A principis de novembre del 2022 la Fiscalia portuguesa ordenava l'escorcoll de la residència oficial de l'aleshores primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, per un presumpte cas de corrupció (alguns van parlar directament de lawfare) que els mesos següents s'acabaria desinflant del tot. Però, per a sorpresa de tothom, en un gir que amb el temps s'ha interpretat com un moviment polític per salvar la seva carrera europea, Costa va decidir dimitir i deixar en paper mullat la majoria absoluta que havia aconseguit a principis d'aquell mateix any. El resultat d'aquesta operació va ser que s'acabés l'aliança socialista ibèrica i Portugal girés a la dreta el 10 de març del 2024.

Tot apunta que Pedro Sánchez no se sotmetrà a la qüestió de confiança que Carles Puigdemont li reclama. Per molt que Junts ho plantegi al Congrés, el president del govern espanyol és l'únic que pot activar, prèvia deliberació del consell de ministres, aquest instrument previst a la Constitució. Ara bé, en cas que Sánchez fes cas a Junts, com funcionaria? Què passaria si perdés una hipotètica qüestió de confiança?

El líder de Junts al Parlament, Albert Batet, va avisar aquest dimarts al president, Pere Aragonès, que si no tenien garanties de compliment de l'acord d'investidura demanarien que el cap de l'executiu se sotmetés a una qüestió de confiança. El president, que és qui té la prerrogativa de convocar la qüestió, ho va descartar al moment. Aquest avís de Junts, però, ha fet enervar Aragonès, que aquest dimecres ha convocat de manera extraordinària els consellers i també s'ha reunit amb el secretari general de JxCat, Jordi Turull. Analitzem amb el professor de ciència política de la UOC Ivan Serrano i el catedràtic de ciència política de la UAB Joan Botella el moviment de Junts de situar una qüestió de confiança a l'horitzó. D'entrada, no veuen que tingui gaire sentit. Tot i això, aquest dimecres Batet ha refermat que pot ser "una oportunitat" per donar "més garanties i estabilitat" al Govern.

La mala salut de ferro del Govern farà que aguanti un dia més i no es trenqui, però ningú pot garantir que demà no sigui l’últim. Ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), va decidir cessar el vicepresident del seu Govern, Jordi Puigneró (Junts). El motiu al·legat va ser la “important pèrdua de confiança” perquè durant el debat de política general de dimarts no el va informar que Junts, el seu partit, li exigiria que convoqués una qüestió de confiança davant les desavinences entre socis. El vicepresident ha estat el cap de turc d’una jornada intensa que ha posat el Govern al límit del trencament. “És un pas que em dol, però del tot necessari per enfortir el Govern”, ha explicat el president en una compareixença passades les 11 del vespre. De fet, la situació no ha quedat ni de bon tros resolta. JxCat reunirà la seva executiva avui per reaccionar. Ahir al vespre ho van fer de manera breu en un comunicat en què tancaven files amb la tasca "impecable, lleial i solvent" de Puigneró i consideraven que Aragonès "ha vulnerat" l'acord d'investidura. "La decisió del president de la Generalitat de cessar-lo és un error històric que posa en perill la continuïtat del projecte independentista", denunciaven. Dues hores després de l'anunci, Puigneró es va pronunciar per Twitter: "Em poden cessar de vicepresident. El que no cessarà mai és el meu compromís per treballar per la independència de Catalunya", va avisar.

Avui fa exactament un any que Damià del Clot observava el calendari i veia que encara quedaven tres setmanes per saber si la tercera seria l’última com a alcalde d’ERC a Vilassar de Mar. El 2019 es va quedar a un regidor de la majoria absoluta, el que necessitava per aprovar els pressupostos. Es va trobar una “negativa d’entrada” de l’oposició -que va des de Junts fins a Cs-, i va presentar una qüestió de confiança vinculada als pressupostos. Si la perdia, s’obrien 30 dies on l’oposició havia de moure fitxa per presentar una moció de censura i fer caure el batlle. A priori, pot semblar que això “desgasta molt el govern”. Però Del Clot ja ho va fer pensant que era un partit “d’anada i tornada”. El primer matx el va perdre, però va remuntar el segon: l’oposició no es va posar d’acord i els comptes es van aprovar automàticament. “En van sortir més desgastats ells”, explica. Un any després, es torna a plantejar fer el mateix. Això sí, la negativa d’entrada de l’oposició ja no hi és. Aquesta situació no s’havia viscut mai a Vilassar de Mar, i tampoc en municipis com Tortosa, Lleida, Premià de Mar o Mont-roig del Camp.

El Parlament ha reclamat aquest dijous al president de la Generalitat, Quim Torra, que se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions davant la falta de pressupostos i la pèrdua de la majoria parlamentària del Govern. La demanda, inclosa en una moció del PSC, ha tirat endavant gràcies als vots de tots els grups, a excepció d'ERC i JxCat (els partits a l'executiu), i després que la CUP es negués a participar en la votació d'un text que ha qualificat de "presa de pèl". Els anticapitalistes, tot i això, també han reclamat un avançament electoral.

"El Parlament de Catalunya atorga la confiança al president de la Generalitat". Així ha anunciat la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, que Carles Puigdemont ha rebut el suport de la majoria del Parlament perquè encari la culminació del procés d'independència i posi en pràctica el nou rumb presentat ahir, que passa per celebrar un referèndum la segona quinzena de setembre del 2017, un cop aprovades les lleis de desconnexió.

"Referèndum o referèndum significa fracàs o fracàs". Així s'ha expressat aquest dimecres la portaveu del PSC, Eva Granados, després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'hagi sotmès a la qüestió de confiança al Parlament i hagi anunciat la seva voluntat de convocar un referèndum (pactat o no) de cara a la tardor del 2017 per validar el procés de desconnexió amb Espanya.

La gran incògnita d'aquesta tarda no és si Carles Puigdemont superarà la qüestió de confiança, ja que la CUP ja ha dit que votarà a favor del president de la Generalitat, sinó si en el seu discurs modificarà el full de ruta que ha seguit el Govern fins avui. La inclusió del referèndum en el camí per validar el procés és on se situen tots els focus. Neus Munté, consellera de la Presidència, aquest matí a Els Matins de TV3 no ha confirmat si serà així, però ha mantingut que estan disposats a incloure'l si compleix uns requisits: "És imprescindible que sigui vinculant i avaluable a ulls internacionals".

Quan es compleix un any del 27-S i a falta d'aproximadament 24 hores perquè comenci la qüestió de confiança del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en què ha d'explicar els seus plans de cara al tram final del procés sobiranista, la portaveu del Govern, Neus Munté, ha volgut començar la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu remarcant que el compromís del Govern amb el mandat de les urnes es manté inalterable: "Volem culminar el mandat de les urnes", ha resumit Munté, que ha subratllat que hi ha "absolut consens" dins l'executiu sobre aquesta qüestió.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha plantejat aquest dimarts a la CUP posar en marxa una "cadena de confiances" amb els anticapitalistes per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat per al 2017 i el debat de política general. En aquests termes s'ha expressat Munté en la roda de premsa posterior al consell executiu, en la qual ha indicat que el compromís del Govern és "total" a l'hora de "culminar el procés". La consellera de la Presidència ha obert la porta a aconseguir més suports a banda de la CUP per superar el tràmit de la qüestió de confiança, durant la qual està previst que els anticapitalistes facin costat a Carles Puigdemont encara que no es comprometi amb el referèndum unilateral d'independència. "Volem superar la qüestió amb bona nota", ha considerat en ser preguntada pel suport d'altres grups, que aquesta setmana es reuniran amb Puigdemont.

La CUP no està disposada a iniciar una negociació pressupostària fins que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no s'hagi reunit amb els seus representants. Els anticapitalistes volen conèixer de la boca del president quines seran les variacions en el full de ruta si el proper 28 de setembre supera la qüestió de confiança al Parlament. Fonts de la CUP han explicat a l'ACN que durant el mes de juliol van rebutjar en diverses ocasions la petició formal del departament d'Economia de començar les negociacions. Insisteixen, a més, que ho continuaran fent fins que els rebi el president del Govern.

Els membres del Govern han rebut aquest dimarts la notificació sobre la suspensió de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, segons ha confirmat la consellera de la Presidència, Neus Munté, després de la reunió del consell executiu. Tot i això, ha afegit que aquesta notificació no farà variar el full de ruta, ja que ha garantit "l'obediència d'aquest Govern al mandat democràtic que vam rebre a les eleccions del 27-S i a aquelles resolucions que emanen d'un Parlament amb una sòlida majoria que avala un determinat full de ruta", en la línia del que ja va piular dilluns Carles Puigdemont.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va posar dimecres data per a la qüestió de confiança –el 28 de setembre– i aquest dissabte la CUP ja ha posat sobre la taula les seves condicions: un referèndum el primer semestre del 2017 que "resolgui definitivament l'exercici del dret d'autodeterminació". Així ho ha explicat el diputat cupaire Benet Salellas en una entrevista a Europa Press.

La qüestió de confiança que va anunciar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després que la CUP tombés els pressupostos per al 2016 se celebrarà el 28 de setembre. Així ho ha assegurat Puigdemont en el transcurs de la sessió de control al Parlament en resposta a Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí. D'aquesta manera, la qüestió de confiança serà un any i un dia després de les eleccions plebiscitàries del 27-S, de la qual va sortir una majoria independentista de 72 diputats.