Correus ha admès a les Balears un total de 34.355 vots per correu per a les eleccions d'aquest diumenge, mentre que en l'àmbit estatal s'ha arribat a la xifra rècord de més de 2,47 milions de vots. L'empresa pública ha informat aquest dissabte de la dada definitiva, que suposa tant la xifra més alta des de les eleccions generals des del 2008 (el primer any amb registres estadístics homologats) com la més elevada en la democràcia espanyola, per la qual cosa ha qualificat la gestió del vot per correu d'"èxit rotund".

Un total de 828.744 persones podran votar en les eleccions generals d'aquest diumenge a les Illes, un 2,6% més que el 2019. Pel que fa al vot per correu, s'han tramitat 36.545 sol·licituds, la qual cosa suposa un 23,96% més en comparació amb les 29.481 que es varen rebre fa quatre anys. A més, segons ha informat la Delegació del govern espanyol a les Balears i ha recollit Europa Press, 38.757 joves podran votar per primera vegada.

El PP ha sembrat dubtes sobre el vot per correu i, en canvi, ha registrat xifres històriques. Ha calgut reforçar la plantilla i demanar un dia més de termini, però mai les sol·licituds s'havien convertit en tants vots efectius. Segons ha anunciat el director d'operacions de Correus, Alonso Nistal, el 93,8% de les paperetes demanades s'han dipositat, una taxa de conversió que des que es tenen registres –des del 2008– havia sigut del 92% de mitjana. En total, de 2.622.808 sol·licituds de vot per correu, fins a aquest dijous se n'havien executat 2.461.284. I encara queda el matí de divendres, atès que la Junta Electoral Central va acceptar que els electors puguin entregar els sobres a les oficines de Correus fins a les 14 hores del migdia.

Com més s'acosten les eleccions del 23 de juliol, més fàcil és trobar-se un carter enfilant les escales de qualsevol finca per entregar la documentació per votar per correu a algun veí. Però els més de dos milions i mig de sol·licituds (en concret, 2.622.808) al conjunt de l'Estat amenacen amb col·lapsar el sistema i els electors temen no rebre la documentació a temps. Alguns han arribat al punt de posposar les vacances per poder exercir el dret de vot, com l'arquitecta i exregidora de Barcelona Itziar González. "No em dona la gana no votar", diu. En canvi, el periodista de Catalunya Ràdio Lluís Freixes va rebre la documentació equivocada i va estar a punt de votar per un altre.

Els que tenim la pretensió de seguir vivint en català podem començar a estalviar temps i energies fent escarafalls i expressant indignació i sorpresa. A canvi, podem partir d'un seguit de certeses que podem donar com a sobreentesos. U: per a la dreta nacionalista espanyola (això vol dir PP i Vox, no només Vox, i també tot el seu entorn mediàtic i judicial) arraconar i —si fos possible— acabar amb la llengua catalana és un objectiu polític de la màxima prioritat. No és una idea extremista que aparegui puntualment: és troncal en el seu ideari, perquè d'això (d'arraconar i, si és possible, acabar amb la llengua catalana) en depèn la preservació de la unitat d'Espanya. Dos: per si el punt anterior no queda clar, des de la perspectiva de la dreta nacionalista espanyola qualsevol contingut en català (llibres, pel·lícules, cançons, premsa) equival a una expressió d'independentisme (i, per tant, a un atemptat contra la unitat d'Espanya). Tres: de tots els continguts, aquells que de llarg els preocupen més són els que tenen relació amb l'educació dels infants, des de l'escola fins a les revistes infantils, com Cavall Fort o Camacuc. L'adoctrinament els obsessiona perquè ells l'han practicat sempre (feu un cop d'ull als llibres de text del franquisme, especialment els destinats a les nenes, i hi trobareu el resum de les essències educatives d'aquest personal). Per això, el regidor de Borriana que ha cancel·lat les subscripcions de l'ajuntament de la vila amb aquestes revistes, un tal Jesús Albiol, ho anuncia triomfalment a Twitter com a “misión cumplida”. I per això també rep la felicitació efusiva de Vicente Barrera, el torero esdevingut vicepresident i conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana. Tot plegat ens pot semblar un cúmul d'estupideses, perquè ho és, però la barbàrie i la destrucció de la convivència progressen, precisament, a força d'acumular estupideses.

Més de dos milions de sol·licituds per votar per correu el 23-J fan que aquestes eleccions generals marquin el rècord històric en aquesta modalitat de vot. Per adaptar-s'hi, Correus va decidir contractar 12.000 persones més aquest mes de juliol. Una xifra que els sindicats van considerar "insuficient". En volien 19.000, que van acabar arribant, tot i que encara consideren que han fet curt. El fet és que aquesta polèmica interna unida a les impressions generals d'alguns ciutadans "que fa deu dies que van demanar el vot per correu i encara no l'han rebut" són suficients perquè el PP comenci a estendre, un cop més, la sospita sobre una possible tupinada el 23-J. "No hem d'oblidar qui hi ha al capdavant de Correus i la relació directa que té amb Pedro Sánchez", ha destacat aquest dijous la número 2 popular, Cuca Gamarra, en una entrevista a la Cope.

L'arribada constant de gent que sol·licita el vot a distància a les oficines de Correus d'Urquinaona testimonia que les crides a la participació en les eleccions del 23 de juliol han fet efecte. Molta gent marxarà de vacances amb la feina feta i haurà votat molt abans del dia de les eleccions: alguns, fins i tot, abans de l'inici de la campanya electoral. El termini per demanar el vot per correu no s'acaba fins al 13 de juliol i, tot i això, ja s'han superat tots els rècords: més d'1,7 milions de persones l'han sol·licitat fins ara, segons fonts de Comissions Obreres (CCOO). D'aquestes sol·licituds, 90.000 a Barcelona i unes 120.000 a Catalunya. La dada més elevada fins ara era a les generals del 26 de juny del 2016, quan 1.452.988 persones van votar per correu. A Catalunya, però, les eleccions del 2021 continuen marcant el rècord: en uns comicis en plena onada de coronavirus van haver-hi més de 280.000 sol·licituds de vot per correu.

Les eleccions generals se celebraran el 23 de juliol, en període de vacances, i això s'ha sabut quan molts ciutadans ja les tenien planificades. Per això es preveu que el vot per correu s'incrementi respecte a comicis anteriors. T'expliquem pas a pas com exercir el dret a vot si el dia dels comicis no pots anar a un col·legi electoral.

El presumpte frau electoral plana sobre Melilla en els comicis d’aquest diumenge, després que una allau de sol·licituds de vot per correu fes saltar totes les alarmes i se sospités d’una compra massiva de vots. Una investigació judicial que s’instrueix sota secret de sumari ha portat a la detenció de fins a deu persones entre dilluns i dimarts, entre les quals hi ha el número 3 de Coalició per Melilla (CpM), que ha estat destituït com a conseller del govern autonòmic aquest dimecres.

L'aïllament en molts serveis i també en mobilitat a la Part Forana de Mallorca no és cap novetat. Tenen escasses freqüències –o directament nul·les– que els connecti amb transport públic, es queden sense oficines bancàries i ara: tenen díficil exercir el vot per correu amb vista a les eleccions del 28 de maig.

Aquest dijous, 4 de maig, s'ha iniciat el termini perquè els ciutadans de les Balears que no poden acudir a les urnes de manera presencial el 28 de maig puguin votar per correu, ja sigui per causes de mobilitat, salut o també perquè resideixin fora de les Balears, tant dins Espanya com a l'estranger. La data límit és el 24 de maig, quatre dies abans dels comicis. Es podran enviar tres paperetes: les de les eleccions municipals, dels consells insulars i de les autonòmiques.

Un total de 284.706 persones han sol·licitat el vot per correu per al 14-F. És una xifra "rècord" a tot l'Estat, segons un comunicat de Correus, i que multiplica per 3,5 les sol·licituds admeses a les eleccions catalanes del 2017. De totes les peticions presentades, més de 80.000 han arribat per via telemàtica, mitjançant la web de Correus i amb la signatura electrònica. A totes les sol·licituds admeses encara s'hi afegiran les que s'hagin pogut rebre fins a aquest divendres al migdia, que era l'últim dia en què es podien fer les sol·licituds.

Més de 81.000 electors han demanat votar per correu als comicis catalans del 21 de desembre, cosa que suposa un 25% menys que la xifra registrada fa dos anys.