Poques hores abans del concert de Florence + The Machine al Palau Sant Jordi, el sociòleg Richard Sennett participava en una sessió del Kosmopolis al CCCB. “El capitalisme busca estandarditzar-ho tot”, deia Sennett, despullant maniobres orquestrades pel poder. En el món artístic que viu pendent de l’èxit es produeix una estranya paradoxa: l’artista necessita singularitzar-se, però alhora no pot evitar adaptar-se a l’estètica que vol premiar el capitalisme, i això acaba uniformant les propostes. No tothom se’n surt quan intenta fugir d’aquesta estandardització. La britànica Florence Welch ho aconsegueix potser sense pretendre-ho.

“Vols que t’estimi amb moderació / ¿et semblo moderada? / ¿amb qui creus que estàs parlant?” Florence Welch, de Florence + the Machine, és una persona d’extrems i així ho fa saber a Moderation (2019), el seu recent single. Segurament, Welch és l’última gran estrella de pop clàssic, si entenem el pop clàssic com aquell que es fa amb els instruments tradicionals del rock o del soul i que només coqueteja de forma tangencial amb el R&B o l’electrònica. Ritmes marcials, arranjaments orquestrals, melodies èpiques reforçades per cors de gòspel i el drama sempre a punt d’explotar. Així és la música d’aquesta londinenca de 32 anys que tornarà a omplir aquest dimecres el Palau Sant Jordi tres anys després de la seva última visita.

El Festival Internacional de Benicàssim (FIB) ha desvetllat part del cartell per a la seva vintena edició. Noel Gallagher's High Flying Birds, Florence and the Machine, Portishead, Bastille i Los Planetas són alguns dels confirmats al festival que se celebrarà entre el 16 i el 19 de juliol. Aquests són part dels "missils" que el director del FIB, Melvin Benn, ha contractat pel que, ha dit, el "top" dels festivals de l'estat espanyol.

Festival Internacional de Benicàssim (FIB)