Les Illes Balears han aconseguit en els darrers anys reduir el nombre de nous diagnòstics de VIH fins a aconseguir el 2023 situar-se per primera vegada per sota la mitjana espanyola. Segons les dades no consolidades de l’IB-Salut, se’n varen registrar 89 nous casos, enfront dels 146 de l’any 2022, un 40% menys en només un any. El pic de diagnòstics es va produir el 2008 amb 209, i des d’aquell moment ha anat baixant de manera progressiva, tot i que amb oscil·lacions amunt i avall. En la reducció de la incidència del virus hi han intervingut principalment dos factors: una major conscienciació de la ciutadania i la introducció de la Profilaxi Preexposició (PrEP) al virus. Aquest tractament preventiu -una pastilla diària- el prenen els perfils poblacionals que estan més exposats al VIH a causa de les dinàmiques sexuals, o no sexuals, que tenen. Actualment, a les Balears la reben més de 700 persones, segons les dades aportades pel Centre de Diagnòstic, Tractament i Prevenció de les Infeccions de Transmissió Sexual (CAITS).

Les malalties neurodegeneratives són irreversibles i no tenen cura. Des del moment del diagnòstic avancen sense aturador i es caracteritzen per la mort neuronal i una progressiva discapacitat de la persona afectada. Són malalties tan complexes com ho és el funcionament del cervell i les causes de la gran majoria, com l'Alzheimer, encara són desconegudes. Les darreres tres dècades han sigut determinants en la lluita contra aquesta patologia, si bé hi ha hagut pocs avançaments significatius que millorin la qualitat de vida dels pacients.

Els resultats dels assajos es van qualificar d’aclaparadors: la píndola contra el covid de la multinacional Pfizer, el Paxlovid, era capaç de frenar la progressió de la infecció i evitar l’hospitalització de la gent gran i els malalts greus en pràcticament el 90% dels casos. Si el 2021 va ser l’any de la vacuna, el 2022 totes les esperances es focalitzaven en aquest tractament d’ús precoç, que el pacient pot prendre còmodament a casa quan s'adona que té símptomes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar el seu ús dient que es tractava de "la millor eina terapèutica contra el virus per a pacients amb un alt risc de complicacions" i Espanya, com la resta de països europeus, es va afanyar a comprar 344.000 dosis per avançat, que es reparteixen entre les comunitats en funció de la població de risc. A Catalunya han arribat 22.667 píndoles, 8.191 el mes de març i 14.476 al juny, però gairebé tot l’estoc continua emmagatzemat. Segons ha pogut saber l’ARA, només 558 catalans han rebut l’antiviral i això significa que en tres mesos només s’han prescrit i dispensat el 2,5% de les unitats disponibles. I el problema no és d’accessibilitat, sinó de riscos: la teràpia pot causar complicacions majors que les que intenta resoldre entre alguns dels beneficiaris potencials.

Tractament esperançador per al càncer de mama hereditari, un dels més agressius i amb menys opcions terapèutiques. El medicament Olaparib, ja comercialitzat per prevenir la recaiguda del càncer d'ovari d'origen hereditari, ha demostrat que redueix en un 32% el risc de mort en pacients que pateixen càncer de mama triple negatiu en estat precoç –no tenen cap dels tres receptors contra els quals hi ha tractaments específics– o que presenten mutacions als gens BRCA1 i BRC2. Així ho constata l'estudi Olympia, presentat aquest dimecres en una sessió de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) per l'oncòleg Andrew Tutt, de l'Hospital Universitari Guy's and St. Thomas de Londres, que planteja que prendre Olaparib almenys un any com a tractament complementari evita la reaparició del càncer i augmenta la supervivència de les pacients.

Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han demostrat que l'Omomyc, un fàrmac en desenvolupament que s’administra per via intravenosa un cop a la setmana, pot frenar la metàstasi de diversos tipus de tumors, entre els quals el càncer de mama més agressiu, el triple negatiu. Aquest subtipus s’anomena així perquè les pacients no tenen cap dels tres receptors contra els quals hi ha tractaments específics –l’estrogen, la progesterona i la proteïna HER2– i, per tant, no poden beneficiar-se de cap teràpia personalitzada. A més, és un càncer que progressa molt de pressa i que té un pitjor pronòstic, així com un alt risc de fer metàstasi. L’Omomyc ja havia demostrat el seu potencial per bloquejar l’acció de la proteïna Myc, que està involucrada en la formació de tots els tipus de càncer, però ara també s’ha comprovat que pot prevenir o fins i tot reduir l’aparició de metàstasi.

Fàrmacs que evitin que els contagiats de covid emmalalteixin o que els salvin la vida un cop arriben a l’hospital. Després d'aconseguir un arsenal de vacunes per minimitzar l'impacte del virus, la comunitat científica concentra ara els seus esforços en trobar medicaments específics contra ell. Els tractaments són una de les peces clau per fer front a la pandèmia però fins ara poques propostes han demostrat prou eficàcia per rebre el vistiplau de les agències reguladores. De fet, moltes s’han anat descartant perquè amb el seu ús no s'observava cap benefici en el pacient. La bona notícia és que també hi ha fàrmacs prometedors en procés de revisió, com la píndola de Pfizer, o autoritzats i d'ús habitual als hospitals com la dexametasona.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès) ha avalat aquest dijous l'ús d'emergència de la píndola desenvolupada per Pfizer, anomenada Paxlovid, en un context creixent de contagis, hospitalitzacions i defuncions per covid a la Unió Europea. Aquest medicament està indicat per a persones amb factors de risc, que no requereixen oxigen suplementari però que poden patir la malaltia de forma greu. L'última paraula la tenen els governs europeus: cada executiu decidirà de forma individual si l'inclouen al catàleg de fàrmacs, a l'espera que arribi la llicència d'ús oficial europea.

La ciència vol estrènyer el setge als casos de covid greu i cada vegada se sumen més farmacèutiques a la cursa per aconseguir un tractament contra la malaltia, l'última gran peça per frenar el virus. L'endemà que el Regne Unit aprovés l'ús del fàrmac experimental de Merck i Ridgeback, el molnupiravir, després de demostrar que és molt eficaç i pràcticament elimina el risc de mort per aquesta malaltia infecciosa, ara és Pfizer qui ha anunciat el disseny i la fabricació d'una pastilla oral, anomenada Paxlovid i coneguda científicament com a PF-07321332. Segons els resultats preliminars dels assajos, el fàrmac seria encara més potent que el del seu competidor: fa caure en un 89% el risc d'haver de ser hospitalitzat o morir entre els infectats per coronavirus, en comparació amb els que van prendre un placebo. L'assaig s'ha fet amb aproximadament un miler de persones amb factors de risc que s'havien contagiat i que van rebre el medicament fins a tres dies després de presentar símptomes.

Després de l'èxit de les vacunes, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) continua a la recerca d'un tractament efectiu contra el covid-19 per a pacients que han de ser hospitalitzats. Aquest dimecres l'organització ha anunciat que iniciarà un nou macroassaig amb tres nous possibles tractaments en els quals s'utilitzaran els fàrmacs artesunat (produït per la farmacèutica Ipca), imatinib (de Novartis) i infliximab (de Johnson & Johnson). Es tracta de tractaments pensats per a altres malalties, però que podrien ser reutilitzats pel covid si queda demostrat durant els assajos.

Els Estats Units han comprat gairebé totes les reserves mundials per als pròxims tres mesos de remdesivir, un dels dos fàrmacs que s'han mostrat efectius contra el covid-19. El govern de Donald Trump ha arribat a un acord amb la farmacèutica Gilead, que en té la patent, per comprar-n'hi més de 500.000 dosis, que representen tota la producció del mes de juliol i el 90% de la prevista per a l'agost i el setembre. No quedarà res per a Europa ni per a la resta del món. Cap altre laboratori al món pot fabricar la medicació sense acord de Gilead.

Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han demostrat que la proteïna TP53INP2 té un paper important en la inducció a la mort cel·lular, l'apoptosi, un descobriment que podria ser rellevant en el tractament contra certs tipus de càncer. En la recerca, segons explica el cap de laboratori de malalties metabòliques complexes i mitocondris de l'IRB Barcelona, s'observa que les cèl·lules amb alts nivells d'aquesta proteïna portaven a una acceleració de la mort cel·lular mentre que les que no la tenen són més resistents a la mort. L'estudi, publicat a 'EMBO Journal', obre la porta a tractaments personalitats contra el càncer.

L’estudi del càncer s’ha basat tradicionalment en l’anàlisi dels mecanismes bioquímics que fan que una cèl·lula esdevingui cancerosa, és a dir, en conèixer quins processos químics fan que s’activin els gens relacionats amb l’aparició i proliferació de tumors. Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han descrit per primera vegada un procés d’activació d’aquests gens que no és d’origen químic sinó mecànic, relacionat amb les forces que les cèl·lules reben del seu entorn. Aquesta troballa, publicada a la revista Cell, obre la porta al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer basats en la desactivació d’aquest procés.

Les consultes als centres de medicina estètica augmenten fins a un 60% en els mesos previs a l'estiu, i acullen pacients que a darrera hora cerquen solucions efectives. La gran majoria són dones i el tractament més demanat, la liposucció.