La jornada d’aquest diumenge ve marcada pel vent fort i la mala mar a bona part de les Illes. Segons la previsió de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el dia començarà amb intervals de niguls i ruixats amb tempesta que fins al dematí poden ser localment forts i anar acompanyats de calabruix petit, sobretot a Menorca i al nord de Mallorca.

L'única opció a curt termini que preveu el Consell d'Eivissa per valoritzar els residus de les Pitiüses és l'exportació de fems a Mallorca, segons han assegurat fonts de la institució insular a l'ARA Balears. Per tant, el fet que de moment no s'hagi pogut modificar la Llei de residus per encabir l'operació complica, i molt, la situació dels residus a Eivissa. L'abocador de Ca na Putxa es troba molt a prop del final de la seva vida útil, ja que els darrers anys s'ha disparat la generació de residus a Eivissa i, per aquest motiu, els dos consells insulars, amb la supervisió del Govern, varen decidir que el trasllat de fems a Mallorca seria la millor alternativa temporal mentre que no es debatés la solució definitiva.

Les serps de ferradura s’han convertit en un problema que creix exponencialment a les Balears. El 2024, a les Pitiüses, el Govern va capturar 3.878 serps mentre que un any abans n’havia agafat 2.007. Se n’han trobat exemplars de fins a quasi dos metres, tot i que la longitud normal d’una serp adulta es troba entre un metre i un metre i mig, amb un pes de 500 grams. El rèptil suposa un perill per a la fauna autòctona com ara les sargantanes de les Pitiüses i de zones concretes de les Illes. Però no només afecta aquesta espècie, sinó que també amenaça les musaranyes, concretament el rat grill, una subespècie endèmica d’Eivissa, i els ratolins.

Avui, en l’era de la globalització i del turbocapitalisme, una vintena de colles de les Pitiüses (la majoria a Eivissa) reivindiquen més que mai la seva identitat amb un ball ancestral, declarat BIC (Bé d’Intères Cultural). L’investigador i sonador Antoni Manonelles l’ha estudiat a fons, juntament amb Miquel Mayordomo, en el llibre Ball pagès. Orígens (2018). “És absolutament fals –assegura– que provingui de l’època fenícia. Ens arribà el segle XIII amb la conquesta catalana. Formava part dels balls de festeig que nasqueren entre la noblesa centreeuropea de l’edat mitjana. Eren balls que bevien de la idea d’amor cortès que donà un fort protagonisme a la dona”.

Els hotels de les Balears, i els de les Pitiüses en particular, continuen beneficiant-se de l'augment de la demanda estrangera per visitar les Illes. Segons les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Eivissa i Formentera han cobrat els preus hotelers més cars de l’Estat aquest estiu, amb una tarifa mitjana diària de 263 euros aquest agost.

Una investigació de Raquel González ha descobert que als cultius de vinya que es fan a Eivissa i Formentera hi ha sis varietats noves. Així ho han descobert mentre s'avaluaven 36 mostres de 12 parcel·les de les Pitiüses on s'ha evidenciat també que es cultiven 21 perfils genètics diferents, entre els quals es troben aquests sis.

A vui Formentera s’ha convertit en l’illa de l’hedonisme capitalista per antonomàsia. Al segle XIX, però, fou un dels territoris de l’Estat amb més militants anarquistes per metre quadrat. Va ser gràcies a Josep Ferrer Tur, més conegut com Pep Andreuet. Nascut el 1890, a 17 anys, com molts altres formenterers, es veié obligat a emigrar per la fam. Peregrinaria per Mèxic, Nova Orleans, Nova York i Cuba, fent sobretot de mariner. Després d’anades i tornades, el 1928 retornà definitivament a la pitiüsa menor, disposat a donar a conèixer als seus paisans les idees àcrates que havia après a Amèrica. Llavors començà a treballar a ses Salines, que des de 1897 estava en mans de la companyia Salinera Española, d’origen mallorquí.

En el llibre Les Pitiüses. Per la passa i la mirada (El Gall/IEB 2009), l’escriptor, investigador, filòleg i guia cultural Tomàs Vibot ens descriu la contrada de manera clara i precisa: “Efectivament, la gran extensió de Benimussa respon al patró clàssic de població dispersa per un territori eminentment agrícola, on els arbres de secà –oliveres, garrovers i ametllers– es barregen amb els àrids i llegums tot ocupant les clotades i costers de les nombroses valls. [...] El nom de lloc d’aquesta antiga alqueria andalusina és una de les moltes herències que hi deixà la comunitat que habità la contrada abans de la conquesta, els Ban Mussa –topònim també present a Mallorca, concretament a Valldemossa (Banu Musu).” El nostre objectiu és voltar el puig Gros i enfilar-nos sobre el veí puig d’en Serra per visitar la Capella (1919). Tot just la caminada és un plaer, recorrem una preciosa zona boscosa fins a assolir el cim, de prop de 400 metres, on podem gaudir d’unes vistes espectaculars de bona part de l’illa. Per a les connexions de transport públic, consultau-ne línies i horaris a Eivissa.tib.org.

Fou entre final dels seixanta i començament dels setanta, fa mig segle: milers de joves, de les més diverses nacionalitats, arribaren a les Pitiüses cercant una vida alternativa a la societat de consum: els anomenats hippies, ‘fills de les flors’ o ‘peluts’. Nova Editorial Moll ha rescatat, quaranta anys després de la seva publicació, el relat en primera persona d’un català, Josep Maria Rossell, que va passar 111 dies a la Formentera hippy del 1970. Blue bar fou prohibit dos pics per la censura franquista i no va veure la llum fins al 1980, a l’editorial Pòrtic.

L'amenaça actual per a la supervivència de la sargantana a les Pitiüses i illots adjacents és "elevadíssima" a causa de l'arribada el 2003 de les serps, una espècie "depredadora" per la manca d'actuacions efectives per erradicar-les. Segons ha informat Europa Press, així ho ha considerat l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE) en les seves conclusions del Curs Eivissenc de Cultura, que va tenir lloc el mes de novembre.

La Policia Nacional ha detingut un home de 28 anys acusat de transportar migrants d'Algèria a Formentera. Segons les investigacions dels agents, el detingut era el patró d'una embarcació que va arribar a les Pitiüses la setmana passada amb 12 persones a bord.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha formulat una pregunta a la Comissió Mixta de Control de RTVE Congrés-Senat sobre per què des de 2007 les unitats territorials de RTVE a Menorca i Eivissa i Formentera no tenen redactors. Segons ha assenyalat el partit ecosobiranista, Vidal s'ha mostrat estranyat que, "en un moment en què es reivindica la informació de proximitat amb el món rural o en casos com el volcà de La Palma", les Pitiüses i Menorca "estiguin abandonades sense figura de redactor des de fa quasi quinze anys". El senador autonòmic ha alertat de la possibilitat que "l'Informatiu Balear sigui cada vegada més un informatiu mallorquí que giri l'esquena a Menorca, Eivissa i Formentera".

A Eivissa, al contrari del que es creia fins ara, hi havia serps abans que les dugués l'home. A l'illa s'hi han trobat restes d'una de bastant peculiar: l'escurçó nan d'Eivissa (Vipera laptastei ebusitana), un animal que va viure només a la pitiüsa gran fins que hi arribaren els humans, fa uns 4.000 anys, segons ha comunicat aquest dimarts la Universitat de les Illes Balears. Paradoxalment, la colonització humana de l'illa va dur a l'extinció d'aquesta serp i, més tard, a la introducció d'altres espècies invasores d'ofidis que ara són un problema ecològic a l'illa.

Les Pitiüses varen registrar el mes d'agost una ocupació del 43,4%, xifra que suposa una caiguda del 53,5% si es compara amb el mateix mes de l'any passat, quan les places hoteleres ocupades varen sumar un 93,36%. Així ho indiquen les dades facilitades aquest dimarts per la Federació Empresarial Hotelera d'Eivissa i Formentera (Fehif).

Entre el 10% i el 15% dels casos de coronavirus actius a Eivissa i Formentera són turistes, segons ha explicat la gerent de l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera, Carmen Santos. Les Pitiüses han registrat, en les darreres setmanes, un gran increment de casos i en l'actualitat n'hi ha 436 d'actius, 26 dels quals estan ingressats a l'hospital de Can Misses; tres són a l'UCI.

Les Pitiüses varen rebre 2.000 turistes per cada 100 habitants, segons l'informe anual del 2019 presentat aquest dimecres per l'Observatori de Sostenibilitat d'Eivissa. Les dades mostren com la pressió humana del turisme sobre Eivissa i Formentera va ser major que a les altres illes, on no se superen els 1.500 turistes per cada 100 habitants. El 2019, igual que els dos anys anteriors, les Pitiüses varen presentar la ràtio més alta de les Balears, segons ha informat l'agència Efe.

L'hospital Can Misses d'Eivissa té ocupats el 9% dels llits destinats a pacients amb covid-19. Dels 240 llits que el centre sanitari té preparats per atendre pacients amb covid-19, només 22 estan ocupats.