Basta anar a una plataforma on la gent s’anuncia per trobar dones que s’ofereixen per treballar a la llar (no s’hi veuen homes oferint serveis de neteja). I basta telefonar-ne algunes per trobar la mateixa resposta: “No, mai no m’han oferit un contracte de feina”. Així responen Adriana i Carla, que prefereixen no dir el seu llinatge. Ambdues són migrants, però Adriana no té papers. “Si m’oferissin un contracte, hauria de dir que no. Però les persones per a les quals faig feina ni tan sols m’ho han mencionat. No he pogut ni explicar la meva situació”, comenta. En el cas de Carla, només ha tingut contracte quan ha fet feina de netejadora per a empreses. Ara bé, aquesta situació no és exclusiva de les dones migrants. Antònia també ha parlat amb l’ARA Balears i assegura que sempre ha cobrat “tot en negre”.

Un dels meus primers records és l'olor penetrant d'alcohol. Cada nit, la meva mare ruixava l'aigüera i els fogons de la cuina amb alcohol isopropílic per desinfectar-los. Tot perquè quan era petita vaig contreure una desagradable infecció de salmonel·la que em va durar mesos. Els microbis eren la seva nèmesi. “Em vaig convertir en una autèntica boja del tema”, em va reconèixer fa poc. “Vaig ser la gran enemiga dels gèrmens”, deia. No és estrany, doncs, que jo també hagi crescut amb fòbia als gèrmens. Al soterrani de casa hi guardo un impressionant arsenal de tovalloletes antimicrobianes, tinc almenys set ampolles de desinfectant de mans repartides per la casa i el cotxe, i guardo una bossa d'emergència a l'armari amb tovalloletes de clor i tota una parafernàlia de desinfecció profunda per si la temuda bestiola estomacal ataca casa nostra. Un apunt: haig d'afegir que hi ha una diferència entre netejar i endreçar. Soc fanàtica de la primera acció, però mandrosa amb la segona.

El consum privat a les Illes ha augmentat un 8,5% en el tercer trimestre en comparació al mateix període del 2020. Una dada que està molt per sobre de la mitjana estatal, que també en comparació a l'any passat, ha pujat un 1,5%, segons ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La despesa alimentària a les cases catalanes va baixar un 1,2% el 2017 respecte a l'any anterior. És el que es desprèn de l'estudi de l'Observatori Bonpreu i Esclat. Aquesta dada contrasta amb l'increment del 2,8% que havia experimentat el consum alimentari durant la recuperació econòmica, entre el 2013 i el 2016.