Quan el 1998 la policia va detenir el dictador xilè Augusto Pinochet a Londres, l'advocat expert en dret internacional i escriptor Philippe Sands (Londres, 1960) va rebre una trucada. Els advocats de Pinochet li van oferir participar en el cas i argumentar a favor de la seva immunitat com a cap d'estat. "La meva dona [neta d'un exiliat republicà] em va amenaçar de divorciar-se si ho feia, així que no ho vaig acceptar", explica somrient. Igualment, va seguir tot el judici. Gairebé dues dècades després, el 2015, va topar amb el nom de Walther Rauff. Sortia en una carta en la qual un dirigent de les SS, Otto Wächter, li recomanava una ruta per poder fugir de la justícia. "En aquell moment no vaig reconèixer el nom, però després vaig recordar que l'havia llegit en els llibres de Bruce Chatwin (A la Patagònia) i Roberto Bolaño (Nocturno de Chile). Amb el temps vaig esbrinar que havia acabat com a gerent d'una empresa de conserves de cranc a la Patagònia", recorda Sands.

Fins ara es coneixia la química que sorgia als passadissos dels instituts, dels hospitals o de les cambres del Parlament Europeu, però no se sabia res de les relacions que naixien a l'Audiència Nacional. Aquest diumenge, Baltasar Garzón, de 68 anys, i Dolores Delgado, de 61, es donaran el "sí, vull" després d'anys mantenint una relació discreta. La unió dels lletrats es farà a la mateixa casa on viuen als afores de Madrid, que van comprar després de divorciar-se de les seves respectives parelles.

Nova garrotada a la justícia espanyola. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha dictaminat que la condemna al jutge Baltasar Garzón per prevaricació va ser "arbitrària". En una resolució dictada el 13 de juliol i comunicada aquest dimecres, l'organisme obliga Espanya a esborrar els antecedents penals del magistrat i a compensar-lo adequadament pel dany sofert. Així, aquest grup de l'ONU sosté que Garzón no hauria d'haver estat condemnat ni inhabilitat per haver intervingut les comunicacions de presos i advocats del cas Gürtel.

L'exjutge Baltasar Garzón, que coordina la defensa del fundador de Wikileaks, Julian Assange, diu que l'extradició del seu client del Regne Unit als Estats Units "no serà fàcil en cap cas" i "serà un procés llarg" que pot arribar primer al Tribunal Suprem del Regne Unit. Assange va ser detingut per la policia britànica després de passar set anys asilat a l'ambaixada de l'Equador a Londres.

Després d’un any, quatre mesos i tretze dies, el judici sobre la primera fase de la Gürtel ha quedat “definitivament” vist per a sentència. Ho va anunciar ahir el magistrat de la sala, Ángel Hurtado, després que el presumpte cap de la trama, l’empresari Francisco Correa, fes ús del seu últim torn de paraula. Una intervenció de 28 minuts en la qual va oferir a la justícia “absoluta col·laboració” i “tota la veritat” a canvi de sortir en llibertat de la presó de Valdemoro, on s’ha estat preventivament durant més de quatre anys per ordre del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Correa va sorprendre amb una última petició: l’indult a Baltasar Garzón, el jutge que va destapar la Gürtel el 2009, apartat de la seva carrera a la judicatura.

Si les eleccions europees del 2014 van ser el tret de sortida a la irrupció de Podem, les del 2019 podrien convertir-se en el debut d'una altra formació d'esquerres a l'Estat. L'exjutge Baltasar Garzón i el que va ser coordinador general d'Esquerra Unida del 2000 al 2008 Gaspar Llamazares van inscriure el 3 d'agost la seva plataforma Actúa, impulsada l'abril passat, al registre de partits del ministeri de l'Interior. De moment assenyalen que es tracta d'una mesura preventiva per preservar la marca, però no descarten presentar-se a les eleccions europees, municipals i autonòmiques. La decisió final la prendran a finals d'any després d'una gira de presentació per tot Espanya.

Un dels cofundadors de l'ONG Intervida ha presentat una denúncia davant de la fiscalia anticorrupció de Madrid perquè investigui on van anar a parar els fons que gestionava l'entitat. L'Audiència Nacional va intervenir l'organització mentre investigava el presumpte desviament de diners per part d'alguns dels seus responsables, tot i que el cas es va acabar arxivant nou anys després i aquests excàrrecs van quedar absolts.

L'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha assegurat en una entrevista al diari 'Sport' que Leo Messi va poder ser "utilitzat com a cap de turc" en el judici per haver defraudat a Hisenda. Garzón explica que les acusacions de l'exfiscal de l'estat Mario Maza a l'argentí durant el judici celebrat a l'Audiència de Barcelona -en el qual va titllar de "'capo' de la màfia" el blaugrana- estan "fora de lloc". "Clarament demostren una predisposició en contra de Messi", afegeix Garzón a l'hora de valorar la condemna de 21 mesos de presó per frau fiscal que es va dictaminar contra el futbolista de Rosario i el seu pare, una sentència que l'argentí ha recorregut.

De perseguir independentistes catalans a defensar la consulta del 9-N i considerar "demencial" la possibilitat "d'inhabilitar" líders polítics. Amb el temps, l'advocat i exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha alçat la veu contra la decisió del govern de Mariano Rajoy de judicialitzar el procés. Durant la presentació del seu últim llibre, 'En el punto de mira' (Planeta), en què recull els seus 25 anys com a magistrat de l'Audiència Nacional, Garzón ha assegurat que "la judicialització del procés és un error històric" i que ell ja va alertar que era un error "criminalitzar la consulta del 9-N". Això sí, ha defensat la independència del poder judicial. Considera que "si els jutges no són independents és perquè no volen ser-ho".