Comencen a veure's alguns fruits de la reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa, després de la polèmica decisió de la formació de Carles Puigdemont d'avortar el debat sobre la regulació dels lloguers de temporada. En una jugada a tres bandes, el govern espanyol mira d'acostar-se de nou a Junts, que es presta a reprendre negociacions perquè la legislatura no descarrili. Aquest dimarts Pedro Sánchez s'ha vist obligat a retirar del ple del Congrés la votació de la senda d'estabilitat –el pas previ a la presentació dels pressupostos de l'Estat– perquè anava a decaure amb la negativa de PP, Vox i Junts, però ho ha fet perquè veu possibilitats de salvar uns comptes del 2025 que es donava per fet que s'haurien de prorrogar. A més, el PSOE també reactiva la comissió d'investigació de l'operació Catalunya a la cambra baixa i ha demanat per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que permeti l'ús del català als plens de Brussel·les i Estrasburg. I encara una última picada d'ullet als aliats parlamentaris: el PSOE ha permès la tramitació d'una iniciativa del PNB per reforçar el control del CNI.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), haurà d'aplicar el seu pla B sobre els objectius de dèficit i deute. Aquest dimecres, el Partit Popular, amb majoria absoluta al Senat, ha tombat per segon cop la senda d'estabilitat del govern espanyol (el passat 7 de febrer ja hi van votar en contra) i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert com a guia per al conjunt de les administracions públiques, així com per a l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social. Alhora, la senda d'estabilitat és imprescindible per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023).

Del dit al fet. El Partit Popular, amb majoria absolut al Senat, ha tombat la senda d'estabilitat del govern espanyol i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023). Així ho ha anticipat el senador popular Gerardo Camps durant el ple a la cambra alta espanyola aquest dimecres al matí i s'ha confirmat hores després amb la votació.

L'oficina estadística de la Unió Europea, l'Eurostat, ha avançat aquest dimarts que l'estat espanyol tancarà l'exercici del 2018 amb un dèficit públic del 2,48% del PIB, havent descomptat l'efecte del rescat de les autopistes, per sota del 3% exigit en el Pacte d'Estabilitat i lleugerament per sobre del 2,2% pactat amb Brussel·les. D'aquesta manera, Espanya ja no serà el país amb un desequilibri més gran entre els ingressos i les despeses: Xipre amb un 4,8% de dèficit públic i França amb un 2,5% superen Espanya. Si les previsions econòmiques del mes de maig confirmen que Espanya segueix pel camí de la reducció del dèficit, el país quedarà fora del procediment correctiu de dèficit excessiu que es va engegar en els pitjors anys de la crisi econòmica, quan el dèficit públic espanyol va arribar fins a l'11% del PIB.