La discriminació laboral i educativa cap a la població estrangera no només suposa una injustícia per a aquelles persones que la pateixen, sinó que també deixa una factura en l'economia espanyola. Per primer cop, un informe calcula l'impacte econòmic de les dificultats a les quals s'enfronten les persones migrants a l'hora d'accedir a una feina, pel fet de cobrar menys, però també perquè els estudiants d'origen estranger estiguin més exposats a l'assetjament escolar i a l'abandonament educatiu. I les seves conclusions són clares: l'Estat deixa de guanyar 17.166 milions d'euros a l'any. O, dit d'una altra manera, el PIB espanyol podria créixer un 1,3% més si es posés fi a la discriminació racial.

Raquel Muñoz (Barcelona, 1978) va “petar” un dia a la feina. Als 32 anys, amb una carrera professional i tres fills petits, feia dies que notava que hi havia “alguna cosa que no funcionava bé”, però va mantenir el ritme. Fins que la ment li va dir prou i, de cop i volta, va començar a comportar-se d’una manera estranya. “Em preguntaven si m’havia fumat algun porro”, recorda sense rancúnia, conscient que "ningú sap com reaccionar" en una situació així. Però, passats gairebé 15 anys, aposta per "trencar silencis" i donar les pautes per poder actuar-hi. Tot i que les empreses introdueixen eines per millorar l'estat del benestar mental, avui s’arrossega l’estigma d'uns i l’autoestigma que s’imposen els que pateixen el trastorn, indica Carlos Alcoba, responsable de salut mental i estigma a l’àmbit laboral d’Obertament, entitat que lluita contra les discriminacions del col·lectiu. Precisament, en vigílies del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra aquest dijous, Alcoba va recollir a Oviedo un premi Prevencionar. 

Més de sis de cada deu persones LGTBIQA+ a les Balears, un 63,6%, ha assegurat haver patit discriminació durant la seva primera etapa laboral, segons es desprèn d'una enquesta elaborada per 40db per a Amazon Espanya amb motiu del mes de l'Orgull. A més, l'estudi constata que un 65,5% no es mostra totalment obert respecte a la seva identitat o orientació sexual en el treball.

Més de 185.000 persones pateixen a les Illes Balears algun trastorn mental i 5.000 d’elles, de tipus greu, segons les dades del Pla Estratègic de Salut Mental del Govern. Aquestes patologies han adquirit visibilitat arran de la pandèmia, pel fet que el confinament va provocar un increment del 280%, per exemple, en els trastorns d’ansietat a Espanya, d’acord amb les dades del 2022 de la Fundación Anar. Malgrat la major consciència sobre la necessitat de tenir empatia amb els que tenen problemes mentals, això no es tradueix en l’àmbit laboral. Un 72% de les persones d’entre 18 i 64 anys que pateixen aquesta situació ni tenen ni cerquen feina, segons un estudi de la Fundación Adecco. La dada que reflecteix les dificultats d’aquests ciutadans per accedir al mercat laboral és la de la seva taxa d’ocupació, que és només del 16,9%. A les Balears, únicament 482 persones amb problemes mentals estan inscrites com a sol·licitants d’ocupació al SOIB.

L'entitat Ben Amics ha publicat un informe sobre la situació del col·lectiu LGTBI a Palma i assegura que el 69,60% de les persones d'aquest col·lectiu de Ciutat han patit algun tipus de discriminació durant la seva vida. Aquesta dada, entre d'altres és part de la seva Diagnosi LGTBI on van participar 280 persones del col·lectiu a través d'un qüestionari en línia.

Una de cada cinc dones joves té dolors importants amb la regla, segons un estudi de la revista Women’s Health. "Com més jove ets, més dolor, sobretot per sota dels 25 anys, perquè el coll de la matriu està molt tancat", explica Elisa Llurba, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Les dones embarassades tenen una mobilitat reduïda, però els fundadors de Google no hi van pensar quan van dissenyar la zona d’aparcament. Quan Sheryl Sandberg, l’aleshores cap de vendes en línia, es va quedar embarassada el 2004 va demanar una cosa ben senzilla: aparcaments per a dones embarassades al més a prop possible de l’entrada de l’edifici. És només un exemple de com en molts aspectes dels llocs de treball es troba a faltar una perspectiva femenina. Caroline Criado Perez, al seu incisiu llibre Invisible women: Exposing data bias in a world designed for men (La invisibilitat de la dona. Destapant prejudicis en les dades en un món dissenyat per a l’home) mostra fins a quin punt aquests subtils prejudicis s’han estès.

Un jutge d'Almeria ha considerat que hi va haver "discriminació per raó de sexe" en la decisió empresarial sobre unes treballadores de Zara –filial del gegant tèxtil Inditex– a les quals va canviar de centre de treball "exclusivament" pel fet de tenir jornada laboral reduïda per motius de guarda legal de fills menors d'edat. Les empleades van rebre l'opció d'acceptar el canvi de lloc de feina, la renúncia als seus drets o l'acomiadament, segons informa Europa Press.

La companyia d'aviació d'origen britànic Virgin Atlantic ha anunciat aquest dilluns que retira del codi intern laboral l'obligatorietat que fins ara imperava perquè les hostesses de vol duguessin maquillatge mentre treballaven. Al mateix temps ha informat també que amb efecte immediat la indumentària femenina inclourà pantaló. Fins ara les hostesses podien dur-ne, però ho havien de demanar especialment, ja que l'uniforme estàndard per a les dones era la faldilla.

El Mobile World Congress va negar dimarts l'entrada a una dona que anava amb la seva filla de cinc mesos lactant. La dona portava la seva filla, adormida, en una motxilla de roba arrapada al cos. L'organització va al·legar que no poden entrar al recinte menors de 16 anys i la direcció es va negar a fer una excepció per a aquesta mare treballadora que pretenia accedir al recinte del 4YFN, on aquell dia se celebraven unes jornades per la inclusió de la dona en el món tecnològic, el Women4Tech.

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha denunciat l'empresa d'olis Aceites y Energía Santamaría de Lucena, a Còrdova, per discriminació per raó de gènere perquè no va abonar endarreriments a les seves treballadores al·legant que al conveni "es parla de treballadors i no treballadores".

Càritas Diocesana de Barcelona ha instal·lat aquest dilluns siluetes als búnquers del Carmel com a símbol de la precarietat laboral que pateixen les persones que atenen diàriament i que "resten invisibilitzades pels poders públics i la societat". L'entitat religiosa assegura que les figures no tenen rostre perquè "simbolitzen la despersonalització que pateixen els col·lectius més vulnerables" a l'hora d'aconseguir la plena inclusió a la societat. Es tracta de col·lectius com els més grans de 55 anys, els joves i les mares amb fills.

La conselleria d'Economia Sostenible, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana ha informat aquest dimarts que denunciarà davant la Inspecció de Treball un portal d'ocupació que es publicita a les xarxes socials i que està actuant com una agència de col·locació per haver publicat ofertes "discriminatòries i sexistes".