El sindicalisme necessita una revisió profunda. I el sindicalisme de país –el sobiranista; el catalanista; ‘el d’aquí’, ja m’enteneu– encara més. No he dit res que no sapigueu. Qui s’afilia avui a un sindicat? No fa falta ser una atxa per adonar-se que l’associacionisme laboral està atrapat dins dinàmiques que no sempre responen a les problemàtiques dels treballadors. En tenim molts de símptomes, d’aquesta situació. El fet que el passat Primer de Maig no hi hagués cap manifestació ni acte significatiu dels sindicats sobiranistes n’és un clar exemple. El dia en què el món del treball celebra la seva litúrgia anual, ‘els nostres’ no hi eren. I el més greu és que ningú ho va notar, ningú se’n va sorprendre, ningú es va escandalitzar. La indiferència s’ha instal·lat a l’esquerra sobiranista, i això és molt perillós.

La Fundació Gabriel Alomar, en col·laboració amb l’Agrupació Socialista de Santa Maria, MÉS per Santa Maria i l’Ajuntament de Santa Maria del Camí, ha organitzat un homenatge a Bartomeu Horrach amb una taula rodona moderada per la portaveu socialista a l’Ajuntament, Ana Maria Muela. Els experts han reconegut la tasca de Bartomeu Horrach com a darrer batle de la Segona República a Santa Maria i la seva preocupació i vinculació amb el món obrer. També n'han destacat la implicació per fer front a l’atur que hi havia en aquella època.

En una de les parets de la Fàbrica Damm de Barcelona, a tocar d'on havia nascut i on vivia la Josefina Espinosa, una pintada de grans dimensions interrogava: "On és Andreu Nin?" Era als anys 40 i la Josefina, llavors una nena, topava cada dia amb aquella inscripció sense saber que Andreu Nin, de qui llavors no sabia res, seria anys més tard el seu sogre, tot i que no el coneixeria mai. Tampoc no es podia ni imaginar llavors que, més de vuitanta anys després, aquella pregunta continuaria a l'aire, sense resposta. “Que no s'hagi recuperat el cos d'Andreu Nin és una espina que tenim clavada. No han tingut ni la delicadesa de buscar-ne les restes i lliurar-les a la família, no hi ha interès, però nosaltres no deixarem de preguntar on és Andreu Nin", assegura la Josefina, que amb 92 anys exhibeix una vitalitat i una lucidesa extraordinàries i una salut envejable.

Nicolás Redondo, l'històric líder sindical i ex secretari general de la UGT, ha mort aquest dimarts als 95 anys. Nascut a Barakaldo el 1927, va començar a treballar com a obrer metal·lúrgic l'any 1945, moment en què es va afiliar al PSOE i a la UGT. Durant la dictadura franquista Redondo va arribar a ser detingut fins a catorze vegades per la seva activitat política i sindical, recorda Efe. De fet, l'any 1971, encara sota el règim de Franco, va ser escollit secretari polític de la UGT, càrrec predecessor de l'actual secretari general, que també va exercir durant gairebé vint anys, des del 1976 fins al 1994.

La guionista i crítica de còmics Alicia Palmer sempre ha viscut a prop de La Tabacalera, al barri madrileny d'Embajadores, on van arribar a treballar unes 3.000 obreres i un centenar d'obrers als anys vint i trenta. Palmer era molt conscient de la lluita d'aquestes dones, per la presència física de la fàbrica, que ara és un centre social, i perquè el seu avi va estar vinculat al tabac i va ser represaliat durant el franquisme per pertànyer a la UGT. La necessitat de fer visible l'anhel i tot l'esforç d'aquestes dones per aconseguir uns drets és un dels motius pels quals va voler escriure un còmic, amb la il·lustradora Montse Mazorriaga, del qual elles són les protagonistes: Una mujer, un voto (Garbuix Books).

Dos centenars de manifestants de CCOO han protestat al llarg d'aquest divendres a les portes del Palau de Congressos de València, on s'ha celebrat la junta general d'accionistes de CaixaBank, la segona que se celebra fora de Catalunya des del trasllat de la seu de l'octubre del 2017.