MÉS per Palma ha censurat la campanya de l’Ajuntament de Palma per fomentar l’adopció d’animals durant Nadal, perquè considera que “promou adopcions impulsives” i “perpetua la idea que els animals són regals de Nadal”.

Álex té nou anys. És “divertit, amable i amorós”. S’aixeca dient “t’estim” i repartint besades. Du malament la frustració i “va per batle del poble” perquè “saluda tothom pel carrer”. Aina farà dos anys. És “riallera, independent, sempre està de bon humor i dorm bé a les nits”. En resum, “ha vingut a gaudir de la vida”. Rosa “té molta vitalitat i caràcter, un bombó de bebè”. Els descriuen, orgullosos, els seus pares adoptius. Andrés i Alberto són els d’Álex; Miquel, el d’Aina. I Marta, la mare de Rosa. Han estat considerats idonis per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca després de superar una formació i entrevistes amb totes les garanties per als menors. “Cercam les millors famílies per als infants, no infants per a les famílies. Els que tenen dret a ser adoptats són ells, com a mesura de protecció. I no ha de ser necessàriament un procés tan llarg com la gent es pensa. Intentam que sigui el més ràpid possible, però sempre atenent els temps i les necessitats de l’infant”, explica Apol·lònia Socias, directora insular de Serveis Socials, Infància i Família.

A Laura Bibiloni Obrador la van trobar nounada a “la neu”. Una neu així en abstracte, sense una localització exacta a la populosa Hangzhou. “Vaig estar ingressada, molt malalta. El meu nom era Youbing, que té relació precisament amb el fred i la neu”, revela. La van traslladar a un orfenat i va ser adoptada a nou mesos per un matrimoni mallorquí. Acaba de complir 24 anys. Maria Chong Vaquer Montcades en té 21, sap que el seu nom xinès significa ‘sana i veciada’ i que va arribar a Mallorca amb els seus pares adoptius a vuit mesos.

L’escriptor i policia científic dels Mossos d’Esquadra Marc Pastor em rep a casa seva, a Sant Andreu. En aquest barri de Barcelona ha format una família juntament amb l’Eva Narvaez, que és treballadora social, el seu fill Lando, que ha acabat cinquè de primària, i el Doctor, un gos petitó d’edat avançada. Però han voltat força. "Jo soc de Sant Andreu de tota la vida, però l’Eva i jo vam viure deu anys a Nou Barris, per qüestions econòmiques. I el 2014 vam anar a Madagascar a buscar el Lando".

La il·lusió per formar una família va portar la Núria Beltran i la seva parella, en Joan, fins a Rússia per formalitzar els tràmits d'una adopció doble: la de la Dària i la d'un nen que, com ella, havia nascut a Txeliàbinsk, a la Sibèria russa. Tots dos tenien vint mesos quan, l'abril del 2000, van arribar a Catalunya. Quan van fer els tres anys, però, la Núria i el Joan van veure que alguna cosa no rutllava. La Dària tenia problemes de comportament, de cognició, de rendiment a l'escola... Era incapaç de seguir unes normes, i les reaccions fora de lloc eren constants. "Criar canalla no podia ser allò per què estàvem passant nosaltres, fins que una psicòloga ens va dir que el problema no el teníem nosaltres, sinó la Dària", explica la Núria.

La nina de tres anys que juga amb la plastilina reclama ser atesa com una filla ho faria amb una mare. Però Virgínia –funcionària de 46 anys, soltera i sense parella– no l’ha parit. A 41 anys va sentir la crida de la maternitat, però no la clàssica. “No volia tenir fills biològics i no havia format una família, però volia llevar-me les ganes i, alhora, ajudar”, explica. Podia conciliar i va decidir acollir temporalment un nin. “Com que no tenia experiència, em vaig estrenar en tots els sentits. Volia intentar-ho, que els pares d’acolliment siguem un pont és un avantatge. Donam una llar i oferim un futur a aquests nins”, explica.

Aquest 2024 farà 50 anys que Asha Miró (Saha, Índia, 1967) va arribar a Catalunya. També en farà 25 que la vam descobrir a la televisió, on va presentar programes al 33, a TVE o a la Xarxa. Va escriure la història de la seva adopció en un llibre –La filla del Ganges– que va ser el més venut de l’any 2003. Es van fer documentals, pel·lícules i més llibres d’Asha Miró, fins que va desaparèixer del radar mediàtic. Veient Adoptats, un dels últims documentals del Sense ficció a TV3, vaig pensar què se n’havia fet. El més important: ha sigut mare.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres un programa d'acolliment i cura de moixos lactants i animals malalts a les cases dels residents que ho desitgin. Cort es farà càrrec del subministrament d'aliments, medicines i tots els útils d'alimentació necessaris per al benestar de l'animal.

Només havien passat uns dies d’ençà que havien acabat tots els cursos i les entrevistes quan Sandra Serrano i Luis Fernández varen rebre la cridada: els havien donat el vistiplau per ser pares adoptius i, a més, ja tenien un al·lot per a ells, de nou anys. En el cas d’Eva –que prefereix no identificar-se amb el seu cognom–, varen passar gairebé dos anys entre que va entrar en la borsa de famílies i que va aconseguir ser mare adoptiva, ella tota sola, d’una nina que ara en té set. Per la seva banda, Sergi Jaén i Rafa Vega varen adoptar la seva filla –quan tenia sis mesos– després d’una espera d’un any i mig. Aquestes tres famílies, que s’han entrevistat amb l’ARA Balears, són la prova que adoptar a Mallorca pot ser fàcil i ràpid, quan no és a la carta. 

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha anunciat aquest dilluns que la Generalitat ha iniciat els tràmits per impugnar el nou reglament d'adopcions internacionals aprovat pel govern espanyol perquè envaeix competències bàsiques. El Homrani es queixa que la Generalitat ja havia arribat a un acord bilateral amb l'Estat sobre aquesta matèria l'any 2016 que no queda recollit en el text aprovat pel consell de ministres. "Sobta que el govern del PSOE faci el que no va fer ni tan sols l'anterior executiu del Partit Popular", ha dit el conseller.

Des que el 2005 la llei permet a les parelles homosexuals casar-se i adoptar, cap parella homosexual catalana ha pogut adoptar un infant a un altre país, tot i que s'hi han tramitat expedients idonis. Actualment, de la trentena de països amb què l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) té conveni, només dos, el Brasil i Mèxic DF, accepten parelles del mateix sexe, però tot i ser possible sobre paper, encara no se n'ha assignat cap en els 12 anys de la llei en vigor. Si bé la llista d'espera és molt llarga i el tràmit pot trigar més de set anys, l'adopció nacional es converteix en l'única opció per aquestes parelles, i per això cada any es tramiten al voltant de 30 sol·licituds.

El govern espanyol ha aprovat els projectes de Llei de Protecció a la Infància i l'Adolescència que reconeixen com a víctimes de violència de gènere als menors i agiliten els processos d'acolliment i adopció per afavorir que els nens, especialment els de menys de 3 anys, puguin estar amb una família.