Què se n’ha fet, de l’Església catalana de finals del segle passat? Per esmentar només alguns dels que ja no hi són, parlo de l’Església dels bisbes Pont i Gol, Deig, Camprodon, Guix i Carrera. De l’arquebisbe Torrella i el cardenal Jubany. Parlo d’aquella Església dels Totosaus i els Batlle. Dels Huguet. Dels Marquès, Vilanova i Raguer, monjos de Montserrat. I no esmento els laics per no convertir tot l’article en una llista de noms. 

“Durant set-cents anys, des de la conquesta del rei Jaume I, l’Església mallorquina va ser el baluard més ferm, i encara inexpugnable, de la llengua i de la identitat del poble de Mallorca”, s’afirma al llibre de Miquel Julià Clarobscurs. L’Església dels mallorquins (Ed. Documenta Balear). Certament, l’Església catòlica fou un veritable poder, i aquest poder el va fer servir per situar-se com a darrer bastió del català, la llengua dels seus fidels, contra les envestides del centralisme. Des del Concili de Trento, al segle XVI, fins a les darreres declaracions del bisbe menorquí de Mallorca, Sebastià Taltavull, en favor de la llengua i la cultura pròpia. Ho recordam amb ocasió de celebrar-se aquest proper dimecres 21 de febrer, el Dia de la llengua materna. No debades, l’Església es diu ‘mare’ a si mateixa.

Un grapat de bisbes espanyols ha fet cas de la crida d’Aznar contra el govern de Sánchez: “Qui pugui fer alguna cosa, que la faci; el que pugui parlar, que parli”. Sentint el que opinen de l’amnistia ha quedat clar, una altra vegada, que abans que bisbes es consideren espanyols i que són patriotes abans que cristians. Si no, no dirien mentides com ara “van delinquir violentament destruint un estat de dret” o “l’amnistia seria valuosa si no emparés la violència contra les persones”. 

Fa tres quarts de segle que no hi ha hagut un bisbe mallorquí a Mallorca, des de la mort, el 1947, de Josep Miralles: un personatge certament controvertit, ja que, per una banda, fou un defensor enardit del català –fins i tot al primer franquisme–, i, per altra banda, acusat de donar suport a la repressió del 1936 per l’escriptor francès Georges Bernanos. De fet, només 13 dels 68 prelats coneguts han estat nascuts a l’illa. Ho recordam quan, recentment, ens ha deixat prematurament un bisbe mallorquí, Antoni Vadell, si bé en el seu cas auxiliar de Barcelona.

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va donar suport ahir al bisbe madrileny d’Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla, i va defensar els cursos de “sanació espiritual” de l’homosexualitat que se celebren a la seva diòcesi. Segons va dir el secretari general de la CEE, Luis Argüello, els cursos tracten d’“acompanyar les persones que ho desitgin des del discerniment espiritual”. Els bisbes van expressar el seu “suport i afecte” a Reig Pla i als col·laboradors del centre d’orientació familiar (COF) Regina Familiae de la diòcesi d’Alcalá de Henares. De fet, van titllar d’“exercici de manipulació de la veritat i desinformació intencionada” les notícies sobre els cursos.

Els bisbes de Navarra, del País Basc i de Baiona han demanat perdó per les "complicitats" amb ETA i han fet una crida a la societat a afrontar el repte "de la reconstrucció moral i de la reconciliació". "Al llarg d'aquests anys, molts dels homes i dones que formen l'Església han donat el millor de si mateixos en aquesta tasca, alguns de forma heroica. Però som conscients que hi ha hagut entre nosaltres complicitats, ambigüitats, omissions... per les quals demanem sincerament perdó", assenyala el comunicat dels bisbes bascos i navarresos, en què també asseguren que són conscients que "el poble basc ha patit un dany espiritual i social incalculable, causat per les ideologies totalitàries i idolàtriques que han alimentat el fenomen terrorista".

Els bisbes de les diòcesis catalanes han defensat de nou avui en un comunicat implícitament el dret a l'autodeterminació de Catalunya. "Novament reafirmem que, encara que no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta als nous escenaris que en els darrers temps s’han plantejat, defensem la legitimitat moral de les diverses opcions sobre l’estructura política de Catalunya que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i siguin defensades de manera pacífica i democràtica".

El següent relat és una mostra que l'actitud de "tolerància zero" davant la pederàstia s'ha implantat, per quedar-se, a la Santa Seu. I que, si cal, és el mateix papa Francesc qui pren la iniciativa i obliga els bisbes a prendre mesures, eclesiàstiques i penals. És Bergoglio qui s'acosta a les víctimes per donar-los suport sense reserves i ajudar-les que aquests delictes es denunciïn i castiguin, a l'Església i també als tribunals ordinaris.

La Conferència Episcopal Tarraconense, que agrupa els deu bisbes de Catalunya, ha emès aquest dimarts una nota oficial per "lamentar profundament" que s'utilitzi la imatge de la verge de Montserrat, la Moreneta, com a "element grotesc de les figures del pessebre" i la seva imatge sigui la del caganer.

El sínode general de l'Església d'Anglaterra ha rebutjat aquest dimarts a Londres l'ordenació de dones bisbes, un assumpte que ha generat un intens debat durant els últims 20 anys, quan va ser aprovada l'entrada de dones en el sacerdoci.