La fi dels temps arriba en plena primavera, a la nova novel·la d'Ada Castells (Barcelona, 1968), editada per L'Altra i que porta un títol que cal explicar, Solastàlgia, el dolor de qui se sent testimoni de la destrucció de la Terra. "Quan ressonen les trompetes dels set àngels, recordo que tinc l'Apocalipsi amagat al calaix de les calces", escriu la narradora, una dona de mitjana edat que decideix marxar de Barcelona després que bona part de la ciutat quedi inundada. El lector l'acompanya en el seu nou dia a dia a l'Empordà, combinat amb reflexions sobre les complexitats de la maternitat, la vida en parella, l'angoixa pel canvi climàtic i el record d'un episodi traumàtic del passat.

A l’any es publiquen més d’11.000 llibres en català i més de 80.000 en castellà a tot l’Estat. Catalunya fa segles que és un país de llibres. Fins al segle XV es feien manuscrits i, per tant, només a l’abast d’elits. El 1475 s’instal·la la primera impremta a Barcelona (a València un any abans). Aviat n’hi va haver a Tortosa (1477), Lleida (1479), Girona (1483), Tarragona (1484) i Montserrat (1499). Sí, ens hi vam posar d’hora. A partir d’aquí comença una fructífera història que ha convertit Barcelona en capital del llibre (en català i castellà), amb la diada de Sant Jordi com a emblema popular, convertida el 1995 en Dia del Llibre per la Unesco.