"Si aquest llibre hagués hagut de sortir primer a Espanya, no s'hauria publicat". Qui fa aquesta reflexió és el periodista i investigador britànic Gareth Gore. Aquest dimecres, la seva obra Opus (Pòrtic, 2024) desembarca a l'Estat traduïda en castellà i català, després de sortir a la venda als Estats Units. "Crec que a Espanya l'Opus Dei hauria utilitzat la seva influència i el seu poder per parar-ne la publicació", reitera Gore, que atén l'ARA a Madrid.

Era el 2011 i els principals banquers espanyols eren molt conscients de l’estat dels balanços dels seus bancs. “No hi havia ni un banc que no estigués en risc de fallida”, deia anys després un destacat financer català. En efecte, la digestió d’anys de banquet immobiliari estava sent pesada, i bancs i caixes en pagaven el preu.

Hi va haver un temps, ja remot i oblidat, en què el Banco Popular podia presumir de ser una de les entitats més rendibles i sòlides d'Europa. Va arribar a aquesta condició després de dècades sota el control de la família Valls-Taberner. L'últim d'aquella nissaga de banquers, Javier Valls-Taberner (Barcelona, 1930), ha mort aquest dimarts a Madrid, cinc anys després que l'entitat que van fer gran acabés la seva trajectòria intervinguda i revenuda al preu d'un euro.

Els pèrits designats pel Banc d'Espanya per investigar la caiguda del Banco Popular han conclòs que les causes de la resolució de l'entitat van ser tres episodis de fugida de dipòsits durant el segon trimestre del 2017 -el que es va originar el 31 de maig hauria estat d'especial gravetat- derivats de la pèrdua de confiança dels dipositants per la mala evolució en borsa, la incertesa sobre els objectius anunciats en l'ampliació de 2016, els nous requeriments de solvència i notícies i declaracions "no sempre fundades en la situació real del banc".

Quan es va qüestionar que el Banco Santander s'havia quedar el Popular per tan sols un euro, després d'un procés exprés orquestrat pel BCE i el govern espanyol arran de la declaració d'"inviabilitat" de l'entitat, molts van indicar que el preu no era tan barat.

La Junta Única de Resolució (JUR) europea ha rebut 12.000 queixes d'afectats per la seva resolució preliminar sobre el Banco Popular, que va evitar compensacions a accionistes i propietaris de deute subordinat arran de l'adquisició de l'entitat per part del Santander.

El president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Sebastián Albella, ha anunciat aquest dijous al Congrés dels Diputats que estan investigant si el Banco Popular va ocultar beneficis durant anys.

Si el Banco Popular és ara part del negoci del Santander -i per només un euro- és gràcies a una operació envoltada de secretisme i sospites que van pilotar les autoritats europees. Ahir, la presidenta de l’entitat que es va encarregar d’aquesta resolució, Elke König, va sortir del Congrés de Diputats amb una carpeta plena de retrets i l’advertiment que rebria una allau de preguntes per escrit, totes les que després de tres hores de compareixença es va negar a respondre. Tots els partits sense excepcions van criticar la seva opacitat: malgrat això, König va continuar defensant que la liquidació del Popular va ser pertinent i que el seu preu “adequat” era d’un euro. Al mateix temps, es va negar a publicar tota la informació que així ho justificava.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja va assegurar fa unes quantes setmanes que els consellers del Popular s'haurien de querellar contra ells mateixos. No ha estat així, però l'exvicepresident segon del banc ara ja absorbit pel Santander ha presentat un recurs contenciós contra el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per la resolució de l'entitat

L'Audiència Nacional investigarà els expresidents del Banco Popular Ángel Ron i Emilio Saracho i els membres dels seus consells d'administració per presumptes delictes en la gestió de l'entitat que van portar a la seva resolució.

El Popular ha nomenat conseller delegat Rami Aboukhair Hurtado, l'actual primer directiu de Santander Espanya, segons ha informat l'entitat aquest dijous a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En concret, la junta extraordinària d'accionistes del Popular va acordar ahir nomenar Aboukhair com a conseller executiu i després el consell d'administració va donar llum verda a la designació com a conseller delegat.

El fiscal especialitzat en delictes de corrupció a Espanya creu que s’ha d’investigar la gestió que els exdirectius del Banco Popular van fer d’una entitat que ara ja és una part més del negoci de la família Botín. La Fiscalia Anticorrupció va presentar dijous una petició al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu perquè admeti a tràmit les diverses querelles que els expresidents del Popular, Ángel Ron i Emilio Saracho, acumulen després que l’entitat fes fallida i estrenés el mecanisme europeu de resolució. I, malgrat que tota l’operació i la crisi prèvia van tenir la supervisió d’organismes com el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el mateix Banc Central Europeu (BCE), la fiscalia no considera que aquests organismes hagin de ser investigats.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, ha admès a tràmit el recurs d'anul·lació que l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va presentar a principis del mes d'agost contra la decisió de la junta única de resolució (JUR) per la qual es va aprovar la resolució del Banco Popular i que va propiciar la venda de l'entitat a Banco Santander al preu simbòlic d'un euro.

La controvertida resolució del Popular, que va acabar a mans del Santander, podria quedar anul·lada. Aixó ho ha avançat aquest dijous 'Expansión', que publica que l'Audiència Nacional ha admès a tràmit un recurs de la família Del Valle que inclou diverses mesures cautelars, entre les quals la suspensió del procés d'integració.

Banco Santander, primer banc d’Espanya, no vol veure’s implicat en un interminable conflicte judicial amb els antics accionistes del Popular i va anunciar ahir un pla per compensar els que a principis de juny van perdre la seva inversió en el banc que presidia Emilio Saracho.

El Banco Popular va accelerar la seva pròpia caiguda. Així ho ha descrit aquest divendres el subgovernador del Banc d'Espanya, Javier Alonso, en unes jornades organitzades per BBVA i l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) a Santander. "No sé quina autocrítica volen que fem [el Banc d'Espanya] si el mateix banc es va declarar inviable", ha sentenciat el subgovernador del banc central espanyol. Abans de ser intervingut per les autoritats europees, el Popular tenia l'opció d'intentar aconseguir més liquiditat d'emergència a partir de la presentació de garanties al Banc d'Espanya, però segons Alonso, no en va presentar prou, tot i que el mateix Banc d'Espanya sospita que en tenia més.

El president de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), José María Roldán, considera que la integració del Banco Popular per part del Santander a través de la intervenció europea és un "signe de fortalesa" del sector espanyol. Segons Roldán, el procés era imprescindible i es va fer correctament, "sobretot perquè no ha costat diners als contribuents espanyols". Tot i això, Roldán ha reconegut que cal més transparència, sobretot en el procés que s'està duent a terme actualment i a l'hora d'explicar quins han estat els motius per optar per aquesta resolució.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) investiga l'ús d'informació privilegiada i possibles manipulacions al mercat abans de la intervenció de Banco Popular. Així ho ha explicat Sebastián Albella, el president de l'organisme, al diari 'Expansión'.

El Banc d’Espanya va admetre la setmana passada que fins a 40.000 milions d’euros dels contribuents espanyols s’hauran perdut en el salvament de la banca que es va portar a terme l’any 2012. En total, hi va haver 76.000 milions d’ajudes, dels quals 57.000 els va posar l’Estat, dels quals només 15.664 milions poden tornar als contribuents, incloent-hi la futura venda de Bankia.

El conseller delegat de la banca 'online' ING a Espanya, César González-Bueno, està convençut que l'acord que l'entitat té amb Banco Popular perquè els seus clients treguin diners sense cost dels caixers de l'entitat ja absorbida per Banco Santander no es trencarà. González-Bueno descarta que el Santander vulgui trencar l'acord un cop s'hagi culminat la integració del Popular amb el banc que presideix Ana Botín, però no pot garantir al 100% la continuïtat del servei.