Un dels responsables del disseny de les fusions fredes de les caixes, l'exdirector del departament de caixes d'estalvis del Banc d'Espanya, Pedro González, va aportar dilluns un correu –una pràctica que ja es podria definir com a correus de destrucció massiva (CDM)– i un document en què es detalla que el llavors governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, 'Mafo', tenia coneixement el 5 de juliol del 2010 de la dramàtica crisi de solvència i liquiditat de les set caixes que formarien el sistema institucional de protecció (SIP), primer Banco Financiero y de Ahorros (BFA) i després Bankia.

Sobre Miguel Ángel Fernández Ordóñez, aka MAFO, s’han d’admetre dues coses. La primera, que és un personatge entranyable: superades les set dècades, amb un parlar col·loquial i despullat de càrrecs, s’ha convertit en un vellet simpàtic. La segona és que no decep: té el costum de no avorrir, i sempre ho aconsegueix.

Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya entre el 2006 i el 2012, ha restat importància al milionari cost que va tenir per a les arques públiques el salvament del sistema financer espanyol. A dia d'avui el mateix Banc d'Espanya calcula que els diners que el sector públic ha perdut s'eleven a 40.000 milions, és a dir, el 70% dels diners que es van destinar a rescatar el sector.

Segur de la seva gestió al capdavant del Banc d’Espanya i orgullós de la feina feta. Així s'ha mostrat aquest dijous Miguel Ángel Fernández Ordóñez davant l’instructor del cas Bankia, Fernando Andreu, a qui, en la seva declaració com a imputat, ha dit que no només no va tenir coneixement en el seu moment dels correus dels inspectors que advertien del fiasco de la sortida a borsa de Bankia, sinó que, a més, van fer bé de no enviar-perquè, segons la seva versió, “estaven equivocats” i no reflectien la situació de l’entitat, segons l’advocat de l’acusació popular de la CIC, Andrés Herzog.

La secció tercera del Penal de l’Audiència Nacional ha propinat una garrotada al jutge Fernando Andreu i al fiscal Alejandro Luzón amb la imputació de les cúpules del Banc d’Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en l’operació de sortida a borsa de Bankia. El que el jutge i el fiscal havien d’haver apreciat en la declaració de l’inspector de capçalera José Antonio Casaus el setembre passat i en els quatre correus de l’apocalipsi sobre la inviabilitat de Bankia, remesos al jutjat a l’octubre, els ha acabat considerant “demolidors” la magistrada ponent, Clara Bayarri, en admetre un recurs per incloure en la instrucció la conduscta de les dues institucions supervisores.

Tres alts càrrecs del Banc d'Espanya dimiteixen després que aquest dilluns l'Audiència Nacional els hagi citat definitivament a declarar com a imputats per la sortida a borsa de BFA-Bankia. Són Mariano Herrera García-Canturri, director general de Supervisió; Pedro Comín Rodríguez, director general adjunt de supervisió; i Pedro González González, director del departament d'inspecció.

La implicació del Banc d'Espanya en el presumpte frau de la sortida a borsa de Bankia ja és una realitat. La sala penal de l'Audiència Nacional ha ordenat al jutge Fernando Andreu que citi a declarar com a imputat l'exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez. El tribunal revoca la decisió de l'instructor, que es va negar dues vegades a acordar aquesta declaració en apreciar que els errors de supervisió no podien considerar-se conductes delictives.

El jutge Fernando Andreu ha decidit exculpar la cúpula del Banc d'Espanya de qualsevol conducta dolosa en la sortida a borsa de Bankia i rebutja totes les diligències proposades per l'acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit que representa l'advocat Andrés Herzog. En la cúpula d'aleshores hi havia el governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, com a persona més destacada, però la possible investigació hauria afectat almenys a set persones més.