“Decepció i repulsa al veure com la política s’ha convertit per a alguns en una carrera d’ambició personal desmesurada i sense escrúpols”. Aquestes paraules a Twitter de Xavier Matilla, coordinador d’organització de Catalunya en Comú en l’anterior direcció capitanejada per Xavier Domènech, amb Elisenda Alamany de portaveu, marquen un punt d’inflexió en el xoc que la nova número 2 d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona ha mantingut amb els comuns. Domènech, després d’un silenci implacable respecte al partit que dirigia des que va dimitir al mes de setembre, ha compartit el missatge i ha aclarit els dubtes.

Elisenda Alamany ja no forma part del grup parlamentari dels comuns. L'exportaveu parlamentària parla d'un partit "fallit", "empetitit" i "que s'ha allunyat dels valors originals" que defensava quan es va engegar el projecte. També el partit, però en roda de premsa des del Parlament ha explicat aquest dimecres que, de moment, manté l'acta de diputada, que la direcció dels comuns ja li ha demanat que abandoni. "No ho descarto", ha explicat, tot apuntant que serà una direcció que prendrà de manera col·lectiva dins la plataforma Sobiranistes que va impulsar el mes d'octubre passat al costat d'un altre dels diputats dels comuns, Joan Josep Nuet.

El consell nacional de Catalunya en Comú ha avalat aquest dissabte el document estratègic que marca el full de ruta del partit amb el 56% de vots a favor. La resta del vot ha quedat repartit entre un 19,5% que hi ha votat en contra i un 24% que s'ha abstingut. El document aposta per una Constitució catalana en el marc plurinacional com a via per superar l'actual marc estatutari. Així mateix, el text aprovat també proposa un pacte de claredat al Parlament que inclogui un referèndum vinculant i que obri un "nou pacte d'Estat". El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha defensat que la Constitució catalana s'ha de fer de manera participativa i que requereix una reforma de la Constitució espanyola.

Elisenda Alamany va decidir liderar un corrent intern als comuns per posar l’accent en dues reivindicacions que, segons el seu diagnòstic, el partit estava arraconant: el sobiranisme i anar més enllà de les sigles dels partits que integren Catalunya en Comú (CatComú). Poc més de dos mesos després que nasqués la plataforma Sobiranistes, la direcció ha reobert el debat sobre la relació de Catalunya amb l’Estat i té fronts en diferents municipis on actors dels comuns es podrien dividir en més d’una candidatura. Però quines iniciatives han diferenciat Alamany del partit? L’entorn de la diputada creu que s’ha fet notar; en canvi, els comuns consideren que no hi ha diferències remarcables.

PLURALISME. Dins del PSC i dins de Catalunya en Comú s’acaben de presentar en societat dos corrents interns que pretenen tenir una veu pròpia. Tots dos tenen en comú la pretensió d’afavorir el diàleg o l’acostament estratègic als partits sobiranistes, o almenys evitar qualsevol temptació d’alineament acrític dins del camp unionista. En el cas del PSC, el nou corrent s’anomena Juliol del 78, que és la data en què el PSC pallaquista, l’altre PSC de Reventós i Obiols i la federació catalana del PSOE es van fusionar. El nom, doncs, pretén recordar l’origen plural del partit. Els seus responsables reivindiquen la tradició catalanista i federalista, i pretenen contrapesar l’alineament de l’actual direcció amb el bloc que formen el PP, Ciutadans i Societat Civil Catalana.

Tot i que la direcció de Catalunya en Comú (CatComú) menysté la força de la plataforma Sobiranistes, encapçalada per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, les reaccions al seu naixement han generat un clima de màxima tensió, en la que és la pitjor crisi des que la confluència es va fundar l’abril del 2017. El naixement havia de servir precisament per evitar les friccions que representava la convivència de diferents sigles sota un mateix paraigua, aleshores a CSQP. Els esforços de Xavier Domènech per donar rellevància a figures independents que rebaixessin la lluita partidista han estat en va, i ara l’espai està immers en un evident enfrontament intern.

Ara mateix, Marc Grau no està formalment cessat com a coordinador del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem. La destitució no apareix al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) perquè el departament de Relacions Institucionals encara no ha tramitat la mesura, comunicada dilluns a través d'un escrit firmat per la presidenta del grup, Jéssica Albiach. La relació amb la Generalitat té a veure amb el fet que la figura del coordinador o assessor del grup parlamentari és un funcionari de caràcter eventual que depèn de l'administració catalana. Què ha passat, doncs?

Com a portaveu de Catalunya en Comú - Podem has defensat i aconseguit que s'aprovés una resolució parlamentària per reprovar el rei Felip VI. El que ha vingut després sembla un pim-pam-pum polític de 24 hores, però és probable que el dia que s'escrigui la cronologia de la desafecció a la monarquia aquesta data hi aparegui.

“El partit tal com el coneixem ara no existirà”. Aquest és el diagnòstic d’una persona independent implicada en el projecte de Catalunya en Comú (CatComú) que veu amb cert dolor com la idea de la confluència s’esquerda després de la pugna per la direcció, que ha acabat amb la polèmica tria de Xavier Domènech i Ada Colau com a candidats a liderar la formació en detriment d’Elisenda Alamany, que no aspirarà a cap càrrec orgànic en les primàries de finals de juny. A un mes de les primàries per decidir els nous òrgans del partit, dins l’espai s’han evidenciat dos sectors amb plantejaments aparentment incompatibles: un que busca dissipar la lògica de quotes i les tradicionals sigles dels partits que conformen el col·lectiu, i un altre que es resisteix a l’obertura i aposta pel “replegament”, tal com apunten fonts molestes amb aquesta segona visió. “S’han imposat els partits”, lamenten.

Els partits de l'oposició reclamen que la setmana vinent tingui lloc la primera sessió de control al president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament. Ho han demanat a la reunió de la mesa d'aquest dimarts, i a la junta de portaveus posterior s'ha decidit que se sol·licitarà un informe als lletrats de la cambra perquè es pronunciïn sobre la viabilitat d'aquest ple en absència del Govern sencer. "En una situació de normalitat, es fan preguntes al president i als consellers", ha recordat la portaveu de Catalunya en Comú - Podem, Elisenda Alamany, en roda de premsa.

El PSC ha anunciat aquest dimarts que també portarà al Tribunal Constitucional la reforma de la llei de la presidència aprovada la setmana passada i que havia d'emparar una investidura a distància de Carles Puigdemont. Els socialistes presentaran un recurs d'empara. "No es pot fer una teleinvestidura", ha asseverat la portaveu socialista al Parlament, Eva Granados.