"Totes les grans estrelles del Barça han estat xiulades. Quan el Barça de Guardiola vivia la seva era de glòria, tenia un munt de crítics aquí. Com sou, joder, eh?", diu John Carlin (Londres, 1956) amb ganes de jugar una mica. "Totalment d'acord. Però si dins la directiva hi havia gent que li deia el Dalai Lama! Alguns li deien que la seva àvia podia entrenar i guanyar amb un equip ple de genis, per llevar mèrits a en Pep", afegeix l'Antoni Bassas (Barcelona, 1961). Les converses sobre el Barça es van encadenant al voltant d'una taula, al Matos bar de vins & enoteca, on l'ARA ha reunit diferents generacions de barcelonistes per celebrar els 125 anys de vida del club.

El 1993, quan era corresponsal a Sud-àfrica del diari anglès The Independent, John Carlin va assistir a una demostració de força de l’extrema dreta sud-africana que recordava les imatges dels congressos nazis de Nuremberg. Al capdavant dels supremacistes blancs, que s’estaven preparant per fer la guerra a Mandela, hi havia un militar afrikaner condecorat, el general retirat Constand Viljoen. “Per a mi ell era el mal absolut, representava el pitjor que hi havia a Sud-àfrica: el racisme, la intolerància, l’extrema dreta... Era Vox multiplicat per mil”, diu Carlin. I, tanmateix, aquell home educat en l’odi als negres va acabar acceptant el joc democràtic i va integrar-se en la vida política, una decisió que segurament va evitar una guerra civil i centenars de milers de morts. I ho va fer perquè Mandela el va convèncer.