El darrer anunci promocional del RCD Mallorca ha encès la polèmica. El club va fer promoció a diversos diaris del proper partit a Son Moix –serà el Mallorca-Elx, el darrer de l'any– i de l'oferta per als assistents. Ara bé, a la comunicació que es va elaborar en català s'hi poden trobar fins a cinc faltes d'ortografia.

Quan els alumnes tornen a l’escola al setembre i escriuen allò típic de “què he fet a l’estiu”, les respostes gairebé sempre són les mateixes: “he anat a la platja”, “he vist els amics”, “he fet el quadern d’estiu”. Tot amb ‘haver’. Ara bé, qui hagi fullejat textos antics o hagi parlat amb padrins d’alguns llocs sap que la cosa no sempre ha estat tan uniforme. En molts racons del territori encara hi ha gent que, en trepitjar un lloc, explica que jaés arribada, o que, en veure’ns, s’alegra que ja siguem tornats, amb ‘ser’ en comptes d’‘haver’.

El Govern diu que les faltes ortogràfiques dels vals escolars que s’han repartit aquests dies són culpa de “l'empresa subcontractada” i que “no els reimprimirà”. Repassem-les, primer de tot. N’hi ha una que vull creure que és tipogràfica. Comergos per comerços. Tot i que al teclat la G és molt lluny de la Ç. La segona també sembla tipogràfica. Allà on hauria de dir adherits diu acherits. La C i la D són a prop. Les altres dues són faltotes grosses. Bescanvials per Bescanvia’ls. Aquí l’autor no entén res de la llengua que escriu. No entén que hi ha un pronom. I ens trobem també amb un trobaras que hauria de dur un accent: trobaràs. Aquest error és incomprensible. Cap corrector passa per alt qualsevol d’aquests quatre nyaps, tret, esclar, que no sigui filòleg o que no sigui catalanoparlant. En un ordinador, qualsevol robot et subratlla aquestes paraules.

L’anècdota, que conec de primera mà, és estrictament certa. A mitjans dels anys 1960, l’historiador Jordi Nadal, professor d’història econòmica de la Universitat de Barcelona, va suspendre una alumna perquè, a l’examen, havia escrit extranjero amb g. Avui dia, que una alumna de la Facultat d’Econòmiques suspengués una prova per una falta d’ortografia ens semblaria una exageració i provocaria, fins i tot, un petit escàndol. La pregunta, naturalment, és per què. Per què no es pot exigir a qualsevol estudiant universitari que escrigui amb correcció? Per què hi ha qui sosté que les normes ortogràfiques no són pas tan importants? La resposta és que l’ortografia no és més que un símptoma, una manifestació, d’una cosa molt més profunda i transcendent: el domini de la llengua, que passa per la gramàtica i el lèxic, i per l’ortografia, esclar.

Quan Euclides va presentar els seus Elements, una de les grans construccions intel·lectuals de la humanitat, a Ptolemeu I, rei d'Egipte, la resposta que va rebre va ser: “¿No hi ha camins més planers per a la geometria?” “No, no hi ha camins reials per a les matemàtiques”, li va etzibar Euclides.

Amb independència de la rectificació d'última hora del Govern, la dimissió del sistema educatiu amb les faltes d’ortografia diu moltes coses de nosaltres, i cap de bona. La primera és l’espectacular baixada de l’exigència acadèmica, que és l’extensió escolar de l’encoixinament de la canalla per part dels pares, i la incapacitat per trobar el punt mitjà entre el benestar emocional dels alumnes i l’esforç que han de fer per aprendre. La canalla petita està àvida d'aprendre i trobarà normal el nivell de domini de l’ortografia que els adults considerem normal. 

Em sembla perfecte. A les PAU, hi ha guerra. Els correctors (anomenats “persones correctores” pel departament corresponent) restaran 0,1 punts per falta d’ortografia en els exàmens de català, castellà i literatura. Amb un topall, eh? 2 punts. En llengües estrangeres, es descomptarà en expressió escrita fins al 10% de l’exercici si és deficient. En la resta de matèries, sembla que finalment sí que es penalitzarà l’estudiant per l’ortografia. Tornem, doncs, al que es va dir a l’octubre: que “es valoraria la coherència, la correcció gramatical i ortogràfica i la presentació dels textos amb un descompte que pot arribar al 10% de la nota total”.

Quina sort la nostra, catalans. El Govern envia als instituts els criteris per a la correcció de les proves de català de segon d’ESO. Al text, per cert, es parla de les “persones correctores”, suposo que per no fer servir el masculí genèric (“les persones correctores no han d’utilitzar el model per buscar la perfecció en la resposta...”), cosa que està bé, perquè així les distingim de les “màquines correctores”. Llegim que, entre els criteris, “els errors ortogràfics no s’han de tenir en compte llevat que dificultin seriosament el significat de la resposta”. Manel, baixa.

Les universitats espanyoles volen que les faltes d’ortografia o les de coherència en un text escrit a l’examen de selectivitat restin fins a dos punts. Bona sort als promotors.

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

El Consell Interuniversitari de Catalunya ha enviat un document en què ens explica que a cal batxiller hi ha novetats. I perdonin-me, sisplau, per la paràfrasi. Es veu que per a les proves d’accés a la universitat del 2025 de llengua i literatura catalana i castellana “ja no hi haurà lectures obligatòries”. És una notícia coherent i valenta.

Llegeixo un missatge a X de @sergidelmoral, professor, que diu així: “Aquesta moguda vostra de les faltes d’ortografia, és, de fet, d’un classisme un pèl ranciet. Prioritzar exacerbadament la forma per davant dels fons; cosa de bona casa. Al tantu, que si aquest tuit us sembla frívol us delateu”.

La conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca valenciana, que comanda amb mà de ferro el dirigent de Vox José Luis Aguirre, ha esborrat un tuit per culpa d’algunes crítiques malintencionades i cruels. Al tuit, que per culpa de tots aquests ja no podem gaudir, hi havia una frase en castellà i la seva traducció en valencià, que contenia (segons la mirada ortograficopatriarcal) quatre faltes d’ortografia en tretze paraules.

Hi ha guerres i guerres, però les que afecten l'ortografia solen ser especialment cruentes. Als Països Catalans encara hi ha laments per la supressió dels accents diacrítics i Víctor Català mai va acceptar les normes de Fabra. I a Alemanya hi ha encara institucions objectores als canvis aprovats fa més de dues dècades. En el cas de l'espanyol, la guspira que ha encès el foc ha estat un accent gràfic, una tilde. La guerra ja fa deu anys que dura, però ha esclatat aquesta setmana arran de l'enfrontament públic entre l'acadèmic i escriptor Arturo Pérez-Reverte i l'acadèmic que controla el perfil de Twitter oficial de la RAE.

Juny és el temps de les cireres i de la selectivitat. Molts col·legues meus es preparen per corregir els exàmens d’enguany i la queixa habitual és que els alumnes “no saben escriure”, sense preguntar-se, però, quines responsabilitats individuals i col·lectives hi ha darrere d’aquest fet.

L'accentuació és el punt feble dels estudiants a l'hora d'escriure en català. La plataforma Dictapp, un projecte de diversos filòlegs i docents, ha comptabilitzat 1.181.380 faltes d'ortografia entre el setembre del 2019 i el desembre del 2021 i les ha classificat en quinze categories diferents. Més d'una tercera part dels errors, un 36%, corresponen a problemes d'accentuació: una cinquena part de les faltes d'ortografia detectades (el 20,4%) corresponen a errors en l'accentuació en general, és a dir, a col·locar o no l'accent en el lloc que pertoca; un 8,9% són errors en el grau d'obertura dels accents (obert o tancat), i un 6,7% són errades en l'accentuació de diacrítics.

Quan es tracta de lligar a través de les xarxes socials hi ha molts filtres. L'aparença, l'edat, els estudis o el lloc on viu una persona són determinants, però n'hi ha un altre que està guanyant força aquests últims temps i és l'ortografia. Segons diversos estudis elaborats per portals de cites online, el fet d'escriure correctament es valora cada cop més a l'hora de conèixer persones. Un informe del portal de cites Zoosk revela que un 65% de les dones i un 60% dels homes no tindrien relacions amb algú que fes faltes d'ortografia. I el portal espanyol Adoptauntio.es va estudiar els perfils dels usuaris que fan faltes i els va comparar amb els que no en fan, i va concloure que el 59% dels que escriuen bé tenen més possibilitats de lligar, respecte al 31% dels que fan faltes. Un altre informe, realitzat pel portal Match.com entre 5.500 nord-americans, apuntava que un 88% de les dones i un 75% dels homes enquestats deien que fer un bon ús de la gramàtica era una de les qualitats més importants abans d'establir una cita.

Trenta faltes d'ortografia en un missatge de Facebook de 19 línies escasses en una nota escrita per la màxima representant de cultura de la capital del País Valencià. Mayrén Beneyto, regidora Cultura de València i presidenta del Palau de la Música, volia acomiadar-se de la política en una nota adreçada als ciutadans, d'acord amb els plans de l'alcaldessa, Rita Barberá, de prescindir de tots els seus col·laboradors més grans de 65 anys per rejovenir el seu equip de cara a les eleccions municipals del 24 de maig.