Creativa. Extravertida. Ambiciosa. Valenta. Orgullosa. Arrogant. Aquests són sis dels adjectius que Carme Riera fa servir per descriure l'agent literària Carmen Balcells, qui va conèixer el 1979 i amb qui va mantenir des de llavors una doble relació, professional i d'amistat, fins a la seva mort el 2015, als 85 anys. "Aquella notícia va ser un sotrac horrorós –recorda Riera–. La Carmen, que sempre tenia sortides genials, m'havia dit en diverses ocasions que quan morís jo havia d'ajudar a la seva beatificació. Em va semblar que, rere aquesta proposta, el que de debò em demanava era que n'escrigués la biografia".

Rafael Sánchez Ferlosio va dividir la seva extensa trajectòria en tres fases. A la primera havia “incorregut en la prosa, és a dir, la bella pàgina”, i en aquest punt citava Industrias y andanzas de Alfanhuí, que va publicar quan encara no tenia 24 anys. “Després em vaig voler divertir amb la parla”, afegia, i aquí caldria situar El Jarama, la novel·la que el va consolidar el 1955 i el va convertir en referent del realisme social i la novel·la espanyola de postguerra, etiquetes que no tenia en gran consideració. “Finalment, després d’anys de gramàtica, vaig trobar la llengua”: era aquesta la que va nodrir més d’una desena d’estudis de lingüística i assajos, entre els quals hi ha Las semanas del jardín i Vendrán más años malos y nos harán más ciegos, i on va “cultivar la hipotaxi”, és a dir, la frase subordinada.

Si tenim en compte la importància actual d’un projecte online com és la Wikipedia -disponible, amb un nombre molt desigual d’accepcions, en gairebé 300 llengües-, pot semblar que l’enciclopedisme segueix ben viu. “És una enorme bossa de coneixement estructurat, un cervell de dades auxiliar que poca cosa té a veure amb l’Enciclopèdia que va aparèixer a França durant la segona meitat del segle XVIII -explica l’escriptor Gonzalo Torné, que acaba de publicar Breve antología de las entradas más significativas del magno proyecto de la Enciclopedia (Debate, 2017)-. La manera de consultar la Wikipedia és vertical: busques una entrada per omplir un buit concret. La manera de llegir l’ Enciclopèdia francesa, en canvi, és horitzontal. El que hi trobes és tan personal que et convida a seguir descobrint les opinions raonades dels enciclopedistes”.

L'assagista francesa Elisabeth Roudinesco ha escrit una monumental i molt premiada biografia de Freud, que arriba ara en castellà, però no amb l'ànim de respondre als que detesten el pare de la psicoanàlisi o als que el col·loquen en un pedestal, sinó amb l'objectiu de "pensar històricament la seva vida i obra". 'Freud. En su tiempo y en el nuestro' (Debate) busca donar una visió equilibrada d'una figura que va dur a terme "una revolució simbòlica, va introduir una nova manera de pensar el subjecte i va inventar una forma nova d'entendre l'inconscient", explica l'alumna de Deleuze, Foucault o Todorov.

Paul Feyerabend (1924–1994), un dels científics i filòsofs més originals i controvertits del segle XX –gràcies al lema 'Tot s'hi val'– torna a ser motiu d'actualitat gràcies a la publicació de 'Filosofía natural', llibre pòstum que durant molts anys es va creure perdut i que es va recuperar a partir d'una còpia mecanografiada que va aparèixer a la Universitat de Constança.

Dios no existeVanity Fair