre, així que tot d'una agafa el cotxe i enfila cap als Pirineus, a la casa del poble, la dels estius feliços, els dies llargs i les nits sense preocupacions.

Una metgessa catalana jubilada –però encara activa i amb ganes de sentir-se útil– arriba a un camp de refugiats de Grècia per donar un cop de mà a l'ONG que hi organitza les activitats. Envoltada de voluntaris molt més joves amb qui no connecta i convençuda que les regles de l'ONG no van amb ella, a la Marisa no li resulta fàcil adaptar-s'hi i acaba bolcant el seu afecte i les seves atencions en un dels refugiats, l'Ahmed, un nen sirià que ha perdut els pares i que no parla. La voluntaria, que s'ha presentat aquest divendres al Festival de Màlaga, retrata el món de l'ajuda humanitària sense caure mai en la temptació de cert cinema social de presentar els seus personatges com a herois. La directora del film, la barcelonina Nely Reguera, prefereix l'ambivalència i les contradiccions “perquè les persones som així, no se'ns pot reduir a una sola cosa”. La Marisa pot tenir “les millors intencions”, però també una “càrrega de frustració” que la converteix en “una persona incòmoda” que fica la pota de manera preocupant.

El curtmetratge Avistament 1978, del director mallorquí Guillem Miró, va sortir a la llum l'any passat i des de llavors no ha passat desapercebut i la següent cita la té al Festival de Màlaga, que se celebrarà el proper cap de setmana a la ciutat andalusa, segons han explicat en un comunicat.

Primer va ser Les amigues de l’Àgata. Després va arribar Júlia ist i l’any següent Yo la busco. L’excepció s’ha convertit en norma i ara no hi ha any en què un llargmetratge dirigit per alumnes de la Pompeu Fabra no acabi passejant-se pels festivals i estrenant-se als cinemes. L’últim títol a afegir-se a la llista és Ojos Negros, de Marta Lallana i Ivet Castelo, que avui es presenta en societat al Festival de Màlaga, concretament a la secció indie del festival, Zonazine, on l’any passat Yo la busco va rebre dos premis (millor actor i premi Movistar) i l’anterior Júlia ist en va guanyar tres (millor pel·lícula, direcció i premi Movistar). Les perspectives, doncs, són immillorables: Màlaga és terra d’acollida per als projectes de la Pompeu Fabra.

El cinema català torna a arrasar al Festival de Màlaga per tercera edició consecutiva. Després d''Estiu 1993', de Carla Simón, el 2017, i 'Callback' i 'La propera pell' el 2016, enguany ha sigut 'Les distàncies', d'Elena Trapé, la cinta que ha rebut tots els elogis i els premis de millor pel·lícula, millor direcció i millor actriu per a Alexandra Jiménez, 'ex aequo' amb Valeria Bertuccelli, protagonista de 'The queen of fear'. Si fem un recompte dels últims cinc anys, quatre pel·lícules catalanes s'han endut la Bisnaga d'Or, si hi sumem '10.000 km' el 2014. I, de fet, el 2015 també es van premiar cinc produccions catalanes.

'Júlia ist', la primera pel·lícula com a directora d'Elena Martín, s'ha endut el premi Movistar a la millor pel·lícula de la secció paral·lela Zonazine del Festival de Màlaga. Crònica agredolça d'un Erasmus a Berlín basada en experiències reals, la història segueix una jove en el seu procés d'adaptació a la ciutat, un viatge ple de canvis, dubtes i confusió.

Cinc produccions catalanes han obtingut premi al Festival de cinema de Màlaga. El llargmetratge 'Techo y comida', de Juan Miguel del Castillo, s'emporta el premi del públic i el Biznaga de plata a millor actriu per Natalia de Molina; mentre que Barney Elliot s'endú el millor guió i el premi a millor actriu de repartiment, Nidia Bermejo, per 'La deuda'. Triomf també per l'opera de prima a la direcció de Leticia Dolera que amb 'Requisitos para ser una personal normal' s'ha fet seus els guardons al millor guionista novell, muntatge i fotografia. El Biznaga al millor documental és per a 'El Gran Vuelo' de Carolina Astudillo mentre Óscar Pérez Ramírez n'obté per millor direcció amb 'El tram final'.

El jurat de la Secció Oficial de Llargmetratges de la divuitena edició del Festival de Màlaga de cinema espanyol ha concedit la Biznaga de Oro a la millor pel·lícula a 'A cambio de nada', òpera prima de Daniel Guzmán, segons la decisió donada a conèixer aquest dissabte per part de la presidenta del jurat, Judith Colell. La pel·lícula també ha aconseguit el màxim reconeixement a la millor direcció, per a Daniel Guzmán, i al millor actor de repartiment, que ha estat atorgat al jove Antonio Bachiller.

'Quince años y un día', el film de Gracia Querejeta que narra la relació entre un adolescent conflictiu i el seu avi, militar retirat, ha conquerit el màxim guardó del Festival de cinema de Màlaga. Protagonitzat per Tito Valverde, Aron Piper i Maribel Verdú, el film també ha conquerit el premi de la crítica, el del millor guió i la millor banda sonora.

La cineasta Patricia Ferreira, guanyadora de la Biznaga d'Or en l'últim Festival de Màlaga amb 'Els nens salvatges', considera un "escàndol" que de les 22 pel·lícules al concurs de la secció oficial del Festival de Canes cap sigui d'una dona.

Cesc Gay serà reconegut pel Festival de Màlaga amb el premi Eloy de la Iglesia. El guardó és un reconeixement a la trajectòria artística del cineasta barceloní. El festival malagueny, dedicat al cinema espanyol, ha concedit el premi a Gay perquè "és un clar exemple dels joves creadors que es caracteritzen per la recerca d'un cinema personal i innovador".