Divendres a la una del migdia Antonio García Ferreras entrevistava Pere Aragonès, vicepresident del Govern. El periodista era al plató d’ Al rojo vivo i connectava amb Aragonès, que era a les portes d’Alcalá-Meco. El fet que un polític aparegui a les portes d’una presó ja s’ha normalitzat, perquè ni tan sols s’hi feia referència. García Ferreras l’entrevistava per saber què en pensava de la negativa de la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, a participar en un debat a la presó.

Dilluns a la nit, l’advocat de l’acusació popular de Vox, Javier Ortega Smith, visitava La noche en 24 horas, l’espai d’actualitat. Vint minuts d’entrevista com a preliminar de la tertúlia en què Ortega Smith, més que respondre a les preguntes de Marc Sala, va construir uns minidiscursos que semblaven mítings. I no només pel contingut sinó pel tipus de declamació. A mesura que s’allargava la contestació anava incrementant el to èpic fins a convertir la resposta en arenga televisiva. Tot just començar, Sala li va preguntar per la intensitat que devia suposar combinar la gestió de Vox amb el judici. La resposta va ser contundent: “ Tiempos apasionantes para todos y apasionantes para España. El esfuerzo que estamos realizando yo creo que va a dar sus frutos, tanto con sentencias condenatorias para los golpistas como con unos excelentes resultados en las elecciones”.

Dijous al Telenotícies emetien un vídeo en què parlaven de com molts ciutadans s’havien enganxat a seguir el judici. Un dels professionals d’un servei de càtering admetia que les jornades laborals en què no hi havia sessió al Tribunal Suprem experimentava un cert buit existencial. Certament, per als que seguim el judici fil per randa l’esdeveniment ens ha provocat una addicció insòlita. El judici al Procés s’ha convertit, per la durada diària i la llargada que tindrà en el temps, en un espectacle sense precedents. El judici marcarà, sens dubte, un punt d’inflexió en la percepció que determinades generacions tindrem del dret i de l’advocacia. Fins i tot, a mitjà termini, es podrà comprovar si el judici ha despertat una onada de noves vocacions dins d’aquest àmbit.

Sensacional l’esquetx del Polònia en què hem recuperat el cambrer que interpreta a la seva manera què és i què no és un croissant de xocolata. El nou client ha sigut Manuel Marchena (fantàsticament interpretat per Queco Novell). “ ¡Esto es una magdalena con cuernos y no un cruasán de chocolate! ”, cridava desesperat el president del Suprem arran de la insistència del cambrer per encolomar-li aquell esmorzar. El guió estava carregat d’enginy no només per la manera com reproduïa els tics dels magistrats en els procediments judicials, sinó també per la construcció del monstre protagonista: una obra de brioixeria poc atractiva que s’aproxima al croissant només en la forma i no en l’essència. Un Frankenstein pseudofabricat i un cambrer que canvia les normes del joc segons el seu criteri, igual que el muntatge del judici i el rol de Marchena.

El president de la sala penal, el jutge Marchena, fa dies que va decidir tancar l’aixeta i que, en aquesta etapa del judici, no es mostressin més vídeos. Però s’ha donat una paradoxa curiosa. Mentre durant les sessions és impossible il·lustrar amb imatges tot allò que expliquen els testimonis, les diferents cadenes de televisió sí que acompanyen d’imatges les declaracions escollides. I es produeix una distorsió flagrant de la realitat: les imatges triades com a il·lustració no corresponen necessàriament als passatges descrits pels declarants. Fins i tot determinades càrregues policials de l’1 d’Octubre són tan violentes que les fan servir durant les declaracions sobre el 20 de setembre davant la conselleria, de tal manera que es produeix una confusió de les circumstàncies. Els realitzadors dels diferents programes s’han acostumat a fer servir les imatges del Procés com a bucles decoratius del decorat; per tant, no hi ha cap rigor en la utilització de les imatges. Mentre, d’una banda, el jutge Marchena prohibeix (circumstancialment) l’ús d’imatges, cadenes de televisió com Antena 3, La Sexta i Telecinco les utilitzen a la babalà com a complement il·lustratiu de les imatges del judici.

Aquesta setmana, després del Madrid-Barça de Copa del Rei, Gerard Piqué sortia a la zona mixta, li preguntaven pel VAR i desafiava els periodistes: “Si no parléssiu tant del VAR i més del judici dels presos polítics, en aquest país potser anirien millor les coses”.

Segona setmana de judici al Procés i, a nivell televisiu, el més evident és la diferència abismal entre la cobertura que se’n fa a Catalunya i la que se’n fa a la resta d’Espanya. La combinació de TV3 i el 3/24 permet un seguiment exhaustiu. Mentre que el canal informatiu ofereix un visionat més asèptic que s’ajusta als recessos marcats per Marchena, les tertúlies de seguiment que es fan a TV3 estan caient sovint en un excés d’especulació i sobreanàlisi sobre qüestions jurídiques, estratègies de defensa i valoracions sobre la Fiscalia que no sempre venen de professionals que dominen l’àmbit jurídic. Si bé ens podem queixar que la realització tan limitada del judici acaba distorsionant el context, també és cert que les hipòtesis, elucubracions, especulacions i sentències sobre el dia a dia de tertulians que tenen ganes de ficar-hi cullerada sense conèixer els procediments judicials poden acabar provocant malentesos i fins i tot despropòsits informatius.

La primera setmana de judici al Procés ha tingut un enorme impacte mediàtic a totes les cadenes de televisió. Es fa difícil pensar, amb tot, que aquesta intensitat informativa es pugui mantenir durant tots els mesos que duri el judici.