És difícil pensar en una actriu diferent de Pamela Anderson per al rol de Shelly Gardner, la veterana corista d'un xou de Las Vegas que, després de dècades en funcionament, està a punt d’abaixar el teló. Anderson i la Shelly no són la mateixa persona, però el guió de l'últim llargmetratge de Gia Coppola, neta de Francis, sembla construït al voltant de la imatge pública de la rossa més famosa de la dècada dels noranta, i genera un fèrtil diàleg entre el personatge de ficció i l'actriu que l'encarna. Si la Shelly, una showgirl llegendària, simbolitza una Las Vegas ja desapareguda (la de les plomes, els lluentons i els espectacles de títols afrancesats i falsament sofisticats), Pamela és l'última pin-up, l’esvaïda icona sexual d'una era pretèrita caracteritzada per unes dinàmiques de gènere avui dia qüestionables.

“La veritat del toreig!”, exclamen rendits d’admiració els membres de la quadrilla d’Andrés Roca Rey al documental que Albert Serra ha dedicat al torero. Al cinema també hi ha veritats, i la d’aquest Festival de Sant Sebastià és que, més enllà de posicionaments a favor o en contra de la tauromàquia, no s’ha projectat cap pel·lícula més fascinant, pertorbadora i artísticament estimulant que Tardes de soledad, i així ho ha considerat el jurat presidit per la directora Jaione Camborda, que li ha concedit la Concha d’Or a la millor pel·lícula de la 72a edició del certamen, un premi que s'afegeix al premi Feroz de la premsa acreditada i al premi de l'Ateneu Guipuscoà que el film ja havia rebut hores abans.

Per a la Shelley, l’espectacle de cabaret eròtic on treballa des de fa gairebé tres dècades no és una feina, sinó la seva vida. És la showgirl més veterana de Le Razzle Dazzle i una figura maternal per a les ballarines més joves. Fa anys que va deixar de ser l’estrella del xou, però formar-ne part continua sent el pilar de la seva identitat, el que la fa sentir guapa i especial, el que justifica totes les renúncies i sacrificis. Inevitablement, l’anunci del tancament de l’espectacle fa tremolar el món de la Shelley, la protagonista de The last showgirl i el paper de la vida de Pamela Anderson, que ha presentat la pel·lícula aquest divendres al Festival de Sant Sebastià en companyia de la directora Gia Coppola, neta de Francis Ford Coppola.

Estic asseguda davant de Pamela Anderson a la taula de la cuina de casa seva, intentant explicar-li una aplicació que tinc al mòbil que fa que t’assemblis a ella. “Com!?”, diu, amb els ulls blaus molt oberts. “Què és això? Com ho pot fer?” Desbloquejo el telèfon per ensenyar-l'hi. Anderson, de 55 anys, es posa les ulleres de llegir i mira amb deteniment la pantalla, que ha transformat la meva cara en una versió de la cara d'Anderson dels anys 90: els cabells despentinats i recollits en un monyo alt, les celles finíssimes i els llavis molt ben perfilats.

Després d'anys criticada i ridiculitzada a través de la premsa, Pamela Anderson està decidida a explicar la seva història amb les seves pròpies paraules. L'actriu està a punt de publicar les seves memòries, Love, Pamela, un llançament que anirà acompanyat de l'estrena el 31 de gener d'un documental a Netflix sobre la seva vida, Una historia de amor. L'avançament del llibre ha generat rebombori: la protagonista de Los vigilantes de la playa ha acusat l'actor còmic Tim Allen d'haver-se exhibit despullat davant d'ella mentre rodaven la sèrie familiar Un chapuzas en casa durant els anys 90.

La relació propera entre l'exmodel de 'Playboy' Pamela Anderson i Julian Assange feia previsible que ella utilitzés les seves xarxes per lamentar la detenció del fundador de Wikileaks ahir a Londres, on la policia el va entrar a buscar a l'ambaixada de l'Equador. El que no era tan previsible és la contundència amb què ho ha fet.

Per a Pamela Anderson, el feminisme i el moviment #MeToo estan anant massa lluny. O almenys això ha dit obertament en el programa australià ‘60 minutes’: "Soc feminista, però crec que la tercera onada és avorrida i paralitza els homes", ha confessat al presentador Liam Bartlett. "Probablement em mataran per dir això, però la meva mare em va ensenyar que no havia d’anar a un hotel amb un estrany, i que si algú em rep amb una bata en una reunió de feina, deu ser una altra cosa".

L'ex 'vigilant de la platja' Pamela Anderson ha desvelat detalls de la seva relació amb Julian Assange, a qui ha visitat en diverses ocasions a l'ambaixada de l'Equador. "Parlem de tot... parlem de la Bíblia, del que està passant amb els meus fills, què està passant amb la seva família. No es tracta només de política, tot i que prenc moltes notes i la informació que em dona és aclaparadora", explica l'actriu en un reportatge a 'The Hollywood Reporter', en el qual no ha volgut precisar quina és la seva relació amb el fundador de Wikileaks. Sobre com va arribar a conèixer Assange, Anderson només diu que va ser fa molts anys i a través de la dissenyadora britànica Vivienne Westwood.

L'actriu Pamela Anderson ha defensat "la causa independentista" catalana en un 'post' a la web de la seva fundació, la Pamela Anderson Foundation. En el text afirma que la situació actual que viu Catalunya "es deu al fet que els catalans s'hagin sentit reprimits durant molt temps" i a que el PP "només sap treballar amb la provocació". Des del seu punt de vista, "el govern espanyol ha sigut totalment idiota i ha alimentat aquesta situació".

La que va ser una icona eròtica durant els anys 90 pel seu paper a 'Los vigilantes de la playa' i per les seves portades de 'Playboy', Pamela Anderson, ha escrit al 'Wall Street Journal' que el cine porno és per a "perdedors". "La pornografia té efectes corrosius en l'ànima de l'home i en la seva habilitat per funcionar com a marit i, per extensió, com a pare", assenyala l'estrella, acompanyada en el text pel rabí Shmuley Boteach.