Un agent de la Policia Local de Palma ha resultat ferit lleu aquest dimecres vespre després de ser mossegat per una serp durant una intervenció en un habitatge del barri de Son Ferriol.

Han passat 25 anys de l'atac, però la mà de l'escriptor i biòleg mexicà Andrés Cota Hiriart (Ciutat de Mèxic, 1982) encara conserva les cicatrius d'una mossegada que hauria pogut arribar a ser mortal. "En realitat va ser culpa meva –admet–. Va passar un dia que tocava alimentar la Güera, la pitó que feia uns mesos que tenia a casa. Vaig deixar a dins del seu terrari la rata que s'havia de menjar, però en comptes d'esperar que se la cruspís vaig posar-hi el braç per canviar l'aigua de la Güera". La serp, una pitó de Birmània albina, va confondre el rosegador que havia de caçar amb la mà del seu cuidador i se li va abraonar al damunt. "Vaig notar un dolor molt fort –recorda–. De cop em vaig adonar que tenia les mandíbules de la Güera traspassant-me la mà". La mossegada de la pitó albina no és verinosa, però preludia el pas següent de l'atac del rèptil, que consisteix en enroscar-se al voltant de la víctima i fer pressió fins que aconsegueix provocar, al cap d'uns minuts, una isquèmia provocada pel tall de la circulació sanguínia.

El Consell de Mallorca ha publicat Ciència a sa Dragonera, un recull de tots els estudis que s'han fet al parc natural. El seu objectiu és facilitar l'intercanvi d'informació sobre aus, rèptils, fauna cavernícola, invertebrats i ecologia de les comunitats.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori ha posat en marxa un pla de recuperació i conservació d'amfibis i rèptils de les Balears que té un pressupost de 546.300 euros per invertir al llarg de cinc anys, segons ha informat aquest dijous en un comunicat.

Tradicionalment se’ls ha relacionat amb la bruixeria i és habitual que s’associïn amb la perillositat. Els rèptils i els amfibis no tenen, precisament, bona fama. “Però la veritat és que rèptils com les serps fan una funció de control dels micromamífers molt important”, explica Daniel Fernandez, president i coordinador de projectes científics del Grup de Recerca de l’Escola de Natura de Parets del Vallès (GRENP). Dels amfibis s’ha dit que són llefiscosos i més aviat lletjots. “Hem d’entendre que tenen la pell coberta de mucílag, que els ajuda a respirar i a mantenir la humitat”, explica Joan Maluquer, president de la Societat Catalana d’Herpetologia. Uns i altres formen part de la fauna de Catalunya i creen escenes de caça, de reproducció o, simplement, de moviment dignes de ser observades. Avui, us donem 10 consells bàsics per veure rèptils i amfibis en llibertat.

Els amfibis són el grup de vertebrats més amenaçat del planeta: gairebé un terç dels avaluats estan catalogats com a vulnerables o en perill i un 41% de les espècies estan sota amenaça. En el cas dels rèptils, la manca d'estudis implica que el declivi no sigui tan notable, tot i ser un fet. Gairebé un 20% de les espècies de rèptils pateixen alguna amenaça (IUCN, 2017). Amfibis i rèptils ocupen hàbitats semblants, un fet que fa que siguin sensibles a problemàtiques similars.

Són moltes les llegendes que han corregut al llarg de la història al voltant de serps, gripaus, granotes o sargantanes. Uns mites que amb el temps s’ha demostrat que eren falsos i que sovint han contribuït a crear una imatge negativa d’aquests rèptils i amfibis. N’analitzem alguns.