Era més de Blur que de les Spice Girls; més d’Oasis que de Britney Spears (encara que també sonava alguna cançó tant d’unes com de l’altra). L’explicació és fàcil, i qui conegui l’entorn ho entendrà: quan va començar a tenir l’edat de sortir els caps de setmana, anava al bar Plaça de sa Pobla, on s’ajuntaven els joves poblers i d’altres pobles propers. Entre les parets d’aquest bar, Magdalena Serra (sa Pobla, 1983), periodista i presentadora del programa Ara anam d’IB3, ballava les cançons de Blur, Oasis i R.E.M., i es va fer seva la cançó Al amanecer de Los fresones rebeldes. La cantaven a ple pulmó amb la seva amiga Maria Bel Cladera, que és qui ens acosta a la infància i adolescència de la periodista.

Va ser un infant fabulós, un nin perfecte: no deia mentides, era calmat i educat, tot li anava bé, estava content. Quan el renyaven, molt ocasionalment, parlava d’ell mateix en tercera persona, ens conten. Va néixer quan sa mare tenia 20 anys i son pare, 23, i conten que se l’enduien a la discoteca i el nin quedava tranquil·lament dins el cotxet endormiscat. Menjava bé, estudiava i treia bones notes, es defensava prou bé al futbol (que l’ha apassionat i obsessionat tota la vida) i toca el piano que fa goig. Ser periodista era un dels seus somnis d’al·lot i, com qui no vol la cosa, deu fer una vintena d’anys que exerceix aquest ofici. És Pere Sánchez (Palma, 1985) i ens en parla la germana, Neus Sánchez, que és set anys més petita que ell.

Fa un temps que aquesta idea agafa força dins el meu cap: el periodisme ha mutat definitivament en activisme. I si no, com s’explica que hagi d’acceptar fer una entrevista a doble pàgina a canvi de 60 euros? Això em demanava a mi mateixa, fa un parell de mesos, en rebre la proposta d’una revista de música en català. “Ja sabem que és poc, però bé…”, em van argumentar, com donant-me el condol per una pèrdua totalment inevitable, com si s’hagués pogut fer res més, com si no fessin falta més explicacions. Idò sí: és poc, però què? Però el teu mitjà només es pot mantenir si ofereixes remuneracions més baixes que el mínim que cobra el lampista per desplaçament? Però si gairebé us hauria de pagar jo a vosaltres per poder entrevistar aquesta joia d’artista? Però si ja sé que, tanmateix, això no em donarà menjar? Encara que m’hauria encantat fer totes aquestes preguntes, una no és tan punky i, en realitat, ho vaig resoldre amb un covard “em sap greu, vaig molt atabalada i no tindré temps de fer l’entrevista”. Reconec que jo som bona fent-me la beneita, però no esperava que ells encara em superassin oferint-me la possibilitat d’entregar-la uns dies més tard, com si això en fos el problema.

La coneixem sense conèixer-la; hem passat més estones amb ella de les que ens pensam i ben segur que, aquest estiu, més d’una persona ha fet un capfico amb ella. Gairebé podem dir que l’hem vista créixer, perquè fa anys que la veim –i ella ens mira– a través de la pantalla. És la presentadora i periodista Antònia Ferrer, una de les cares més conegudes del programa Cinc Dies d’IB3 Televisió fins al setembre de 2024, quan va convertir-se en la presentadora del concurs Agafa’m si pots! Ara, fa més bons de dur els vespres feixucs de calor amb Capfico. I per poder dir que la coneixem una mica més, demanam a la mare, Magdalena Ferrà, que ens conti alguns secrets de la infància i adolescència de la porrerenca, que aquest estiu ha fet 31 anys i té una germana gran, Agustina, que li pren 10 anys.

Salvador Alsius (Barcelona, 1948) és periodista. El recordem principalment com a presentador del Telenotícies i altres programes de TV3. Ha escrit el llibre Veni, vidi, vixi. Memòries d’infància i joventut (1948-1983).

Fins als 17 anys va viure a passeig de Gràcia, 66. “Aquell pis havia estat la notaria del meu avi matern. La mare era la germana petita que s'havia quedat per tenir cura dels pares. Quan es va casar, ja era gran, l'avi estava jubilat, el pis tenia espai, i el meu pare es va avenir a quedar-s’hi amb dona i sogres. I allà vam viure fins que ens vam quedar orfes”.

]]>

Ben mirat, tenir sentiment de culpa com a pare no és tan dolent com pot semblar. Vol dir que reflexiones sobre el que fas i deixes de fer, i avalues les teves accions i omissions. La gent que no té sentiment de culpa amb la paternitat dubto molt que siguin els pares perfectes, sinó que simplement no fan aquest exercici d’autoavaluació. Per menfotisme o per supervivència, no ho sé.

]]>

Just fa cinc anys que en aquest mateix diari, a l'ARA, va fer una entrevista al voltant d'un vermut. Ara ens tornem a trobar per parlar al voltant del vi. Quin ambient creu que ajuden a crear aquestes begudes?

]]>

Treballant el cap de setmana, quin espai queda per fer una copa de vi?

]]>

Em posa bastant nerviosa tot aquest misticisme de l’embaràs i la lactància. Moltes no ho vivim com una cosa tan transcendental. A mi posi’m l’epidural i anem per feina, que amb el dolor de regla ja en tinc prou. No glorifiquem tant la lactància perquè, existint biberons, potser no compensa, que els primers dies, de tant de mal, no vols que el fill se t’acosti al mugró. De tant posar-lo a la seva disposició, després ni recordes que el teu cos és teu.

]]>

Quin és l'acompanyant indispensable per prendre una copa de vi?

]]>

El vi, a part de relacionar-se amb alegria i celebració, també pot tenir una doble cara de misteri i foscor. Com a persona que fa anys que treballa en successos, trobes que aquesta connotació del vi està justificada?

]]>

Tu que has posat veu a les passions més humanes i terrenals des de programes com FOMO i Dentro de Radio Primavera Sound, a 3Cat amb La turra, Col·lapse i els caps de setmana també des d'El suplement. En quines ocasions el vi pot convertir-se en un aliat?

]]>

Ruth Baza, periodista i escriptora espanyola, s'ha sumat a les denúncies per violació que des de fa mesos acumula Gérard Depardieu. Dijous passat la col·laboradora de mitjans com Cosmopolitan, GQ i El Mundo va dirigir-se a la Policia Nacional per denunciar uns fets ocorreguts l'any 1995, quan ella tenia 23 anys. Va ser el 12 d'octubre d'aquell any, quan Baza va viatjar fins a París per entrevistar Depardieu amb motiu de l'estrena del film Le colonel Chabert. Petons, tocaments als pits i la penetració dels dits de l'actor a l'entrecuix són els fets que la periodista va viure en l'entrevista que sortiria publicada en el número 2 de la reconeguda revista Cinemanía.

]]>

María Casado i la cantant Martina diRosso, que van ser mares per primera vegada fa tot just tres mesos, s'han separat. Les catalanes van iniciar la relació el 2020, quan la periodista encara era la presentadora de Los desayunos de TVE, abans que fos acomiadada el 2021. Des de llavors les dues han mostrat públicament la seva estima i fins aquest matí res feia presagiar que hi hagués cap voluntat de trencar la relació.

]]>

M'has citat al celler Gelida, quina vinculació hi tens?

]]>

Tenir una agenda públicament coneguda suposa als lladres carta blanca per entrar a les residències dels famosos. Així ha estat en el robatori d'aquest setembre a casa de Miguel Bosé, i també a casa de la presentadora Pilar Rubio i el futbolista Sergio Ramos. Aquest octubre, la temporada de furts als domicilis de famosos l'ha encetada Carmen Lomana. "Van aparèixer dos homes enormes i encaputxats. Vaig sortir corrent, vaig agafar una barra de ferro i em vaig tancar en una habitació fins que van arribar els agents de seguretat", explica la col·leccionista de moda.

]]>

"Soc la Daniela... una nova malaguenya", així comença el peu de foto que han publicat a Instagram la periodista María Casado i la cantant Martina diRosso. Tot i que la petita Daniela va arribar al món el 29 d'agost, no ha estat fins aquesta setmana que la parella de catalanes ha fet públic el naixement de la seva filla amb una fotografia on es deixa veure la mà i una part del rostre de la nouvinguda.

]]>

El Servei Federal de Seguretat (FSB) rus ha detingut el periodista estatunidenc Evan Gershkovich, de 31 anys, corresponsal del Wall Street Journal a Rússia, acusat d'un presumpte espionatge en interès del govern dels Estats Units. S'ha obert contra ell una causa penal que podria comportar fins a 20 anys de presó. De moment, un tribunal de Moscou ha decretat dos mesos de presó preventiva, fins el 29 de maig.

]]>

Unes mateixes imatges, dues versions contràries. Els prop de 10 minuts de gravacions de la sala Apolo de la nit de l'1 de desembre mostren un home de 50 anys i una jove de 23 "interactuant" en una "escena lúdica" en què hi ha tocaments consentits, segons la defensa de Saül Gordillo, mentre l'acusació manté que les imatges demostren que hi va haver una agressió sexual i en cap cas consentiment. Aquest matí han declarat al jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona l'exdirector de Catalunya Ràdio i la primera de les dues denunciants, una periodista del digital Principal que va interposar una denúncia contra el que llavors era el seu cap per una agressió durant la nit del sopar d'empresa.

]]>

Encara no havia treballat en el Diccionari Montaigne que ja havia subratllat sense parar totes aquelles idees que el pensador de Perigord havia deixat impreses als tres volums dels seus Assaigs. Ignasi Aragay (Barcelona, 1966) té Michel de Montaigne al cap i no li costa d’admetre la utilitat que hi ha trobat per al periodisme, per a l’observació del món i per a la vida. La reedició que ha publicat recentment l’editorial mallorquina Ensiola recupera el Montaigne d’Aragay, 730 cites sobre amistat, amor, bellesa, llibertat i mort, entre d’altres –classificades així, per temes– i 135 dels clàssics grecollatins esmentades pel renaixentista. Amb aquest treball fet a partir de la traducció dels Assaigs al català de Vicent Alonso, qui és director adjunt del diari ARA convida a llegir Montaigne, que qualifica d’infinit, d’inesgotable, de mestre.

]]>