El BBVA i el seu expresident, Francisco González, hauran de seure al banc dels acusats pel cas Villarejo. Seguint el criteri de la Fiscalia Anticorrupció, i en plena opa hostil al Banc Sabadell, el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, ha decidit imputar el BBVA com a persona jurídica penalment responsable; també qui va ser president de l'entitat entre els anys 2000 i 2018, Francisco González, així com dotze persones més entre alts directius de l'entitat i càrrecs policials per delictes de suborn en grau de continuïtat i delictes de revelació de descobriment i revelació de secrets. Per contra, el jutge acorda el sobreseïment de les actuacions per a onze dels investigats.

Fins ara es coneixia la química que sorgia als passadissos dels instituts, dels hospitals o de les cambres del Parlament Europeu, però no se sabia res de les relacions que naixien a l'Audiència Nacional. Aquest diumenge, Baltasar Garzón, de 68 anys, i Dolores Delgado, de 61, es donaran el "sí, vull" després d'anys mantenint una relació discreta. La unió dels lletrats es farà a la mateixa casa on viuen als afores de Madrid, que van comprar després de divorciar-se de les seves respectives parelles.

Hi ha un tema de Sabina que romantitza tipus com Villarejo. Segurament el coneixen, es diu El caso de la rubia platino. La cançó té estrofes memorables: Yo era un huelebraguetas sin licencia / Quemado en la secreta por tenencia / Extorsión y líos de faldas / Estaba, como buen expolicía / A sueldo de un pez gordo, que sabía / Cubrirse las espaldas.

"Som optimistes", expressava l'advocat Jacinto Lara aquest divendres a quarts de deu del matí davant les portes del jutjat de la plaça Castilla de Madrid. Ell és qui porta la defensa de Julio Pacheco, que va presentar una iniciativa contra quatre policies de la Brigada Politicosocial, entre els quals l'excomissari José Manuel Villarejo, per "un suposat delicte de crims de lesa humanitat i tortures" durant el franquisme. Aquest cop, no anava mal encaminat.

L'Audiència Nacional ha condemnat a un total de 19 anys de presó l'excomissari José Manuel Villarejo per tres de les peces separades de l'anomenat cas Tàndem, en què es jutgen diversos encàrrecs d'espionatge que va fer a través de la seva empresa Cenyt. En concret, se'l condemna per revelació de secrets d'empresa en la peça Iron i de particulars en la peça Land, a més de falsedat documental. En canvi, queda absolt d'una tercera peça, anomenada Pintor.

40 anys de presó. És el que demana la Fiscalia Anticorrupció per a l'excomissari José Manuel Villarejo pels presumptes encàrrecs de Repsol i CaixaBank perquè espiés el llavors president de la constructora Sacyr, Luis del Rivero. També demana que es consideri responsables civils subsidiàries la petroliera i l'entitat bancària, així com l'administració general de l'Estat.

Sovint les coses són exactament el que semblen. I de vegades no només són el que semblen sinó pitjor del que semblaven. Encara més cutres. És el cas de l’operació Catalunya, una de les recents intervencions polítiques des de la fossa sèptica de l’Estat.

Les pornogràfiques gravacions que hem sentit i que diria que continuarem sentint han deixat molt malparats, a banda de l’excomissari José Manuel Villarejo, una colla de polítics, policies i també algun jutge. I als periodistes que es prestaven a publicar mentides contra, posem per cas, l’exalcalde Xavier Trias o Pablo Iglesias. Un dels assenyalats per les gravacions de Villarejo és Antonio García Ferreras, de La Sexta, que admetia en una cinta haver difós una greu informació contra el líder de Podem a desgrat de sospitar que era mentida (“es demasiado burdo”). 

“Ahir vaig parlar amb Santiago Pedraz, el degà de l’Audiència Nacional, que em va dir: «No et preocupis, que, en tot cas, si no cau a un dels quatre que ja estan tocats obertament, a qui li caigui el repartiment li diré que abans de res parli amb vosaltres»”. Això explicava l’excomissari José Manuel Villarejo a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz quan, en una conversa el desembre del 2012, publicada fa unes setmanes a El País, tramaven la denúncia contra el fill gran de Jordi Pujol. “Eloy [Velasco, titular del jutjat d’instrucció 6 en aquell moment] està... ha estat tocat. Javier Zaragoza [fiscal en cap de l’Audiència Nacional], molt subtilment”, afegia. En un altre moment de la conversa, Fernández Díaz preguntava si es portaria la denúncia al jutge Fernando Andreu, en aquell moment titular del jutjat d’instrucció 4, però Villarejo advertia que qui estava de guàrdia era Pablo Ruz, del 5. “Ruz no és el millor, no?”, replicava l’exministre.

Les gravacions de l'excomissari José Manuel Villarejo al periodista de La Sexta Antonio García Ferreras, fetes públiques aquest cap de setmana, han posat en alerta les associacions de professionals dels mitjans de comunicació, que han denunciat la col·laboració d'alguns informadors amb les clavegueres de l'Estat. Després de les crítiques de Col·legi de Periodistes de Catalunya i del Consell de la Informació, ara és el Grup Barnils qui denuncia la vulneració del codi deontològic que suposa la connivència amb les clavegueres de l'Estat.

No sé ben bé d’on surt això de les “clavegueres de l’Estat”. És un terme amb un significat ben assentat, i per tant no ens el traurem de sobre. Però el cert és que no el trobo adequat per referir-nos al joc brut de l’Estat. El clavegueram és un sistema per fer net de les aigües residuals, canalitzant-les, amb una llarga història -la Viquipèdia diu que les primeres canalitzacions conegudes són del 3750 aC-, i la seva generalització, tal com les coneixem avui dia, de fa un centenar llarg d’anys. Les clavegueres fan net.

Sandro Rosell va entrar a la presó el maig del 2017, detingut en el marc de l’operació Rimet, per un suposat cas de blanqueig de capitals i apropiació indeguda. S’hi estaria dos anys de manera preventiva, fins que va ser absolt per l’Audiència Nacional, el 2019. L’expresident blaugrana sempre va defensar que, darrere d’aquella decisió judicial “injusta”, sol·licitada per la Fiscalia i acordada per la magistrada Carmen Lamela, hi havia hagut algun tipus de mà negra. Una tesi que queda reforçada després que El Periódico publiqués un seguit de documents on es demostra que Rosell havia estat un altre dels objectius de l’operació Catalunya.

En plena campanya electoral de les eleccions catalanes del 25 de novembre del 2012, el diari El Mundo va publicar el següent titular: "La policia vincula comptes a Suïssa de Pujol i Mas amb la corrupció de CiU". Aquella informació no es va demostrar mai, però ara sabem, gràcies als àudios de l'excomissari José Villarejo publicats pel diari El País, que allò va ser un muntatge auspiciat pel ministeri de l'Interior, encapçalat per Jorge Fernández Díaz, per perjudicar l'independentisme en unes eleccions clau.

El tsunami Villarejo d’aquesta setmana ha deixat xop Félix Sanz Roldán (Uclés, 1945). L’exdirector del CNI torna a estar en el punt de mira després de les declaracions de l’excomissari policial sobre el vincle dels serveis secrets espanyols amb els atemptats del 2017 de Barcelona i Cambrils. Militar de carrera, va entrar a les forces armades amb 17 anys i va ser destinat durant els primers anys de carrera al Sàhara Occidental. De perfil discret -és el que té ser el cap dels espies-, va arribar el 2004, sota mandat socialista, a cap de l’estat major de la defensa, posició que va ocupar fins que va ser nomenat cinc anys més tard director de l’agència d’intel·ligència espanyola. Va ser nomenat per Zapatero i va mantenir el càrrec amb Rajoy i Sánchez fins a jubilar-se.

A finals de maig del 2021, el jutge Manuel García-Castellón s'encaminava cap al tancament de la instrucció del cas Kitchen mentre José Manuel Villarejo es disposava a comparèixer a la comissió d'investigació del Congrés. Quan el magistrat va escoltar l'excomissari, el 27 de maig, explicant el presumpte intercanvi de missatges amb Mariano Rajoy sobre l'operació d'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas, va exclamar que si era necessari estava disposat a citar l'expresident espanyol, segons expliquen fonts judicials a l'ARA. L'endemà va citar Villarejo per al 2 de juny. Després de reflexionar i escoltar diverses opinions, però, l'1 de juny a la nit el jutge va filtrar als mitjans de comunicació que pensava ajornar la declaració fins que acabessin les compareixences al Congrés.