<![CDATA[Ara Balears - intel·lectuals]]> 10 <![CDATA[Jo tenia una enciclopèdia Larousse]]>

Els dijous són dia de recollida de trastos al meu barri. Darrere dels contenidors hi havia uns mobles esgavellats sense opció a una segona vida, un matalàs de matrimoni aprofitable per a una parella jove sense melindros i una bossa de fems entreoberta en la qual vaig ficar el nas per tafanejar. Apilats en una torre desigual hi vaig trobar els toms del Nuevo Diccionario Enciclopédico Ilustrado, amb el nom imprès en lletres daurades sobre una bola del món feta d’una mena de píxels. Tot sobre una coberta de pell sintètica, el detall que li conferia un aire de qualitat i complia amb l’imaginari medieval del saber.

]]> <![CDATA[Mori la intel·ligència]]>

En un nou estirabot, Donald Trump ha proposat cancel·lar les subvencions a les universitats, entre elles la de Harvard, la més antiga del país, per provar de capgirar-ne la “ideologia”, que considera hostil als seus sorprenents ideals polítics. Es veu que troba que Harvard és woke.

]]> <![CDATA[El menyspreu catòlic de la intel·ligència]]>

El judaisme sempre va ser i ha estat una religió amiga del saber, l’estudi i la intel·ligència: només cal veure la quantitat de premis Nobel que han aconseguit en totes les branques del saber o, simplement, els enormes valors que han donat al llarg de la història. Ha sortit un llibre que repassa les ments jueves més clares dels segles XIX i XX que és francament dolent: Norman Lebrecht, Genio y ansiedad. Cómo los judíos cambiaron el mundo, 1847-1947 (Alianza, 2022). Per contra, és molt bo aquest altre, no traduït: Sander L. Gilman, Jewish Writing and Thought, 1096-1996 (Yale University, 1997).

]]> <![CDATA[Per què els intel·lectuals desperten sospites?]]>

Ja fa temps que la paraula intel·lectual desperta sospites i reserves entre la gent. Alejandro Gaviria, ministre d’Educació de Colòmbia, va manifestar fa pocs dies que no li agradava que l’anomenessin “intel·lectual”. Gaviria és autor de diversos llibres molt llegits, professor i, en aquests moments, polític, membre del gabinet de Gustavo Petro, que governa el país amb una coalició de partits d’esquerra.

]]> <![CDATA[Mirar pel retrovisor]]> Deia el filòsof Xavier Rubert de Ventós que igual com per conduir cal anar mirant pel retrovisor, que ens proporciona una informació valuosa, per anar endavant a la vida és convenient de tant en tant fer una ullada enrere. Per imaginar el futur és bo no oblidar les lliçons del passat. La història és una eina de supervivència, tant en termes personals com col·lectius. Goethe ho veia així: “Cap nació no pot guanyar-se un bon judici en el món fins que no sap judicar-se a ella mateixa”. 

]]> <![CDATA[L'altre fracàs]]> A començaments de gener, el meu amic Antoni Puigverd explicava en un article a 'La Vanguardia' la incomoditat que va experimentar fa dècades en un acte de la plataforma ¡Basta Ya!, auspiciada per Fernando Savater, en constatar que a la vora de persones que aixecaven dignament la veu contra el terrorisme n'hi havia d'altres que estaven allí per defensar formes molt agressives de nacionalisme espanyol. "Des de llavors el republicanisme cívic (d'aquí Ciutadans) es va posar de moda i va blanquejar el tradicionalisme espanyol amb l'ajuda del jacobinisme d'esquerres i del liberalisme cosmopolita. Renaixia el nacionalisme d'estat". Penso que la descripció de Puigverd és tan honesta com exacta. El sinistre panorama d'avui, amb un ascens més que preocupant de l'extrema dreta, deriva, si més no en part, d'una operació de blanqueig que va començar fa molts anys. Considero que és important tenir present aquesta perspectiva històrica per entendre el que passa en l'actualitat, i per això em va semblar tan rellevant l'article de l'escriptor gironí.

]]> <![CDATA[La barra intel·lectual]]> "La desfachatez intelectual" és el títol (que he traduït com bonament he pogut) d’un molt recomanable assaig d’Ignacio Sánchez-Cuenca, professor de ciència política a la Universidad Carlos III, que constitueix una crítica demolidora als escriptors i intel·lectuals que, havent aconseguit un reconeixement merescut en algun àmbit (la novel·la o la filologia, posem per cas), es consideren amb mèrits suficients per intervenir en el debat públic sostenint en tertúlies i articles periodístics opinions contundents sobre temes dels quals tenen escàs coneixement. Hi desfilen personatges com Fernando Savater, Félix Ovejero, Jon Juaristi, Arcadi Espada, Mario Vargas Llosa, Félix de Azúa i Arturo Pérez-Reverte.

]]> <![CDATA[Intel·lectuals i polítics catalans publiquen un manifest en què demanen investir Carles Puigdemont]]>

"Ningú no pot dubtar que és un home de profundes conviccions republicanes que, durant el seu mandat, ha assumit amb coratge els valors i principis de democràcia i progrés". Amb aquestes paraules un centenar d'intel·lectuals i polítics de l'escena catalana defensen la figura del president Carles Puigdemont en un manifest fet públic avui mateix i que aposta per tornar a investir Puigdemont, "destituït il·legalment amb matusseres maniobres polítiques i jurídiques", remarquen.

]]> <![CDATA[Un centenar d'intel·lectuals critiquen per carta la passivitat de la UE amb Catalunya]]>

Un centenar de polítics, intel·lectuals i eurodiputats han signat i enviat una carta oberta a Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i a Donald Tusk, president del Consell Europeu, en la qual qualifiquen d'injustificable el silenci d'Europa davant la crisi catalana.

]]> <![CDATA[Un grup d'intel·lectuals busca reforçar Catalunya com a "referent cultural" espanyol]]>

Un grup d'intel·lectuals ha creat el Centre Lliure d'Art i Cultura (CLAC) com a espai de trobada per potenciar el paper de "referent cultural" de Catalunya dins d'Espanya, així com per reflectir la "realitat lingüística" de la societat catalana.

]]>