Aquesta setmana, durant una roda de premsa, el portaveu de Vox a l’Ajuntament de València, Juan Manuel Badenas, va tenir el seu moment de glòria quan va tapar l’accent greu del topònim València, que estava retolat a la paret, amb un adhesiu de la bandera espanyola. D’aquesta manera, el tal Badenas volia fer palesa la seva exigència que tots els documents oficials del consistori incloguin el topònim escrit en la forma espanyola, Valencia, sense accent gràfic. De fet, així ho va aprovar el ple municipal, fent valer la majoria absoluta del govern PP-Vox (que l’alcaldessa María José Català va mantenir oculta fins passades les eleccions generals: aquesta maniobra també la va dur a terme, a Palma, el batle Jaime Martínez, que es va fer un fart de presumir que governaria “en solitari”, fins que va fer públic –també després de les eleccions– que tenia un govern amb Vox, ja acordat de sotamà). Per a les autoritats consistorials de Vox a València, és urgent i peremptori que el topònim en castellà sigui assumit com a oficial per tothom, i que sigui, per tant, el que s’usi a totes les comunicacions, internes i externes, de l’Ajuntament.

València tindrà una doble denominació bilingüe. En la versió suposadament en valencià optarà per la forma Valéncia –amb accent tancat en la e i no obert com estableix la normativa– i en la versió en castellà per Valencia. La mesura, aprovada amb els vots del Partit Popular i Vox en la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l'Ajuntament de València, suposarà assumir les secessionistes Normes del Puig –alternatives a les oficials– i els criteris d'entitats contràries a la unitat del català com són Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El canvi es culminarà quan l'aprovi el ple de l'Ajuntament i el ratifiqui la Generalitat Valenciana. Ara bé, perquè això passi, caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe favorable, circumstància molt dubtosa.

Primer va ser l'alcaldessa de València, María José Catalá, que només tres dies després de ser investida en el càrrec va iniciar el procediment per recuperar la denominació bilingüe de la ciutat. Després li va arribar el torn a la primera edil de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, que dijous va decidir seguir els passos de la seva companya del Partit Popular i ha aprovat la mateixa mesura aprofitant la celebració de la primera junta del govern local.

No ens hauria de passar per alt Carlos Mazón, el personatge que el PP ha disposat com a candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana. Mazón ocupa actualment el càrrec de president de la Diputació d'Alacant, des del qual no ha fet res que sigui digne d'esment, igual que tots els seus antecessors en aquesta presidència, tots també del PP. Zaplanista, els moviments interns (intestinals) produïts pels espasmes de Gürtel i altres corrupteles van dur Génova a forçar la dimissió d'Isabel Bonig i substituir-la per Mazón com a president del PP del País Valencià i candidat a la presidència. Segons les enquestes, només pot aconseguir-ho fent coalició de govern amb Vox, l'esquema que, per altra banda, es repeteix, per a la dreta ultranacionalista espanyola, quasi a tot arreu.

La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha arxivat provisionalment les diligències per a 22 investigats -dimarts ho va fer per a 13- , així com per al Partit Popular, que figurava com a investigat com a persona jurídica, en considerar que no hi ha indicis de la comissió de delicte de blanqueig de capitals en la campanya electoral de les municipals del 2015, pel qual estaven encausats la majoria dels regidors i assessors de l'equip de municipal que encapçalava Rita Barberá. Per contra, el tribunal ha acordat continuar amb el procediment contra el qual fora president de la Fundació Valenciana de la Innovació i el Coneixement (FIVEC) i delegat del Centre d'Estratègies i Desenvolupament (CEyD) Juan Eduardo S.M.

El PP valencià ja no demana perdó per la corrupció. Des de l'elecció del nou líder dels populars, Carlos Mazón, el partit ha canviat d'estratègia i ara reivindica tota la seva herència, inclosa la d'aquells que han acabat la seva carrera política als jutjats. Tant és que siguin Rita Barberá, Francisco Camps o Eduardo Zaplana.

L'exregidora del PP valencià María José Alcón ha estat trobada morta aquest dissabte al matí a Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa), on tenia la segona residència. Segons fonts familiars, Alcón hauria caigut del balcó del domicili i ha sigut el seu home, Alfonso Grau, també exregidor del PP al consistori valencià, qui ha trobat el cadàver quan ha arribat a casa.

La Fiscalia Anticorrupció ha anunciat que modificarà les seves conclusions provisionals i sol·licitarà penes inferiors que les que demanava inicialment per a l'ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa i la resta d'acusats que van confessar el finançament il·legal del PP valencià davant del jutge central penal José María Vázquez Honrubia. Segons ha avançat 'El Periódico', Anticorrupció, que en la sessió d'aquest dimarts explicarà la modificació de les penes, manté la seva acusació pels mateixos delictes, però als que han confessat els rebaixa la petició a només 6 mesos per a cada un (la petició inicial era de 15 mesos), entre altres canvis. Ara els 19 acusats tindran l'oportunitat de fer ús de la seva última paraula si ho consideren oportú i el judici quedarà vist per a sentència.

Un informe de la unitat central operativa (UCO) de la Guàrdia Civil elaborat en el marc de la investigació del cas Taula, que investiga el blanqueig de diners en el grup municipal del Partit Popular a la ciutat de València, certifica que el PP local s'hauria finançat irregularment durant les campanyes electorals del 2007, el 2011 i el 2015. El document també afirma que l'estructura provincial de la formació conservadora era coneixedora d'aquesta situació i que Alfonso Grau, ex número dos de Rita Barberá a l'Ajuntament, hauria sigut el cervell de la trama.

El jutge que investiga un suposat delicte de blanqueig de capitals i un delicte electoral en el Partit Popular de València, en el marc del cas Imelsa i en el qual estan imputats nou dels deu actuals regidors populars, investiga també factures i documentació relacionada amb la campanya electoral del PP de 2007.

El Partit Popular vol posar distància amb la seva formació a València i les possibles irregularitats que va poder cometre en el finançament de les seves campanyes electorals. En aquest sentit, l'auditor del PP a nivell estatal, Carlo Luca, va declarar ahir davant el jutge que instrueix el cas Taula que Génova no controlava, ni tenia obligació de fer-ho, els comptes bancaris del grup municipal del PP a l'Ajuntament de València.

La presidenta del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Isabel Bonig, ha reconegut aquest dimecres que la carta que la direcció de la formació ha enviat als regidors de l'Ajuntament de València imputats per blanqueig de capitals exigint-los que lliurin el seu acta en un termini de 10 dies no tindrà efecte fins que la direcció estatal del partit no resolgui l'expedient obert contra ells.

La direcció del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) segueix esperant que els edils de l'Ajuntament de València imputats per suposat blanqueig de capitals i expedientats pel partit lliurin la seva acta de regidors, segons ha assegurat avui el president de la gestora del PP de València, Luis Santamaría.

L'exalcaldessa de València i actual senadora del PP, Rita Barberá, s'ha personat en la part del cas Imelsa que va derivar en l'operació Taula, en la qual s'investiga el presumpte blanqueig de capitals en el grup municipal popular a l'Ajuntament, segons han informat a Europa Press fonts coneixedores del procediment.

El PP de València ha suspès de militància aquest cap de setmana el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, després que s'hagi filtrat als mitjans un enregistrament en què se'l sent comptant diners juntament amb el seu home de confiança i exgerent de l'empresa pública Impulso Económico y Local (Imelsa), Marcos Benavent.