Els marcapassos ajuden a regular el ritme del cor quan no batega com toca, tant si va massa ràpid, massa lent o de manera irregular. Són aparells electrònics que envien corrent perquè el cor no deixi de bategar, i cada any a l'Estat se n'instal·len uns 40.000. N'hi ha de diversos tipus, alguns fins i tot no necessiten cables ni cirurgia per implantar-los, i la seva mida s'ha anat reduint amb el pas dels anys. Ara investigadors de la Northwestern University d'Evanston, als Estats Units, han desenvolupat en un estudi un prototip pioner que és més petit que un gra d'arròs. Es tracta d'un dispositiu temporal que, després de la seva vida útil, és absorbit pel cos del pacient, aconsegueix una estimulació eficaç en animals i en teixits humans i es podria implantar de manera menys invasiva que els marcapassos actuals, segons un estudi que publica la revista Nature aquest dimecres. 

"Un èxit clínic absolut". Un home australià amb insuficiència cardíaca s'ha convertit en la primera persona del món a sortir de l'hospital amb l'alta mèdica després que se li implantés un cor totalment artificial. En concret, el pacient, de 40 anys, va rebre el dispositiu el 22 de novembre del 2024 a l'Hospital St. Vincent de Sydney. Mesos més tard, el febrer d'enguany, va rebre l'alta hospitalària mentre esperava un donant de cor per al trasplantament definitiu, que, finalment, ha arribat aquest mes de març.

Diu que l'infart l'ha canviat, però a simple vista segueix sent el mateix de sempre, tret que ara té un petit tatuatge en forma de cor al canell. És un recordatori que el periodista de l'ARA Albert Llimós s'ha fet en homenatge a "la nova vida" que va començar l'octubre passat, quan va estar mort durant uns segons. Després de jugar un partit de futbol amb els amics, es va desplomar al terra del vestuari per culpa d'una aturada cardíaca fulminant. El cor li va deixar de funcionar i, si no fos per la ràpida reacció d'un company d'equip, hauria patit danys irreversibles al cervell, fins i tot la mort. Per això està convençut que ja no és el mateix d'abans i que té una segona oportunitat que no vol desaprofitar. "T'has de cuidar més perquè d'un dia per l'altre deixes d'existir. Vas a jugar a futbol, de sobte et mors i, perquè els astres s'alineen, tens una segona vida. Aprofitem-la", afirma.

Valentí Fuster (1943) és una de les veus més autoritzades en cardiologia al món. Dirigeix l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mount Sinai, a Nova York –que recentment han rebatejat com a Mount Sinai Fuster Heart Hospital, en el seu honor–, i també el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III, a Madrid. Ha publicat milers d'articles en revistes científiques, ha rebut nombrosos reconeixements i és l'investigador de l'Estat més citat de la història. A més de visitar pacients i fer recerca, Fuster també fa divulgació sobre la salut entre infants i adults amb l'objectiu de promoure hàbits de vida més saludables i prevenir malalties.

Les Balears comptabilitzen cada any una mitjana de 2.100 casos d'ictus, prop de 350 dels quals acaben en defunció. És una de les dades extretes de la I Jornada d'Estratègies en Salut Cardiovascular i Ictus organitzada per la Direcció General de Prestacions, Farmàcia i Consum, i que s'ha fet aquest divendres a l'Hospital Universitari Son Espases.

El Jordi és un badaloní que s’acosta a la trentena que va néixer amb el cor malalt, o defectuós, o simplement diferent dels cors que bateguen al ritme adequat i sense ensurts durant anys i panys. Des de ben petit va haver d’acceptar —més tard arribaria a entendre-ho, però no es pot demanar a un infant que comprengui una cosa així— que el seu cor el privaria de fer certes coses, que l’obligaria a entrar i sortir de l’hospital, que el sotmetria a proves de vida o mort i que en certa manera amenaçaria el seu futur.

Un cor inflable de 13 metres d'alçada i 150 quilos s'encasta entre les columnes de la majestuosa Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Així s'ha inaugurat aquest dijous la instal·lació El Cor Secret, l'obra que l'escultor Jaume Plensa ha cedit a l'Hospital Clínic i a la UB amb motiu del Dia Mundial del Cor fins al 2 d'octubre. "Hem transformat l’edifici en un gran tòrax i les columnes en costelles, amb el cor a dins, amb la pressió del seu batec", ha descrit l'artista barceloní. Des de l'any 2000, cada 29 de setembre la Federació Mundial del Cor (FMC), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unesco donen visibilitat a les malalties cardiovasculars, la principal causa de mort a tot el món. L'exposició d'aquesta escultura, que s'ha fet amb el màxim realisme, amb teixits sintètics i pintada a mà seguint les formes i els colors dels models i els tractats d’anatomia, vol posar de manifest la importància de la prevenció i el tractament d’aquestes patologies.

Les relacions socials són un element essencial del benestar de les persones. Fa temps que se sap que tenen un paper fonamental en el manteniment de la salut. De manera paral·lela, també se sap que els sentiments d’aïllament social i de solitud influeixen negativament no només en la vida mental i en la sensació subjectiva de benestar, sinó també en molts aspectes fisiològics que afavoreixen el desenvolupament de malalties orgàniques.

Vaig aprendre a estimar el caos de desembre: els meus intents frenètics per embolicar regals, treure coses de la meva llista de tasques pendents i sortir a fer unes copes amb els amics abans que se’n vagin de vacances. Tot i això, els metges asseguren que aquesta rutina fa que les festes siguin un moment àlgid per als problemes cardiovasculars: la quantitat de persones que moren a causa d’un infart és més alta entre Nadal i Cap d'Any que en qualsevol altre període de l’any. “Bevem i mengem molt més i ens exercitem i relaxem molt menys que en qualsevol altre moment de l’any”, afirma el cardiòleg de la Clínica Cleveland, Nicholas Ruthmann. 

Un tres en un: una polipíndola composta per tres medicaments de baix cost redueix les complicacions cardiovasculars després d'haver patit un infart de miocardi i aconsegueix disminuir-ne la mortalitat en un 33%. El fàrmac, desenvolupat pel Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i la companyia farmacèutica Ferrer, està actualment en la fase III de l'estudi, però mostra potencial perquè pugui ser part de l'estratègia per millorar la prevenció en els primers estadis dels símptomes, apunta el cardiòleg Valentí Fuster, al capdavant del grup de recerca des de fa més d'una dècada.

Les persones que van néixer amb poc pes presenten diferències en l'estructura i el funcionament del cor que poden comportar problemes cardiovasculars en l'etapa adulta. És la principal conclusió d'un estudi presentat avui pel Servei de Medicina Maternofetal BCNatal de l'Hospital Clínic i de l'Hospital Sant Joan de Déu, al costat del grup de medicina fetal i perinatal de l'IDIBAPS, que recull que algunes d'aquestes persones també són més vulnerables davant de factors de risc com el tabaquisme i la hipertensió, tenen tres vegades més probabilitats de tenir un infart i presenten menys capacitat per fer activitat física. El director de BCNatal, Eduard Gratacós, ha destacat que la recerca presentada demostra la importància de la medicina fetal en la prevenció de patologies de l'adult: promocionar la salut del fetus i la qualitat de vida de la mare en l'embaràs pot tenir influències definitives en el desenvolupament de l'organisme.

El líder dels Rolling Stones, Mick Jagger, se sotmetrà a una cirurgia de cor aquesta setmana a Nova York, ha informat el portal 'Drudge Report', tal com recull Efe. La notícia arriba just després que la formació britànica anunciés la suspensió dels concerts a l'Amèrica del Nord de la seva gira 'No Filter' a causa que Jagger necessitava un "tractament mèdic" que no s'especificava.

És, juntament amb el te, una de les begudes més populars del món i milions de persones no poden començar el dia o acabar un àpat sense prendre'n un. Molts són, de fet, els que intenten reduir-ne el consum, preocupats per alguns dels efectes associats al consum de cafè, com l'ansietat o els problemes per dormir. Ara, però, un nou estudi suggereix que consumir-ne pot resultar, de fet, beneficiós. Sempre, això sí, que es mantingui en uns nivells moderats.